Jocs espina: Parodius (Gameboy)

Ja feia moltíssim temps que no tocava la secció de Jocs espina. La situació econòmica no convida a comprar gaire, però que a sobre siguin jocs que fa molts anys que intento adquirir i que per fi els aconsegueixo... encara és més complicat. Per fi ha passat: ja tinc (tot i que encara m'ha d'arribar) un Parodius, el de la Gameboy. 

Sí, és la versió japonesa. L'europea no és que sigui impossible de trobar, però amb capsa i instruccions i a un preu raonable... ja són figues d'un altre paner. De fet, fa molt temps no vaig estar atent a l'hora de finalització d'una subhasta que va acabar a poc més de 5 euros amb enviament inclòs i em vaig cagar en tot el que hi havia per cagar-s'hi. Mai més no he tornat a veure una ganga com aquella, però ahir vaig guanyar-lo per 8,13 euros, preu final. 

Com deia, sí, és la versió japonesa. Però no passa res. Potser a nivell de col·leccionisme té menys valor, però tot i que el volia amb capsa i instruccions m'era igual que fos japonès, perquè al cap i a la fi el joc és el mateix, els cartutxos de la Gameboy són region free i l'única diferència que hi ha és que a la pantalla de títol surt el logo que es veu a la imatge, que és la paraula "Parodius" en sil·labari katakana, però a sobre hi tenim la transliteració en alfabet romà. És un videojoc de naus i no té cap importància de quina regió sigui. A sobre, els pocs textos de pantalla que hi ha ("stage", "start" i companyia) són en anglès com a les altres versions.

No té els colors de les altres versions, naturalment, i en un títol com aquest és una llàstima perquè es perd bona part de la gràcia, però em moro de ganes que el tio me l'enviï per poder-hi jugar, per fi. No sóc gaire bo en els shoot'em ups, però m'agraden molt. I el Parodius ja feia molt que el volia, perquè a més té aquell to de conya que el caracteritza i que el fa tan carismàtic entre els jugadors de la vella escola. I en vull totes les versions, les més assequibles de les quals són la de la Saturn, la de la Super Nintendo i aquesta, la de la Gameboy. 

Fem un petit repàs del que significa la saga Parodius: producte de la imponent Konami, el títol ja era una clara referència al mític Gradius, també de naus. I no cal dir què significa "parody". Perquè era això, una paròdia, i és que també s'hi referencien altres clàssics de la casa com els Castlevania, el Rocket Knight Adventures, el Contra o, de manera molt clara, els Twinbee. 

En total, la franquícia compta amb cinc entregues, que han aparegut en diverses plataformes (en alguns casos amb origen arcade), però m'estimo més dedicar-hi un article un altre dia que no pas esmentar-les ràpidament avui. En altres casos, quan he parlat d'un joc espina he aprofitat per comentar tota la franquícia, però el cas de Parodius em sembla prou especial com per merèixer una sessió feta amb calma i profunditat. La qüestió és que ja tinc el primer d'aquests jocs de "mata-marcians" humorístics. Ha costat, però ara ja tinc la ment posada en el de la Saturn! I en jugar al de la Gameboy, naturalment.