Jocs que no van veure la llum: Sunman

De vegades, a la història dels videojocs, hi ha hagut projectes que no han arribat a materialitzar-se per problemes de llicències, concretament el de no aconseguir-ne una que s'estava negociant o haver-la perdut quan el joc en si no estava acabat. El cas més cèlebre és el del Popeye de Nintendo, que es va haver de reconvertir en el Donkey Kong, encara que poc després la Gran N sí que va aconseguir els drets per fer un videojoc del mariner borni i va esdevenir un altre producte.

Hi ha diversos casos així, però el d'avui és especial perquè, a més de patir un problema d'aquesta mena, al final tampoc no va sortir de cap de les maneres i, per tant, no va veure la llum.

L'any 1992 havia de sortir per a la NES el Sunman, un joc de Sunsoft (encara que la Wikipedia ens diu que el va desenvolupar EIM) que tenia com a protagonista un superheroi volador i que jugablement, amb l'excepció de les pantalles de vol, era similar als magnífics Batman i Batman: Return of the Joker de la mateixa companyia i per a la mateixa consola.

A banda de les semblances pel que fa a aspecte, amb aquest gràfics tan detallats vistos als jocs d'en Batman o al Journey to Silius, a partir d'aproximadament la meitat del vídeo podem veure una comparativa amb un joc... d'en Superman!

Què va passar, aquí? Doncs, segons la Wikipedia, i malgrat que Sunsoft ja havia fet jocs amb personatges de DC com els esmentats del Cavaller Fosc, per la raó que sigui -s'especula amb la possibilitat que fos perquè la NES el 1992 ja era velleta- DC Comics no va voler que aquest joc fos de l'Últim fill de Krypton i va forçar a canviar sprites i música. 

Sembla que la web The Lost Levels, especialitzada en descobrir prototips de jocs cancel·lats o no finalitzats, el va aconseguir gràcies a un col·leccionista, i va resultar que el joc estava pràcticament acabat i era perfectament jugable en un emulador de la 8 bits de sobretaula de Nintendo.

Paral·lelament, va aparèixer una altra versió més antiga, en què en Superman no havia estat reemplaçat, així com tampoc la banda sonora del llegendari John Williams, i en comparar-los va quedar indiscutiblement clar que el Sunman havia de ser, inicialment, un joc del superheroi més emblemàtic de la Història, així com també ho confirma el director del videojoc, Kenji Eno. 

L'any 2014 es va llançar un hack que "restaurava" el joc perquè fos, finalment, el títol d'en Superman que sempre hauria d'haver estat. Si no, per la via legal només ens queda el Superman de la Mega Drive, que va ser bàsicament la versió, ara sí llicenciada, del producte original de la NES però adaptat als 16 bits de la màquina de Sega. Potser per això, perquè era un joc de la NES adaptat a una nova màquina, no va tenir gaire bona acollida, però la seva història és, com hem vist, força interessant.

Jocs que no van veure la llum: Sunman

Avui, mentre rebuscaba pel portal Unseen 64, d'on trec la majoria d'idees per parlar de jocs que no van veure la llum, me n'he trobat un que m'ha semblat bastant curiós. És el Sunman, un títol de Sunsoft que havia de sortir per a la NES el 1992 però que va ser arxivat... després de patir una important transformació.

Si us hi fixeu, sembla que sigui un joc d'en Superman. Era la intenció. De fet, Sunsoft el va començar a desenvolupar amb la idea que fos un títol de l'Home d'Acer, però sembla que al final no va obtenir el permís de DC Comics, i va decidir canviar l'aspecte del personatge, tot i que més enllà dels colors de l'uniforme podria passar perfectament per l'alter ego d'en Clark Kent gràcies a les seves habilitats, pràcticament calcades. 

No és una especulació barata, no és rumorologia. Sunsoft havia fet jocs d'en Batman, per tant ja sabia el que era tocar personatges de l'editorial, i al final el director del joc, Kenji Eno, va confirmar que la intenció era que fos un títol d'en Superman, concretament Superman II (el 1988 ja havia sortit un Superman per a la consola). Probablement perquè la consola s'acostava al final de la seva vida es va preferir no associar el joc amb la franquícia del primer superheroi de la història dels còmics, però d'altra banda no s'entén gaire per què no es va llançar igualment, encara que fos com a Sunman, si ja el tenien tan avançat que fins i tot es pot jugar, ara, a través d'una ROM.

El cuquet que tenia Sunsoft per fer un títol d'en Superman, però, va ser satisfet el 1992 en sortir el Superman de la Mega Drive, consola molt més potent. Curiosament, també se n'havia de fer una versió per a la Super Nintendo, però es va cancel·lar. Com que de tota manera les crítiques d'aquest joc no van ser gaire bones, potser estava destinat a no néixer i les coses es van voler forçar. 

Còmics i videojocs: Justice League of America

Com probablement sabeu (però potser no), la Lliga de la Justícia, la Justice League of America o JLA per als amics, és el grup de superherois més important de DC Comics, l'actuació en equip dels personatges de més pes de l'editorial, amb una formació contínuament canviant però on gairebé sempre hi ha en Superman, en Batman, la Wonder Woman o com a mínim un d'ells. Els Avengers de la Marvel parteixen d'un concepte molt semblant, són superherois amb les seves pròpies col·leccions que es reuneixen quan cal, però la JLA és anterior (de 1960, concretament). Això sí, la pionera, el naixement del concepte i la llavor de la JLA és la Justice Society of America (JSA), en actiu des de 1940. 

Tot aquest rotllo per tal d'introduir el tema d'avui, els videojocs basats en el grup de superherois més emblemàtic de la història del còmic. I la primera aparició d'aquesta colla als videojocs es va produir a la generació dels 16 bits, el 1995 tant per a la Super Nintendo com per a la Mega Drive, tot i que no va arribar a Europa. Era el Justice League Task Force i era un joc de lluita 1 contra 1, del que ja havia parlat quan vaig repassar el pas d'en Batman pels videojocs, però que tot seguit tornarem a veure:

La idea era bona, però massa pocs personatges (tot i que s'ha de reconèixer que la formació era de gala) i uns combats massa lents i insípids, a més de no tenir una història diferenciada segons el personatge controlat, van fer que aquest cartutx no arribés ni al cinc pelat de mitjana (per part de la crítica, perquè molts jugadors els aproven i amb notes no gaire dolentes, però també s'ha de tenir en compte l'efecte fanàtic). Una llàstima i una ocasió perduda. Tampoc no va ser la millor època per als còmics de la col·lecció. Fins el 2002, set anys després, no en veuríem un altre joc:

El Justice League: Injustice for All va sortir per a la Gameboy Advance i es basava en la sèrie animada de 52 episodis emesa als Estats Units entre 2001 i 2004, una sèrie aclamada que en la seva versió en videojoc no va passar de l'aprovat just, per desgràcia. El problema? Se'l va considerar com un joc de tants, però amb personatges coneguts. Li va anar pitjor al següent, de la mateixa consola: el Justice League Chronicles (2003).

Aquest va fracassar estrepitosament, i és el que té la nota mitjana més baixa de tots. Molt pocs personatges, molt curt, gràfics mediocres i un control lamentable en serien les causes. Però els nostres superherois no es van donar per vençuts i el 2006 van tornar amb el Justice League Heroes, per a diversos sistemes però que dividirem en tres parts. 

El punt de vista és el mateix que al Chronicles, però aquest és el millor títol de la Justice League que s'ha fet mai. Per cert, va ser escrit pel guionista de còmics i sèries de dibuixos Dwayne McDuffie, mort aquesta setmana als 49 anys a causa d'una complicació en una operació que s'havia fet. Tal com el veiem al vídeo sortia per a Xbox, Playstation 2 i PSP, i tot i que no era cap meravella almenys era de notable. Molts personatges, d'altres de desbloquejables, multijugador cooperatiu i les veus dels dobladors de les sèries animades eren els seus punts forts. Abans he dit que el dividiria en tres parts, i aquesta és la segona:

La versió de la Gameboy Advance, que es deia Justice League Heroes: The Flash. Ja en vaig parlar a l'entrada sobre un videojoc cancel·lat que havia de protagonitzar el superheroi més ràpid del món, i bé, la diferència amb les altres versions és, a banda de l'aspecte visual, que controlem en Flash i els altres personatges són secundaris i no controlables. La tercera i última part és el Justice League Heroes de la Nintendo DS, llançat al mateix temps que els altres:

I per què el tracto apart? Perquè argumentalment se suposa que és una preqüela de la resta de versions, però sobretot perquè és l'ovella negra de la família, un títol mediocre amb uns gràfics pobres, un sistema de control molt millorable, l'opció multijugador absent i l'stylus desaprofitat. Una versió descafeïnada d'un títol que, com he dit abans, és bo però cap meravella. I ja per acabar, sense que es tracti d'un joc pròpiament dit de la Lliga de la Justícia, tenim el meu estimat Mortal Kombat vs. DC Universe:

De 2008 i per a la Xbox 360 i la Playstation 3, com he dit no és pas un videojoc de la JLA, sinó que barreja de la saga Mortal Kombat amb l'Univers DC, però hi apareixen els membres més emblemàtics del grup i algun enemic convidat, de manera que trobo que parlar-ne aquí altra vegada no és pas fora de lloc. 

Acabo d'aquesta manera el repàs dels videojocs protagonitzats pels herois més poderosos del món dels còmics, molts dels quals ja havia esmentat en parlar dels jocs d'en Batman o en Flash, per tant aquesta entrada fa les funcions, també, de recopilació de títols que havia tocat per separat. Podria parlar del DC Universe Online (Playstation 3 i PC, 2011), però en aquest cas sí que estem parlant de l'Univers DC en la seva màxima expressió i extensió.