Els jocs més venuts de la Wii

Ben aviat serà el desè aniversari de la Wii, Déu n'hi do com passa el temps, i li dedicaré l'entrada que es mereix -dins les meves possibilitats, és clar-, però avui començo a preparar el terreny amb un repàs, ara que es pot dir que no hi haurà cap sorpresa, dels 5 videojocs més venuts de la seva particular història.

Té una mica de trampa perquè s'incloïa a gairebé tots els packs de la consola, i la Wii una altra cosa no, però es va vendre de meravella, amb més de 100 milions d'unitats, però amb uns espectaculars 82,69 milions de còpies venudes el Wii Sports és, amb moltíssima diferència, el més venut de la consola. 

Només el superen els més de 100 milions del Minecraft, disponible per a un fotimer de plataformes, i l'immortal Tetris, amb gairebé 500 milions entenc que sumant totes les seves versions, tot i que també cal puntualitzar que molts milions de còpies es deuen a que formava part del pack més emblemàtic de la Game Boy.

Un títol molt senzill, del mateix 2006, que servia per a acostumar-se a la revolucionària proposta de control de Nintendo, i que podia oferir -encara pot- diversió i rialles amb altres jugadors humans, però s'abandonava ràpidament i, per a molts casuals que van comprar la consola sense ser grans fans dels videojocs, esdevenia caríssim perquè acabava sent un dels pocs jocs, de vegades fins i tot l'únic, que tenien. 

També s'incloïa en packs, però més endavant, de manera que inicialment es venia per separat, el Mario Kart Wii, de 2008, que duia la llegendària saga més enllà, presentava una potent plantilla de personatges i, sobretot, destacava pel control per moviment -opcional, això sí-. 

De fet, venia dins una capsa que contenia també un volant oficial de plàstic on posar el wiimote per tal d'imitar l'efecte d'un volant. Realment no calia, n'hi havia prou posant el comandament en horitzontal, però feia més gràcia. Aquest va vendre 36,83 milions de còpies, que de fet el situen a la sisena posició històrica.

El 2009 arribava el Wii Sports Resort, que es va començar a incloure en packs però que va ser igualment possible comprar de manera individual per a aquells usuaris de la Wii que haguessin gaudit amb el seu predecessor i volguessin continuar l'experiència, que també servia per a presentar els nous accessoris Wii Motion Plus, que feien els wiimotes més precisos i que després s'acabarien integrant dins el cos dels nous comandaments. 

Aquest va vendre 32,99 milions de còpies, moltes d'elles atribuïbles, és clar, als packs, però segur que hi va haver molta gent que el va comprar perquè, malgrat la senzillesa del Wii Sports, és un joc que està bé, i aquest afegia noves disciplines esportives.

El mateix any, i a no gaire distància pel que fa a recompte final de vendes (29,90 milions), va arribar el New Super Mario Bros. Wii, disposat a repetir l'èxit del New Super Mario Bros. de la Nintendo DS (2006), que recuperava els plataformes 2D de la mascota de Nintendo i amb el títol anunciava un estil de joc com el dels videojocs de la NES i la Super Nintendo. 

A banda de ser una aventura nova, el més atractiu de la versió de sobretaula (amb els anys arribarien una segona entrega portàtil per a la Nintendo 3DS i una altra de sobretaula per a la Wii  U) era la possibilitat d'enfrontar-se al joc amb fins a 3 companys, sens dubte una idea excel·lent i garantia de diversió i rialles.

Ja per tancar aquesta llista, que normalment les faig de 5 títols, cal esmentar el Wii Play, títol de llançament de la consola, que també estava pensat per a treure el màxim suc possible dels comandaments wiimote. 

Aquest cop la proposta no era tan esportiva, sinó que es tractava de 9 minijocs dissenyats per a jugar en companyia. Ara bé, malgrat els 28,02 milions de còpies venudes, en aquest cas la crítica li va donar unes notes més mediocres que en els quatre que van quedar per sobre.

Hem vist, doncs, els 5 videojocs més venuts de la Wii, ara que fa 10 anys del seu llançament. Tot i que la consola ja està discontinuada (i la seva successora, la Wii U, també s'ha deixat de fabricar), el seu catàleg no està tancat, ara hi ha el Just Dance 2017, però no hi haurà cap canvi en aquesta llista. 

Se n'han quedat fora, per no gaire, el Wii Fit, el Wii Fit Plus o el Super Smash Bros. Brawl, a més del gran Super Mario Galaxy, tots ells amb xifres molt positives (el que menys, i no és pas cap vergonya, aquest últim, amb gairebé 13 milions), de manera que ens podem fer una idea, comparant, de com van arribar a vendre els que hem vist.

El concepte de desar partides

Hi ha un element que qualsevol videojugador o qualsevol persona que tingui una mínima noció de com van els videojocs coneix: el concepte de desar partides. De fet en aquest bloc ja n'hem parlat en algunes vessants, com ara els passwords, els continues o les targetes de memòria, però avui volia parlar-ne des d'un punt de vista una mica més general.

Al principi no calia desar la partida, perquè els jocs no tenien un argument i simplement es tractava d'anar fent punts o no eren excessivament llargs (al Super Mario Bros., però, li hauria anat molt bé), però després la cosa es va complicar i van aparèixer diverses maneres de conservar el progrés en el joc. I a banda dels formats també hi ha els moments i les maneres concretes de fer-ho. 

Tenim per exemple els punts de desar (save points), que ens permeten conservar allò que hem fet però només en uns punts concrets, que si no assolim ens faran perdre tot el que s'ha esdevingut al joc des de la darrera vegada que vam desar la partida. Al primer Resident Evil tenien l'original forma de màquines d'escriure, però a més ens demanaven tenir una cinta de tinta per tal de poder-ho fer. 

A la llegendària saga Dragon Quest, i concretament des del Dragon Quest IV, cal anar a l'església per tal de desar les partides, a banda de ressuscitar personatges morts. Per tant, també ens obliga a ser en un punt determinat per tal d'assegurar que els resultats dels nostres esforços no es perden.

Curiosament, a les primeres entregues calia parlar amb un rei per tal de desar les partides i era allà on es reprenia qualsevol sessió de joc.

Als jocs de la saga Grand Theft Auto hi ha diverses maneres de desar partida: cada cop que acabem una missió succeeix automàticament, que és un dels sistemes que existeixen, però també podem fer-ho en qualsevol moment anant a un pis franc i ficant-nos al llit, on dormirem durant 6 hores. Anteriorment, però, teníem objectes adequats a l'època en què tenia lloc l'argument de cada joc, com la cinta de casset del GTA: Vice City o el disquet del GTA: San Andreas.

Sé que la imatge no és massa bona i que té una marca d'aigua, però és l'única que hi havia. La faig servir per a il·lustrar els punts de desar partida del Donkey Kong Country 2: Diddy's Kong Quest, que penalitza la repetició d'un punt en desar el progrés amb el cost de dos plàtans. 

En la mateixa línia, que busca posar les coses més difícils als jugadors i evitar l'abús d'aquests mètodes, tenim altres exemples com el que ataca el jugador en un moment concret del Chrono Trigger, el del Final Fantasy VII del parc d'atraccions que funciona a canvi de diners o el que és directament fals en un altre moment del joc, que fa que ens perdem un personatge nou si hi caiem. Un altre de curiós és el del Metal Gear Solid, on és bastant fàcil desar quan volem, però si ho fem sovint hi haurà personatges que ho comentaran. 

Però desar partida no serveix només per a poder apagar la consola i dedicar-nos a altres coses com ara menjar o dormir, sinó que en alguns casos també ens proporciona interessants extres. És el que passa al Mario Kart Wii amb el personatge de l'Estela (Rosalina fora d'Europa), que es pot controlar si quedem primers i obtenim una estrella a tots els circuits mirall (és a dir invertits), hem fet un mínim de 50 partides i tenim a la consola fitxers del Super Mario Galaxy, on debutava el personatge. O això, o córrer 4.950 vegades. Què us estimeu més?

Així doncs, per tal de desar partides tenim diversos sistemes, des dels punts concrets fins a la possibilitat de fer-ho on vulguem (amb més o menys restriccions), passant pel sistema automàtic que s'activarà en acabar amb èxit una missió o en arribar a una zona concreta del joc, com passa al Batman: Arkham Asylum i al Batman: Arkham City. N'hem vist alguns exemples, a més, que destacaven per alguna raó, i per avui ho deixarem aquí.