Hi ha videojocs indie que ens expliquen una història i nosaltres gairebé ens limitem a moure el personatge, sense poder triar gaire cosa, sense gaires obstacles, tot gaudint d'una narració que no és gaire llarga i, tot i la seva reduïda interactivitat, s'enduen premis del sector.
Però quan un joc en té tan poca que és difícil considerar-lo un joc, la cosa canvia. I és el que li va passar al títol que avui protagonitza la secció Els pitjors.
Es tracta del Ping Pals, un videojoc que va sortir per a la Nintendo DS als Estats Units el desembre de 2004, a Austràlia el febrer de 2005 i a Europa el març d'aquell mateix any, desenvolupat per WayForward Technologies (saga Shantae, DuckTales Remastered o Double Dragon Neon, entre altres coses) i distribuït per THQ.
I de què va, aquest joc? Quina és la seva mecànica? Bé, potser que primer en mirem un vídeo i després fem l'explicació, jo mateix no n'havia sentit parlar mai fins ara, que volia escriure una nova entrada d'aquesta secció.
Si no acabeu d'entendre ben bé de què va, tranquils, no esteu sols. Em passa el mateix, i només cal llegir els comentaris del vídeo per veure que era una cosa generalitzada. Algú es pregunta precisament si són la mateixa gent que va crear les aventures de la Shantae, tot i que, mirant la trajectòria de WayForward, és just dir que aquesta saga és el més destacat que ha fet.
En fi, per tal de saber què és el Ping Pals cal llegir informació al respecte, perquè del vídeo no se n'extreuen gaires més conclusions que "és un xat" o "es poden comprar complements per als personatges".
I la veritat és que poca cosa més: té un parell de minijocs per al jugador individual diuen que bastant trencats en el seu funcionament (són de preguntes i algunes són impossibles d'endevinar) i un parell més per al multijugador, que serveixen per a aconseguir moneda del joc, que al seu torn ens permetrà comprar ítems de personalització de l'avatar, i pel que fa a la resta es tracta de xatejar amb amics que també tinguin el joc posat i engegat i s'hagin connectat amb nosaltres a través de la connexió sense fils.
Però el que és escriure i enviar dibuixos ja ho podíem fer amb el PictoChat, una aplicació que s'incloïa de sèrie amb la Nintendo DS, de manera que l'únic que aporta aquest Ping Pals és un aspecte més acolorit -això és innegable-, els qüestionables minijocs i la possibilitat de col·leccionar complements, cosa que requereix intercanviar-ne amb altres persones perquè no tots estan inclosos als cartutxets o targetes del joc, però si hi pensem bé això no suposava cap problema perquè milions de persones se'l van comprar i va ser fàcil obtenir tot el que la nostra còpia del joc no incloïa.
Ironies a banda, la qüestió és que les crítiques van ser unànimes, i les professionals coincideixen força en establir que no hi havia cap necessitat que existís aquest "joc", de tan poques coses que s'hi podien fer, i havent-hi l'esmentat PictoChat.
Però quan un joc en té tan poca que és difícil considerar-lo un joc, la cosa canvia. I és el que li va passar al títol que avui protagonitza la secció Els pitjors.
Es tracta del Ping Pals, un videojoc que va sortir per a la Nintendo DS als Estats Units el desembre de 2004, a Austràlia el febrer de 2005 i a Europa el març d'aquell mateix any, desenvolupat per WayForward Technologies (saga Shantae, DuckTales Remastered o Double Dragon Neon, entre altres coses) i distribuït per THQ.
I de què va, aquest joc? Quina és la seva mecànica? Bé, potser que primer en mirem un vídeo i després fem l'explicació, jo mateix no n'havia sentit parlar mai fins ara, que volia escriure una nova entrada d'aquesta secció.
Si no acabeu d'entendre ben bé de què va, tranquils, no esteu sols. Em passa el mateix, i només cal llegir els comentaris del vídeo per veure que era una cosa generalitzada. Algú es pregunta precisament si són la mateixa gent que va crear les aventures de la Shantae, tot i que, mirant la trajectòria de WayForward, és just dir que aquesta saga és el més destacat que ha fet.
En fi, per tal de saber què és el Ping Pals cal llegir informació al respecte, perquè del vídeo no se n'extreuen gaires més conclusions que "és un xat" o "es poden comprar complements per als personatges".
I la veritat és que poca cosa més: té un parell de minijocs per al jugador individual diuen que bastant trencats en el seu funcionament (són de preguntes i algunes són impossibles d'endevinar) i un parell més per al multijugador, que serveixen per a aconseguir moneda del joc, que al seu torn ens permetrà comprar ítems de personalització de l'avatar, i pel que fa a la resta es tracta de xatejar amb amics que també tinguin el joc posat i engegat i s'hagin connectat amb nosaltres a través de la connexió sense fils.
Però el que és escriure i enviar dibuixos ja ho podíem fer amb el PictoChat, una aplicació que s'incloïa de sèrie amb la Nintendo DS, de manera que l'únic que aporta aquest Ping Pals és un aspecte més acolorit -això és innegable-, els qüestionables minijocs i la possibilitat de col·leccionar complements, cosa que requereix intercanviar-ne amb altres persones perquè no tots estan inclosos als cartutxets o targetes del joc, però si hi pensem bé això no suposava cap problema perquè milions de persones se'l van comprar i va ser fàcil obtenir tot el que la nostra còpia del joc no incloïa.
Ironies a banda, la qüestió és que les crítiques van ser unànimes, i les professionals coincideixen força en establir que no hi havia cap necessitat que existís aquest "joc", de tan poques coses que s'hi podien fer, i havent-hi l'esmentat PictoChat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada