Els pitjors: Bebe's Kids

No sé si coneixíeu un monologuista humorístic dels Estats Units que es deia Robin Harris. Jo no. Però es veu que una història que explicava era la d'una xicota que tenia i que un cop el va fer anar a un parc d'atraccions amb uns nens que, en realitat, eren d'una amiga, la Bébé del títol, i que eren uns petits dimonis que el feien parar boig. 

L'home va morir el 1990, als 36 anys, d'un atac de cor mentre dormia després d'una funció d'èxit, però el 1992 es va estrenar una pel·lícula d'animació basada en aquestes històries dels fills de la Bebe, que sembla que va destacar per ser la primera amb un repartiment totalment afroamericà, i tot i que no va tenir bones crítiques, per alguna raó dos anys després, el 1994 -a sobre ni tan sols estava d'actualitat-, en va sortir un videojoc per a la Super Nintendo.

Bebe's Kids, desenvolupat per Radical Entertainment i publicat per Paramount i Motown -sí, la discogràfica negra-, que només va sortir als Estats Units i va perdre els accents en convertir-se en videojoc, es basa en aquell film animat de dos anys abans, i es presentava en forma de beat'em up on controlàvem els dos nens que caminen (l'altre és un bebè que surt com a personatge no jugable) mentre van pel parc d'atraccions enfrontant-se a homes amb trajo negre, dòbermans i persones disfressades de mascotes per tal de rescatar el parc en si mateix, que algú malvat està controlant.

Els nens, anomenats Kahlil ell i LaShawn ella, sembla ser que tenen els mateixos atacs i moviments (llevat dels especials), però com és habitual al gènere es tracta d'atonyinar els enemics amb això i també amb objectes que es puguin llançar.

El parc temàtic serveix d'excusa per als diferents escenaris de l'aventura (casa encantada laberíntica, vaixell pirata, botiga de porcellana...), i hi veiem també el ja malaguanyat Robin Harris com a personatge no jugable. Però el cas, i ja ho anunciava la secció en què he decidit parlar d'aquest joc -que vaig descobrir precisament buscant títols que hi poguessin entrar-, és que va ser un fracàs, i s'acostuma a considerar un dels pitjors videojocs de la Super Nintendo.

Gràfics que alguna crítica va arribar a titllar de similars als que es podrien fer amb el Paint, lentitud de moviments, mal control (i complicat), enemics massa difícils (requerien massa cops per vèncer-los i feien massa mal), mecàniques no explicades, cap clemència a l'hora d'enviar-nos molt enrere quan moríem i avorriment general van ser les principals queixes sobre aquest Bebe's Kids que ja ho tenia tot en contra en ser l'adaptació tardana a videojoc d'una pel·lícula que havia estat un fracàs de crítica i públic. 

Era l'únic producte de marxandatge que es va fer, i a sobre dos anys més tard, sobre un film no gaire bo, sense repercussió, i estava tan mal dissenyat que no podia apel·lar al públic infantil al que se suposava que volia arribar. Una llàstima.