Còmics i videojocs: Dinosaurs for Hire

Parlar de videojocs basats en còmics molt coneguts -de vegades tant que en realitat la gent coneix aquests còmics per la seva versió animada o per una pel·lícula- és fàcil. Però fàcil en el sentit que no cal escalfar-se gaire el cap, perquè d'esforç sí que en requereix, ja que hi sol haver tants videojocs que cal posar-hi estona.

Ara bé, de tant en tant parlo de videojocs basats en còmics desconeguts, o que si més no jo no havia sentit ni anomenar, i encara que això dóna menys feina i l'entrada surt més curta, me'n vaig a dormir sabent una cosa més, com en aquest cas l'existència del còmic l'adaptació del qual protagonitza aquesta entrada.

Parlem del Dinosaurs for Hire, un còmic creat per en Tom Mason el 1988 que, publicat per una editorial petita i independent -ara desapareguda- com era Eternity Comics, va tenir 9 entregues i va ser cancel·lat el 1990. El 1993, adquirit per l'ara també desapareguda Malibu Comics, va tenir una nova versió que va durar també molt poquet, 12 números.

Pel que fa al seu argument, es tracta d'un quartet d'extraterrestres que tenen l'aspecte de dinosaures antropomòrfics i que arriben a la Terra quan la seva nau s'espatlla. Sense poder-ne marxar, decideixen fer-se mercenaris i llogar els seus serveis en un seguit d'històries plenes d'humor i paròdies. No se n'ha sabut res més, però se'n va fer un videojoc i tot.



Encara que no ho posés al títol del vídeo ni us ho digués jo, no hi ha cap dubte que es tracta d'un videojoc de la Mega Drive, amb aquell so tan característic. El Dinosaurs for Hire, llançat el 1993 exclusivament per a la 16 bits de Sega, té força bon aspecte -se'l compara amb el Contra pel que fa a sistema de joc- i és pur anys 90, a més de l'humor que caracteritzava el còmic.

Ara bé, potser les aparences enganyen. En aquesta anàlisi, per exemple, parlen de problemes amb els controls, so mediocre tant en la música com en els efectes, pocs enemics i un ritme més lent del que es podria esperar d'un titol del gènere conegut com a run and gun, però també és cert que des de les primeres línies es nota que l'autor té ganes de deixar-lo malament.

En aquesta altra la cosa canvia una mica, però en general diuen que és un videojoc difícil i podem deduir que no és cap meravella, sinó que en el millor dels casos potser rascaria el notable baix. L'hauríem de provar personalment per tal de poder opinar, però només va sortir als Estats Units. Per sort per als europeus, això només és un problema pel que fa a la disponibilitat al mercat de segona mà, però no hem de fer res per tal que la nostra consola el reconegui.