Nova entrega d'aquesta secció creada al setembre de l'any passat, però que havia oblidat i, per tant, no havia tornat a tocar, i que estava pensada per repassar les principals diferències de videojocs que, per diverses raons, quan s'exportaven patien canvis considerables. Vull recordar, també, que fa un parell de mesos en vaig inaugurar una de similar, Diferències regionals, però en aquell cas hi surten jocs amb petites diferències, sens dubte no tan impactants.
Avui toca parlar d'un títol que havia esmentat fa molts anys, perquè estava relativament emparentat amb un altre, però ara és l'hora que sigui el protagonista d'una entrada, i com que és un videojoc conegut, entre altres coses, per la brutal localització de què va ser objecte, aquesta és la secció adequada per fer-ho.
Es tracta del Decap Attack, un joc de Vic Tokai que va sortir per a les Genesis al setembre de 1991 i per a les Mega Drive europees l'octubre del mateix any.
El seu protagonista és en Chuck D. Head, una mòmia sense cap -però amb una cara al tors- creada pel científic boig Dr. Frank N. Stein amb l'objectiu d'enviar-la a derrotar el malvat dimoni Max D. Cap, que ha pujat a la superfície per conquerir el món.
És un títol de plataformes d'ambientació simpàtica, amb l'horror còmic com a element característic, on explorarem diverses porcions d'una illa en forma d'esquelet que ha quedat esmicolada i, lògicament, ens enfrontarem a enemics i altres perills, i també tindrem ajudes, com la calavera que podem col·locar sobre les nostres buides espatlles i fer servir com a arma llancívola o pocions amb diversos efectes.
Aquell joc, que mentre en parlo tinc moltes ganes de provar -i ho podré fer al Mega Drive Ultimate Collection de la Xbox 360-, va tenir també una adaptació en forma de còmic signat per Nigel Kitching i publicat dins la capçalera britànica Sonic the Comic.
Però és clar, aquí hem vingut a parlar dels canvis produïts en anar-se'n cap a l'estranger, i és que el Decap Attack era la localització d'un títol japonès de 1990 anomenat Magical Hat no buttobi turbo! Daibôken, que es basava en una sèrie animada del prestigiós Studio Pierrot que es va emetre entre 1989 i 1990 en 33 episodis en paral·lel amb la versió manga.
A simple vista sembla un videojoc completament diferent... i ho és. Només coincideixen la jugabilitat i les físiques, i podem veure com el puny del protagonista japonès és substituït per la cara a l'abdomen de la mòmia americana, però tota la resta, tant l'ambientació, com el disseny de les pantalles i la música, varien completament.
Algú podria dir que això no demostra que siguin el mateix joc. És clar, ja s'ha comentat que aquest títol estava emparentat amb uns altres, i aquests són el meu estimat Psycho Fox (Master System, 1989) i el Kid Kool (NES, 1988), també de Vic Tokai i del mateix director, Toshihisa Hasegawa. I són títols diferents.
Aquells jocs tenien una jugabilitat similar a la d'aquest, que es considera un hereu espiritual de tots dos, però entre el Decap Attack i el Magical Hat hi ha moltes més semblances, i és ben clar que es tracta d'una localització. Comparant les imatges de dalt veiem clarament que el disseny de pantalles és molt diferent, però la col·locació d'elements de l'escenari traeix el fet que són el mateix joc.
Podria haver estat casualitat? O que simplement els responsables dels dos jocs fossin els mateixos? Sí. Però hi ha més mostres durant tots dos títols que deixen ben clar que com a mínim un és un clon de l'altre.
En tot cas, es tracta d'un problema clàssic de no obtenció d'una llicència de cara a la seva explotació en un altre territori, i devien pensar que tant se valia, perquè era un bon videojoc igualment i, al capdavall, l'anime original era prou desconegut, com també el manga, i el cert és que costa molt trobar-ne gaire informació. Entenc, suposo, que no van considerar una gran pèrdua haver de llançar el joc a l'estranger sense els personatges i la història originals, i que van aprofitar l'ocasió per crear un lore totalment diferent.
Va ser un encert portar-lo als Estats Units (i després a Europa) malgrat tots els canvis que es van estimar necessaris -i podrien haver estat molts menys, com vam poder veure a l'entrada inaugural de la secció-, perquè certament es veu un joc interessant, gràficament atractiu i divertit de jugar.
Fonts: Flying Omelette, Wikipedia
Avui toca parlar d'un títol que havia esmentat fa molts anys, perquè estava relativament emparentat amb un altre, però ara és l'hora que sigui el protagonista d'una entrada, i com que és un videojoc conegut, entre altres coses, per la brutal localització de què va ser objecte, aquesta és la secció adequada per fer-ho.
Es tracta del Decap Attack, un joc de Vic Tokai que va sortir per a les Genesis al setembre de 1991 i per a les Mega Drive europees l'octubre del mateix any.
El seu protagonista és en Chuck D. Head, una mòmia sense cap -però amb una cara al tors- creada pel científic boig Dr. Frank N. Stein amb l'objectiu d'enviar-la a derrotar el malvat dimoni Max D. Cap, que ha pujat a la superfície per conquerir el món.
És un títol de plataformes d'ambientació simpàtica, amb l'horror còmic com a element característic, on explorarem diverses porcions d'una illa en forma d'esquelet que ha quedat esmicolada i, lògicament, ens enfrontarem a enemics i altres perills, i també tindrem ajudes, com la calavera que podem col·locar sobre les nostres buides espatlles i fer servir com a arma llancívola o pocions amb diversos efectes.
Aquell joc, que mentre en parlo tinc moltes ganes de provar -i ho podré fer al Mega Drive Ultimate Collection de la Xbox 360-, va tenir també una adaptació en forma de còmic signat per Nigel Kitching i publicat dins la capçalera britànica Sonic the Comic.
Però és clar, aquí hem vingut a parlar dels canvis produïts en anar-se'n cap a l'estranger, i és que el Decap Attack era la localització d'un títol japonès de 1990 anomenat Magical Hat no buttobi turbo! Daibôken, que es basava en una sèrie animada del prestigiós Studio Pierrot que es va emetre entre 1989 i 1990 en 33 episodis en paral·lel amb la versió manga.
A simple vista sembla un videojoc completament diferent... i ho és. Només coincideixen la jugabilitat i les físiques, i podem veure com el puny del protagonista japonès és substituït per la cara a l'abdomen de la mòmia americana, però tota la resta, tant l'ambientació, com el disseny de les pantalles i la música, varien completament.
Algú podria dir que això no demostra que siguin el mateix joc. És clar, ja s'ha comentat que aquest títol estava emparentat amb uns altres, i aquests són el meu estimat Psycho Fox (Master System, 1989) i el Kid Kool (NES, 1988), també de Vic Tokai i del mateix director, Toshihisa Hasegawa. I són títols diferents.
Aquells jocs tenien una jugabilitat similar a la d'aquest, que es considera un hereu espiritual de tots dos, però entre el Decap Attack i el Magical Hat hi ha moltes més semblances, i és ben clar que es tracta d'una localització. Comparant les imatges de dalt veiem clarament que el disseny de pantalles és molt diferent, però la col·locació d'elements de l'escenari traeix el fet que són el mateix joc.
Podria haver estat casualitat? O que simplement els responsables dels dos jocs fossin els mateixos? Sí. Però hi ha més mostres durant tots dos títols que deixen ben clar que com a mínim un és un clon de l'altre.
En tot cas, es tracta d'un problema clàssic de no obtenció d'una llicència de cara a la seva explotació en un altre territori, i devien pensar que tant se valia, perquè era un bon videojoc igualment i, al capdavall, l'anime original era prou desconegut, com també el manga, i el cert és que costa molt trobar-ne gaire informació. Entenc, suposo, que no van considerar una gran pèrdua haver de llançar el joc a l'estranger sense els personatges i la història originals, i que van aprofitar l'ocasió per crear un lore totalment diferent.
Va ser un encert portar-lo als Estats Units (i després a Europa) malgrat tots els canvis que es van estimar necessaris -i podrien haver estat molts menys, com vam poder veure a l'entrada inaugural de la secció-, perquè certament es veu un joc interessant, gràficament atractiu i divertit de jugar.
Fonts: Flying Omelette, Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada