Videojocs i animació: Tangled

Els clàssics animats de Disney són prou coneguts per tothom, i malgrat que ara es perceben clarament com a obsolets els missatges que transmeten -sobretot pel que fa a les relacions sentimentals-, el cert és que són estimats. Però van tenir també una època de llançaments mediocres, de la qual es van començar a recuperar a finals de la dècada dels 2000. 

El 2010, però, arribava el 50è clàssic, un film que mostrava clarament que la tendència a l'alça era ferma, i des de llavors hem vist molt bones pel·lícules animades amb el segell de la companyia d'en Mickey Mouse. I, com que també se'n va fer un videojoc, li dedico aquesta entrada d'una secció veteraníssima del blog, però encara viva.

Tangled, del que com podeu veure he posat la portada estatunidenca, va tenir un nom o un altre segons el país de la Unió Europea on va sortir, i d'acord amb el títol amb què es va estrenar el film en aquell territori, com per exemple Enredados a l'estat espanyol, o Raiponce al francès. 

Doncs bé, va sortir per a PC, Nintendo DS i Wii, que com ja sabeu va ser una consola que va tenir un èxit gairebé sense precedents, era la consola que va recuperar els anomenats casuals i, tal com va passar amb la PlayStation 2, tenia tantíssims jocs al seu catàleg que per força també havia de tenir brossa a cabassos (i el mateix podem dir de la DS, una bomba de portàtil que tenia tothom). Si a això li sumem que els videojocs basats en pel·lícules no acostumen a ser gaire bons, us podeu imaginar que aquest també va ser... doncs no, per una vegada sembla que va sortir millor!

Com es pot veure, és un joc de plataformes i trencaclosques que demana la col·laboració dels dos personatges principals, la Rapunzel i en Flynn, cosa que permet jugar-hi de manera cooperativa amb una altra persona, però si hi juguem sols -no m'agrada gens quan hi ha jocs que no tenen opció per a un sol jugador, o aquesta és una experiència realment pobra- anem alternant entre un personatge i l'altre sense problemes.

Com a la pel·lícula, tots dos tenen habilitats pròpies: en el cas de la protagonista -perquè, per molt que Disney insistís en canviar-li el nom inicial de Rapunzel a Embolicats (així és com es diu en català tot i no existir-ne versió doblada, perquè sí que hi ha algun conte il·lustrat oficial) amb la polèmica intenció d'atraure públic també masculí, la protagonista és ella-, els seus llarguíssims cabells guareixen, serveixen per gronxar-se i arribar a llocs altrament inaccessibles, i també pot estabornir enemics amb una paella, mentre que en Flynn els incapacita amb un sabre.

Ja per anar acabant, aquí tenim la versió per a la Nintendo DS, clarament diferent i enfocada a aprofitar la tactilitat de la seva pantalla inferior, que era el seu gran atractiu, com a la Wii ho era el control per moviment. També és veritat que això fa que el Tangled de la DS sigui més aviat un recull de minijocs connectats per diàlegs en pantalles estàtiques. Val a dir que té un to notablement més infantil, si bé el de Wii va adreçat també al públic més jove, però no d'una manera tan exagerada.

En cap dels dos casos no veiem notasses per part de la crítica, de fet no se'n troben gaires notes, però en el de la DS són inferiors, i havent fet una ullada a les dues versions no és cap sorpresa que sigui així: simple, repetitiu, amb pantalles de càrrega absurdes, sense rejugabilitat, amb una música gens memorable... 

A la versió de la Wii, en canvi, se li va aplaudir un sistema de control que responia bé, la possibilitat de cooperar amb un segon jugador i el fet que després de la història s'hi pogués tornar a jugar per trobar col·leccionables i secrets, a més que es tracta del que es coneix com a tie-in, un producte complementari que no segueix fil per randa la trama de l'original en què es basa i, per tant, pot sorprendre amb alguna cosa.

I això és tot. Heu jugat a aquest joc? Segurament no, ja us dic ara que jo no, ni tinc gaire intenció de fer-ho llevat que la meva filla es faci superfan de la Rapunzel i trobi el joc per a la Wii a un màxim de 5 euros per alguna banda. Tot pot ser.