Videojocs polèmics: The Punisher

Després de gairebé un any sense tocar aquesta secció la recupero amb un títol que, si no fos perquè he pensat que era millor tractar a la secció dels videojocs que han provocat controvèrsia, hauria anat a Còmics i videojocs.

The Punisher, amb el nom civil de Frank Castle, va debutar al número 129 de The Amazing Spider-man (1974) i és un dels personatges més violents dels còmics. A diferència de la majoria dels seus companys de l'Univers Marvel, aquest antiheroi no s'autoimposa la norma d'or de no matar. Ben al contrari, ho fa sense cap mena d'escrúpol i també és un mestre de la tortura i l'amenaça, tot per la seva guerra contra el crim després que la màfia li matés la dona i els fills. 

Basant-se en part en la pel·lícula estrenada el 2004 i en part en la minisèrie de 2000-2001 The Punisher: Welcome Back, Frank, el joc de The Punisher va sortir per a Xbox, Playstation 2 i PC l'any 2005 i des d'abans de sortir va tenir problemes, encara que tothom sabia de quin material bevia.

Veient aquestes imatges, que corresponen per cert a la versió de la Xbox, hom diria que és un simple shooter en tercera persona i que hi ha la violència justa que es pot esperar d'un videojoc d'aquestes característiques, on es fan servir armes de foc. 

La crítica, en realitat, el va tractar relativament bé i es podria dir que és un títol recomanable per als amants no només del personatge, sinó dels gèneres del combat, l'exploració i la infiltració, però algunes de les coses que hi podem fer van escandalitzar els més conservadors.

The Punisher té escenes com aquesta, en què interroguem gent d'una manera d'allò més cruel si som en els punts del joc que ho permeten. A més, sempre que es donin les condicions necessàries pel que fa a l'oponent, la localització i el nivell d'agressivitat del protagonista podrem executar enemics ràpidament.

Però escenes com les que hem vist només es poden veure així gràcies a un pedaç, ja que per tal de passar la censura i que es pogués vendre a les botigues se li van haver de fer canvis. Als Estats Units els desenvolupadors del títol van refer en blanc i negre les escenes més violentes per tal d'aconseguir la qualificació de "Mature" (per a audiències madures) i evitar la d'"AO" (Adults Only, aparentment més perjudicial en termes comercials), en un cas semblant al de les pel·lícules de Kill Bill, de Quentin Tarantino.

Mentrestant, al Regne Unit es va poder vendre amb l'etiqueta de videojoc per a més grans de 18 anys després d'afegir efectes de zoom als interrogatoris per tal de mostrar aquestes dures escenes d'una manera menys directa, cas semblant al de la sempre hipersensible Austràlia, on a més es van haver d'eliminar del tot dues escenes. 

Tot i així, el pitjor cas va ser el d'Alemanya, on va entrar a la llista federal de mitjans perjudicials per al jovent, cosa que va fer que es prohibís la seva venda.

Jo continuo pensant que la censura hauria de desaparèixer i que, això sí, s'hauria d'impedir que els menors d'edat accedeixin a aquests productes, que haurien de ser de lliure adquisició en la seva versió original, i no censurada, per part dels adults.

 

Videojocs polèmics: Carmageddon

Ja vaig dir l'última vegada que vaig escriure en aquesta secció que el proper videojoc polèmic seria un de força conegut i bèstia. En van arribar a parlar als mitjans de comunicació, amb el seu tradicional alarmisme amb el tema dels videojocs, els còmics i l'animació.

El Carmageddon va sortir per a PC el 1997, i és aquesta versió la que jo vaig conèixer, tot i que més endavant. O potser el que vaig conèixer era la segona part, vés a saber perquè no era meu, sinó del meu cosí. Inicialment pensat com a títol que faria ús de la franquícia Mad Max, al final es va inspirar en la pel·lícula Death Race 2000 (1975), protagonitzada per en David Carradine i en Sylvester Stallone. 

L'objectiu és guanyar les curses, com a qualsevol joc de conducció, però en aquest cas amb violència, destruint els cotxes dels altres, a més de —i aquí ve la polèmica— passar per sobre dels vianants. És a dir, atropellar-los. Vegem-ne un vídeo (i perdoneu els temps de càrrega...)

Que dius... lleig! Sí, però divertit. A banda de matar gent, que és un element important i identitari de la saga però que al cap i a la fi només és un element, una de les bondats del joc era la llibertat que dóna a l'hora d'aconseguir punts, sigui matant gent o destruint els altres pilots, i circulant per on ens vingui de gust. 

La polèmica aviat va arribar, i en alguns països, com el Regne Unit o Alemanya, el joc va ser censurat i els vianants transformats en zombis o robots, que a més treien sang verda, mentre que en d'altres llocs va ser totalment prohibit, o aprovat sense censura però amb l'indicatiu de joc per a adults, que és l'opció més adequada, trobo. 

El 1999 se'n va fer una versió per a la Playstation, l'any següent una per a la Nintendo 64 (la consola per a nens petits, que diuen) i el 2001 per a la Gameboy Color, però eren unes versions especials, que tenien elements del segon joc de la saga en una mena de barreja dels dos títols. 

Aquesta era la versió de la Nintendo 64, que s'ha de dir que es considera un dels seus pitjors videojocs, i que de fet va ser considerat el pitjor del seu catàleg durant anys. El 1998 va sortir el Carmageddon II: Carpocalypse, que va tenir versions per a ordinador i d'una manera diguem-ne "especial", com he dit abans, per a algunes consoles.

Es veu que millorava la banda sonora, amb temes d'Iron Maiden, hi havia referències a pel·lícules com The Blues Brothers o Back to the Future a través dels cotxes. La polèmica es va repetir, naturalment, així com les censures i les versions sanguinàries posteriors amb l'indicatiu de "per a majors de 18 anys", que ja podrien haver-ho fet així al principi en comptes de llançar versions diferents, però en fi...

Per a PC i Gameboy Color, l'any 2000, sortiria la tercera i fins ara última entrega de la franquícia, el Carmageddon Total Destruction Racing 2000 (o Carmaggedon 3: TDR 2000), un fracàs de vendes que faria que no se'n tornés a programar cap entrega. 

Un altre que havia de sortir, però va ser cancel·lat, era el Carmageddon TV, que hauria estat per a la portàtil Gizmondo, però la descontinuació de la consola va acabar amb el projecte abans d'hora. No conec els motius, però, que van dur a cancel·lar el que provisionalment s'anomenava Carmageddon 4 per a la Xbox, la Ps2 i ordinador. El que sí que va sortir va ser el Carmageddon 3D, per a mòbils, el 2005. No n'he trobat cap vídeo, malauradament.

I això és tot pel que fa a la saga Carmageddon, polèmica amb raó, però que a més va anar apagant perquè cada versió era pitjor que l'anterior, i en el cas de les entregues per a consoles van ser suspeses per la crítica invariablement.