Amb els anys que fa que escric entrades sobre accessoris del món dels videojocs he vist coses que coneixia i de les quals no sabia gaire, també coses que no coneixia i que m'han semblat interessants, d'altres m'han sorprès o fet riure...
El que protagonitza aquesta entrada, però, és un accessori que ni coneixia ni esperava que existís. Directament no m'havia passat pel cap. I mira que per a la Wii es van llançar coses realment absurdes i estranyes.
En aquesta entrega de la saga paradigmàtica dels jocs casual (i masclistes) per a Nintendo DS, Wii i 3DS anomenada Cooking Mama, que en realitat és un spin-off que no va de preparar àpats, atès que es diu Babysitting Mama, i que va sortir el 2010 per a la Wii, la cosa va de tenir cura d'un nadó.
El joc ens proposava diverses activitats relacionades amb els nadons, en forma de minijocs o seguint unes pàgines amb instruccions, i amb medalles que valoren la destresa amb què hem fet les coses. Curiosament, si som un desastre també en rebrem una, de bronze, que no està malament.
Com es pot veure, es tracta de fer coses com bressolar-lo, donar-li el biberó -aquí, suposo que per prudència o simple preferència cultural per la llet preparada, no hi devia haver l'alternativa natural-, fer que es tiri el rotet, o canviar-li el bolquer.
Tractant-se de la Wii, el punt fort de la qual va ser el wiimote i el sistema de control per moviment, aquestes tasques demanen precisament que moguem el comandament de la Wii tot intentant imitar les accions que duríem a terme amb un nadó de debò.
El cas és que, per acabar de donar-li realisme, totes les còpies del Babysitting Mama incloïen un nadó de peluix a l'esquena del qual s'introduïa el wiimote.
Això, en realitat, era innecessari, com també ho era el volant per jugar al Mario Kart Wii o a qualsevol altre joc de cotxes, però era l'excusa per vendre'ns plàstics extra, en aquest cas peluix.
Pels vídeos que es poden veure a YouTube, el cert és que no sembla que el control del joc sigui gaire bo, i el peluix m'imagino que el fa encara més imprecís, però és un detall -que també devia encarir el preu, compte- per part de la distribuïdora. Per altra banda suposo que, malgrat que dins del joc es podia triar el color de pell del nadó, no se'n van fer peluixos a joc perquè tampoc no s'esperava que es vengués gaire, i es va triar, poc sorprenentment, el model caucàsic.
Sigui com sigui, un accessori ben curiós, simpàtic i que es podria haver fet més famós si el títol hagués triomfat, però no va tenir bones crítiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada