L'ovella negra: Far Cry - Vengeance

3 Botons i START ha estat recentment nominat per segona vegada consecutiva per als Premis Blocs Catalunya de l'Associació Stic.cat, cosa que m'omple d'orgull i satisfacció, encara que insisteixin en fer-m'hi participar en la categoria TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), amb la qual el meu bloc té poca cosa a veure i, sense desmerèixer els altres finalistes, fa que sigui virtualment impossible que guanyi, com s'ha demostrat també per segona vegada consecutiva.

En fi, ésser finalista dos cops significa que hi ha més gent de la que em pensava que gaudeix amb el meu bloc, que és el meu objectiu principal, però per tal de tirar endavant després de més de 4 anys cal que de tant en tant se m'acudeixin idees noves, i això són principalment les noves seccions, com aquesta, dedicada als videojocs dolents dins d'una saga d'èxit. 

Aprofitant l'avinentesa que l'altre dia parlava de la infame pel·lícula d'imatge real de Far Cry, vaig fer un cop d'ull a la història de la saga i vaig descobrir que tots els FPS que la formen havien tingut una molt bona acollida. Tots? No, n'hi ha un que no, que és l'ovella negra de la família. 

Far Cry Vengeance va sortir per a la Wii el 2006 com a cinquena entrega de la franquícia, tot i que era un remake del títol que havia sortit per a la Xbox aquell mateix any, el Far Cry Instincts: Evolution, amb els afegits de noves armes, 3 nous nivells i el llavors innovador control que proporcionava la Wii. 

El problema és que aquests controls no acabaven d'anar bé sempre, els gràfics eren dolents tant durant les partides com en les escenes animades, la intel·ligència artificial dels enemics no rutllava del tot, el so tenia problemes, la música era gairebé inexistent i —el que llavors va empipar però també és habitual al catàleg de la Wii— no hi havia multijugador en línia (i el local no era especialment bo).

El resultat és que es el Far Cry Vengeance es va considerar un títol indigne d'Ubisoft i de la popular saga a la que pertany, i es va endur de mitjana aproximadament un 37 sobre 100, llunyíssim dels jocs de la sèrie que havien obtingut, i obtindrien, les notes més baixes, sempre superiors a 70.

Pel·lícules de videojocs: Far Cry

Des de 2004 han anat sortint, amb l'excepció dels anys 2009 a 2011, videojocs que han anat formant la saga Far Cry, títol força popular dins el gènere dels first person shooters o FPS. La darrera entrega, Far Cry 3, ha estat la més ben rebuda per part de la crítica, però el que avui ens interessa és la pel·lícula d'imatge real que se'n va fer.

Dirigida per l'infame Uwe Boll, que destaca per una carrera farcida de pel·lícules basades en videojocs que han obtingut terribles crítiques per part dels redactors especialitzats i el públic, com ara House of the Dead, va sortir el 2008 estrenant-se primer a Alemanya, país de producció del film.

El seu protagonista, en Jack Carver, és interpretat per l'actor alemany Til Schweiger, que és més o menys conegut després d'haver sortit en diverses pel·lícules de Hollywood, però que ha dut a terme gran part de la seva carrera en terres germàniques.

És la cara més coneguda d'un repartiment on també cal destacar en Don S. Davis, el mític general Hammond d'Stargate SG-1, però com era d'esperar amb els antecedents del director Uwe Boll la pel·lícula va ser un autèntic fracàs comercial (va costar 30 milions de dòlars i en va recaptar poc més de 750.000) i de crítica, que un cop més va considerar que el film no feia justícia als videojocs de la saga que havien sortit fins llavors, a més de tenir uns diàlegs i uns efectes especials lamentables i tot un seguit de característiques més pròpies del que es coneix com a sèrie B.

Ja passa, que amb les adaptacions cinematogràfiques de còmics i videojocs el públic és especialment primmirat i no n'acostumen a sortir ben parades, però una nota mitjana de 3,2 al respectat portal IMDB ens hauria de donar una idea de què trobarem si volem perdre 95 minuts de la nostra vida al film de Far Cry.