Què estàs buscant?

dilluns, 15 d’abril de 2013

Còmics i videojocs: les Tortugues Ninja (1a part)

Estic segur que no hi ha ningú que no conegui les Tortugues Ninja, perquè des del seu naixement han tingut diverses encarnacions que han pogut gaudir diverses generacions. 

Les hem vist sobretot als dibuixos animats (en diverses sèries) i al cinema, però el cas és que van començar el 1984 com a còmic de Kevin Eastman i Peter Laird i és per això que, per a parlar dels munts de videojocs que se'n van fer, recuperem la secció Còmics i videojocs.


Va ser el 1989 que les populars tortugues mutants van debutar al món dels videojocs, i ho van fer per partida doble. Primer, amb el Teenage Mutant Ninja Turtles, que a la NES va sortir amb una portada on totes les tortugues duien el color vermell (de fet, als còmics originals totes anaven de vermell, però això es va canviar a la sèrie animada).


Així era el primer videojoc de les Tortugues Ninja per a la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo, que va començar a vendre's molt bé per la popularitat de la franquícia, però aviat es va enfonsar per culpa de la seva dificultat extrema i uns controls que responien malament, fins al punt que la crítica el va acabar destrossant. 


Era un problema que empitjorava a les versions dels microordinadors, com aquesta que hem vist del ZX Spectrum. També va sortir per a Atari ST, Commodore 64, Amiga, Amstrad CPC, MSX, PC i el 2007 arribaria a la Consola Virtual de la Wii.


El que va agradar de debò va ser, però, el Teenage Mutant Ninja Turtles de recreativa, amb una jugabilitat autènticament de beat'em up, les tortugues diferenciades pels seus colors característics i la possibilitat de jugar 2 persones (i en algunes versions fins i tot 4) alhora. Va sortir el 1989, també, però després va arribar a sistemes domèstics.


El 1990 es llançava la versió de la NES, rebatejada com a Teenage Mutant Ninja Turtles II: The Arcade Game (a Europa, com molts dels títols, es va canviar la paraula "Ninja" per "Hero" perquè a la censura li semblava massa forta la primera, per llogar-hi cadires). 

Encara que la NES permetia jugar a alguns jocs amb 4 comandaments, en aquest cas la possibilitat es va perdre, però si més no aquesta versió tenia un parell de pantalles extra respecte a la recreativa. Ens diu la Wikipedia també que l'aparició de publicitat de Pizza Hut marca una de les primeres vegades que es va produir product placement (aparició de productes reals) als videojocs.


Amb el nom de Teenage Mutant Ninja Turtles: The Coin-Op sortia el 1991 per a sistemes com l'Amstrad CPC (al vídeo), el ZX Spectrum, el Commodore 64, l'Amiga, l'MSX, l'Atari ST i PC. Més endavant, el 2007, passaria a formar part del catàleg d'Xbox Live Arcade.


El mateix any, i només per als PC dels Estats Units, es va publicar el Teenage Mutant Ninja Turtles: Manhattan Missions, que acabem de veure en aquest tall de vídeo i que és evident que té una jugabilitat completament diferent.


I sense moure'ns de 1991, els europeus ens vam quedar sense un joc que sí que van tenir els japonesos i els nord-americans: Teenage Mutant Ninja Turtles III: The Manhattan Project, que si volem provar en còpia original haurem d'introduir en una NES d'algun d'aquests dos mercats o bé una d'europea i modificada.


1991 va ser també l'any del debut de la franquícia a la Gameboy, i ho va fer amb aquest Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan del qual, quan escric aquestes línies, només tinc la capsa i les instruccions en perfecte estat, que vaig comprar a eBay amb la idea d'adquirir el cartutx per separat en algun moment, i encara no ho he fet.


La bona feina va continuar el 1992 amb Teenage Mutant Ninja Turtles II: Back from the Sewers, el meu primer joc de les Tortugues Ninja, que m'encantava i m'encanta i que té un gran apartat sonor. 

El 1992 les Tortugues Ninja feien el salt a la Super Nintendo amb un dels jocs imprescindibles del catàleg de la 16 bits de Nintendo, el Teenage Mutant Ninja Turtles IV: Turtles in Time, que venia d'un videojoc per a recreatives llançat l'any abans sense el IV al títol. 

El 2009, com a Teenage Mutant Ninja Turtles: Turtles in Time Re-Shelled, en va sortir un remake per a Xbox Live Arcade i Playstation Network que no va agradar i que per un problema de llicències va ser retirat el 2011.


El "mateix" joc, però amb el nom de Teenage Mutant Ninja Turtles: The Hyperstone Heist (canviant aquest cognom per Return of the Shredder al Japó), va sortir el 1992 (1993 a Europa) per a la Mega Drive, esdevenint el primer títol de la saga per a la 16 bits de Sega i per a una consola de Sega en general.

Ja ho vaig dir quan vaig parlar d'aquest joc, però repetiré que hi havia força diferències entre totes dues versions: la de la Super Nintendo tenia més pantalles, més qualitat en les veus, colors més vius gràcies a la seva paleta superior i efectes com els zooms, però la de la Mega Drive tenia pantalles més llargues, enemics amb més intel·ligència artificial (el que implica més dificultat), més velocitat i per tant més acció i uns fons més detallats. 


Tornem temporalment a la paleta reduïda de la portàtil de Nintendo, perquè el 1993 es va publicar el Teenage Mutant Ninja Turtles III: Radical Rescue, tercer i últim joc de la sèrie per a la Gameboy clàssica. 


Els videojocs de les Tortugues Ninja acabarien els anys 90 ben aviat, el 1993, amb un títol de lluita 1 contra 1 anomenat Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters, que va sortir per a la Mega Drive (al vídeo), la Super Nintendo (lleugerament superior) i... la NES!


No és cap secret que va sortir també per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo, però tampoc no és excessivament conegut. De fet, és bastant fàcil trobar el joc per a les altres dues consoles, però no tant en el cas de la NES. Com a curiositat, va ser l'últim joc llançat a Occident per a aquesta consola per part de Konami.

A banda del que hem vist, durant aquella dècada van sortir moltes maquinetes LCD basades en la franquícia, però pel que fa als videojocs s'acabarien, com hem dit, el 1993 (1994 segons el territori). Naturalment n'hi ha molts més, ja a partir de 2003, quan es va llançar una nova sèrie animada, però els veurem a la propera entrega.   







7 comentaris:

  1. Déu n'hi do!!
    En la majoria de videojocs sempre es comença amb l'April segrestada, pobra, hehehe.
    Mítica la cançó de la primera sèrie animada! Tota un clàssic!!!
    També he observat que en molts dels videjocs es tria en Donatello com a personatge.
    I una mica estupida aquesta "censura" de canviar el Ninja per Hero.

    Un bon reportori de videjocs respecte la primera sèrie.

    Potser l'has vist, però en tot cas et recomano, la pel·lícula de TV "Turtles Forever" un crossover entre les dues primeres sèries animades i les Tortugues originals del còmic. Al Youtube hi és. Si vas coix d'anglès, també hi és subtitulat en castellà:

    http://www.youtube.com/watch?v=QVzfzejNzgI

    ResponElimina
    Respostes
    1. No n'havia sentit a parlar fins que l'altre dia em documentava sobre l'univers de les Tortugues Ninja, però sembla prou interessant. Ja hi faré una ullada (en anglès pelat ja em va bé), gràcies!

      Elimina
  2. Molt grans els jocs de les Tortugues i boníssim recull Moroboshi! Sobre tot els beat'em ups són inoblidables, tant els arcades com el genial joc de Super i el de megadrive, que tot i tenir aquella fama d'inferior, jo ja em conformava...

    Salutacions!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies :D

      Fins fa molt poc em pensava que el de la Mega Drive, que hi ha gent que anomena Turtles V, era completament diferent del de la Super, però de tota manera sempre havia estat un joc desitjat per mi i em va fer molta il·lusió aconseguir-lo fa uns anys. Ara, hi hauria de jugar... no tinc remei. Els compro però els toco només el primer dia... :(

      Elimina
  3. Jo tinc la LCD de Konami :D un vici heheh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sona vagament haver vist gent que en tenia alguna, però no les vaig arribar a provar. Aquestes coses deuen anar cares, ara. No sé si tant com les Game & Watch o què.

      Elimina
    2. La veritat és que no en tinc ni idea, em molesta però, que Konami les venia en Blister, per tant "no hi ha caixa" ni recordo tenir les instruccions :(

      En aquest sentit, Nintendo era més fàcil de desar :D

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...