Petits clàssics: Battle Unit Zeoth

Avui sí. Molts dels jocs que he dut a aquesta secció al llarg dels anys que té aquest blog, que ja fa temps que pentina canes, en realitat no eren clàssics tan petits, o directament ho eren força més grans del que jo, des de la meva ignorància, pensava.

En canvi, el títol de què parlaré avui sí que és d'aquells que recordo perquè de petit n'havia vist la caràtula a les revistes de videojocs, a l'apartat del catàleg de desaparegut Centre Mail, i m'havia agradat, així com també m'havia quedat amb el seu nom, però sé que no és un  títol superconegut, ni de bon tros. No hi he jugat mai, ho he de dir, però sí que tenia present la seva existència. Vegem com és. 

És el Battle Unit Zeoth, un videojoc de Game Boy de 1990 (1991 als Estats Units i Europa) desenvolupat i publicat per Jaleco, companyia que reconec que he conegut fa poc, però de la qual estic descobrint el seu catàleg. Val a dir, però, que quan era petit no m'havia fixat -ni m'importava- qui havia fet el joc.

Si seguiu aquest blog fidelment, a banda de donar-vos-en les gràcies, i teniu bona memòria, potser recordareu aquesta portada perquè ja la vaig posar un cop: va ser a l'entrada que li vaig dedicar al seu autor, l'Akira Watanabe, i el cert és que si ens hi fixem es nota la tècnica de l'aerografia, que era la seva manera de treballar habitual.

En realitat vaig cometre l'error de posar la portada occidental, en aquella entrada, però ho puc salvar en adonar-me que la japonesa té el mateix disseny del protagonista, només que mirallejada. Bé, al contrari, l'occidental és la que està invertida. 

Curiosament, he trobat una publicitat sobre el joc on es fa servir el dibuix tal com està a la portada original, però on també es reprodueix la portada en versió occidental, de manera que veiem el protagonista orientat de les dues maneres:

En aquest anunci ens diuen que ens deixem de jocs de nois -una molt probable referència als anuncis de la Game Gear, que amb l'agressivitat característica de la Sega de l'època es fotien del "boy" de la "Game Boy"- i ens preparem per rebentar caps. Comencem bé, i no ho dic de manera irònica.

Ens parlen de cinc nivells de shoot'em up horitzontal i vertical amb gràfics que rivalitzen amb qualssevol que hàgim vist en pantalles grans, inacabables onades de temibles alienígenes de gallet fàcil o la "característica" de les continuacions infinites perquè la festa no s'acabi mai. Se'ls veia força segurs de si mateixos, però... com va ser el resultat final?

Des del punt de vista argumental, representa que al futur una raça de robots alienígenes coneguda com a Grein ha envaït la Terra, després d'un primer intent fa 42 anys en què van ser derrotats, però en què van aconseguir deixar enrere una base subterrània secreta.

10 anys després d'allò, la base va començar a crear robots que s'autoreplicaven i va atacar la ciutat de New Age. Se suposa que han passat anys de guerra i ara l'exèrcit ha creat un mecha, que es diu Battle Unit Zeoth, per combatre'ls. Sembla força context per l'època i el tipus de joc, però es veu que només ho sabem gràcies al manual. Si trobem aquest títol actualment, segurament no complet si no ens hi volem deixar uns bons calerons, dins del joc no se'ns explica res.

Així, com deia més amunt, tenim cinc pantalles en què controlem aquest robot volador, que dispara en quatre direccions (amunt, avall, esquerra i dreta). Les pantalles amb número senar són horitzontals i les de número parell, verticals. Cadascuna d'elles acaba amb un combat contra  un enemic final. El protagonista té, també, un hiperescut que quan quedi totalment destrossat farà que mori, però el podrem anar reparant si agafem més power ups per a l'arma dels que pot admetre. 

Què en va dir la crítica? No n'he trobat gaires, però se li retreu una excessiva facilitat (concretament pel fet que aviat som tan poderosos que no tenim rival i que en segons quines pantalles és fàcil directament evitar els enfrontaments) i una durada massa curta. De fet, al vídeo que he posat, que entenc que si l'heu arribat a reproduir ha estat per mirar-vos-el per sobre, l'autor se l'acaba en menys d'un quart d'hora. És una llàstima, perquè d'altra banda el joc té, almenys per a mi, uns gràfics força bons.