És una cosa que critico dels joves videojugadors d'ara, però reconec que de petit jo també ho feia: volia els jocs pel que em suggeria la seva portada, per la franquícia a la qual pertanyien, per la força del seu nom. Va ser el cas del Godzilla, que no sabia ben bé com seria però que de ben segur no em pensava que em trobaria el que em vaig trobar.
Veient aquesta portada t'imagines, i més si has vist alguna de les seves pel·lícules (que no era el cas), que es tracta de vèncer el monstre o bé de destruir coses i enfrontar-se a altres monstres controlant-lo a ell. Doncs el cartutx de 1990 no té res a veure amb això, tot i que la intro també indicava que el contingut del joc seria més o menys el que esperava:
I a l'hora de la veritat era un trenca-closques amb els personatges petits i bufons! Però no em va decebre pas, no. Potser sí, al principi, tot i que confesso que no recordo què vaig sentir en aquell moment. Però la qüestió és que em va agradar molt i encara hi penso, en aquest joc.
Es tractava de rescatar el fill d'en Godzilla, en Minilla, passant per les diverses pantalles que es resolien bàsicament destruint totes les roques i desfent-se dels enemics. El concepte és senzill i al vídeo pot semblar fàcil, però jo ho recordo bastant fumut i pel que veig als comentaris del vídeo a Youtube no sóc pas l'únic, i és que de vegades no trobava la manera de resoldre els puzzles. Per tant, estem davant d'un títol aparentment poca-solta, que no té res a veure amb totes les altres incursions del rei dels monstres japonesos en el món dels videojocs (que n'hi ha unes quantes), però que és molt més interessant del que sembla després d'una primera ullada.
No cambia res el Godzilla de veritat respecta al d'aquest joc, pero la cosa no s'acaba aquí, em sembla que era el Godzilla de la Game Gear que era un joc d'estratègia tipus Advance Wars, si que n'arriba a ser de polifacètic en Godzilla :D
ResponElimina