Malalts dels videojocs: Tatuatges de The Legend of Zelda

Amb els anys que fa que porto aquest blog em sorprèn, però no havia dedicat cap entrega d'aquesta subsecció a una de les sagues més importants de la història dels videojocs. És hora, doncs, de posar-hi remei.

Veurem alguns exemples, i per la importància de la saga en si n'hi ha moltíssims més, de gent que va decidir, en algun moment, que duria per sempre a la pell el seu amor per The Legend of Zelda.

Comencem amb aquest amb tant de detall i color, i amb una Zelda i un Link amb l'estil del Wind Waker i els jocs de la Nintendo DS. 

Que bufó, aquest en què un Link menut toca l'ocarina envoltat de fades Navi, tot plegat damunt de l'emblema de la Triforça de la família reial de Hyrule.

Parlant de l'ocarina, aquí la tenim en solitari, i és que es tracta d'un dels elements més emblemàtics de la saga.

També hi ha qui opta per la tinta negra i dissenys més discrets, però igualment representatius, com el símbol de la Triforça (panxell dret) o la màscara de Majora.

Però de la màscara també se'n poden fer tatuatges ben espectaculars i cridaners, com demostra aquesta imatge en què un Skull Kid la duu posada.

I què me'n dieu, d'aquesta Espasa Mestra i l'escut ben bonics i pixelats?

L'espasa, lògicament també llegendària, surt en molts altres tatuatges, un dels quals aquest, amb un disseny que ve del Breath of the Wild.

Que sigui el joc més recent de la saga no vol dir que no hagi tingut temps d'esdevenir prou mític com per tatuar-se'n coses, com és també el cas d'aquest Link arquer amb la roba que duu al joc de la Switch i la Wii U.

I no podien faltar les 4 bèsties divines, tan importants a l'entrega de 2017, que també tenen diversos exemples en forma de tatuatge, però he triat aquest, en color.

No podia acabar l'entrada sense comprovar si algú se n'havia fet amb en Ganon com a protagonista, i la veritat és que sí, i molta gent.

Acabo, ara sí, amb aquest de mitja esquena dedicat al Majora's Mask, un tatuatge espectacular, detallat i acolorit que, per les seves característiques i col·locació és un de tants, perquè força gent s'ha atrevit a fer-se coses així, però aquest en concret m'ha agradat especialment.

És clar que també n'hi ha de senzillets, amb imatges del Link pixelat, només el símbol de la Triforça o el típic dels cors que representen l'energia del protagonista, però n'he trobat prous d'espectaculars com per no haver-hi de recórrer. Vosaltres us en faríeu cap?

Compres: juny de 2017

Ho deia a l'entrada de compres del mes passat: esperava que fos el de més bogeria, el pic de l'any, sense comptar quan em comprés la Switch, que no sabia quan seria... i passava el dia 1 de juny, quan vaig poder reservar via e-mail, perquè l'estoc dels productes de Nintendo ja fa temps que és escàs i la gent es torna molt boja amb això, a l'Abacus. Qui m'ho havia de dir...

Aquí la teniu, recollida el dia 2, amb els jocs que m'havia comprat al maig. Amb el preu de soci de l'Abacus han estat 319 € exactes, que amb una sèrie de caramboles ha acabat quedant per 311,19 €. No és el que esperava, perquè la volia comprar en algun dia sense IVA o alguna cosa així, però tal com està l'estoc val més no arriscar-s'hi, i almenys no he fet com alguns bojos que han pagat més dels 330 euros que val oficialment per l'ànsia i la impaciència.

Una consola que m'està produint molt bones sensacions, m'encanta que sigui híbrida entre sobretaula i portàtil, i és que en les meves circumstàncies i amb el temps disponible que tinc, que és poc i aviat serà moltíssim menys, poder-me-la endur als trajectes a (i des de) la feina és essencial, sobretot si a casa tinc altres consoles per gaudir.

Com que aquest mes ha estat el meu sant, he rebut com a regals dues coses essencials per a endur-me la consola: la funda, que és aquesta tan bonica i robusta amb llicència oficial, i un protector de pantalla de vidre trempat, perquè tot i que en altres portàtils no he comprat mai cap protector, en el cas de la Switch, que és bàsicament una tablet, sembla que és més important.

I aquesta compra és de maig, però ha trigat tant en arribar -de fet, va ser el dia després que el venedor me'n tornés els diners- que ha passat al juny.

El Dragon Ball Z: Shin Butôden de la Saturn feia molts anys que el volia, no era barat i al Japó el vaig trobar per uns 10 euros, però amb les instruccions fetes pols. Finalment l'he aconseguit a eBay per 14,06 € enviament inclòs. Per fi tinc la quarta part dels Butôden, la versió bona, ja que l'única que va arribar a Occident, la de PlayStation, amb el nom de Dragon Ball Z Ultimate Battle 22, és força pitjor en tots els sentits.

Deveu haver vist a la primera foto que tinc el The Legend of Zelda: Breath of the Wild. I així és, però he trobat una oferta de l'edició col·leccionista, amb una rèplica de mida reduïda i en material necessàriament diferent de l'Espasa Mestra i un CD amb una selecció de la banda sonora.

El pla era vendre'm el joc en si, que hi venia precintat, a un preu que em permetés considerar que havia fet el pas d'edició estàndard a col·leccionista per pocs diners, i així he estat: l'he venut bé i el "salt" m'ha costat 25,99 €.

Per a acompanyar l'Espasa Mestra, aquest mes han sortit tres nous amiibos d'en Link de The Legend of Zelda, corresponents als jocs Skyward Sword, Twilight Princess i Majora's Mask, per l'ordre en què es veuen a la imatge.

Com que hi ha tanta febre amb els amiibos, els problemes d'estoc de Nintendo afecten tots els seus productes i quan aquests ninots desapareixen no se sap quan reapareixeran, sense comptar la brutal especulació de què són objecte, els que m'interessen ja els estic comprant de sortida, i per tant pagant el seu preu complet. En aquest cas, 12,95 per peça.

Dos dels packs del Lego Dimensions que volia van estar a meitat de preu durant un dia a la web de Game, llàstima que un tercer se m'escapés, perquè llavors ja tindria tots els que volia.

Però bé, ja queda menys i afegeixo a la col·lecció els packs Midway Arcade -que conté, a més, 23 jocs emulats que pertanyen a la companyia- i d'en Sonic. Ara tocaria jugar al Lego Dimensions i estrenar tots aquests packs que tinc, que no ho faig mai.

Arribat del Japó el mateix dia de publicació d'aquesta entrada, el 30 de juny, tenim el Megaman 8, o en japonès, ja que és edició d'allà, Rockman 8, per a la PlayStation. 21,26 € per la vuitena entrega de la saga clàssica, que també va sortir en Saturn, diuen que la millor versió, però també molt més cara i exclusiva del Japó. El de PS1 va sortir a occident, però és una versió encara més prohibitiva.

Clarament ha estat el pic de l'any, m'he passat, i espero poder-me finançar ràpidament almenys la compra de la consola amb vendes d'altres coses que no vull, però ara sí, toca descansar força i fer alguna compreta puntual.

A les compres de juliol, de fet, veureu alguna cosa comprada en realitat al juny, però que m'arribarà llavors. Em faig el propòsit de no comprar res a l'agost, mes del naixement de la meva filla, però ja he reservat coses per al setembre, que ja mostraré. A l'octubre, a més, surt el Super Mario Odyssey, el segon joc superestrella de la Switch, i aquest sí que me'l compraré de sortida.