Portades: Tuff E Nuff

Torna la secció de més recent creació del blog, la dedicada a comentar portades de videojocs que han estat força diferents segons el mercat corresponent. Aquest cop us porto un títol de lluita 1 contra 1 que és conegut, sovint, precisament per una de les versions de la seva portada.

Es tracta del Tuff E Nuff, un joc de Jaleco per a la Super Nintendo que al Japó s'havia dit Dead Dance, però que als Estats Units i Europa van preferir rebatejar amb aquest nom que sona, fonèticament, igual que Tough Enough ("prou dur"), i que cal admetre que encaixa més amb un videojoc d'aquest gènere.

Començaré precisament per la portada més coneguda, considerada una de les pitjors de la història dels videojocs, i que és aquesta, l'estatunidenca, on costa fins i tot saber quin és exactament el títol del videojoc. Ja ho podeu veure: "Hey Punk! Are you tuff e nuff?", i a sota "Master the moves to master me". 

Bé, el pitjor del disseny no seria això, que atabala prou, sinó aquest personatge que sembla extret d'un còmic de superherois, i no precisament del bàndol dels bons i, a més, no té res a veure amb el de les altres versions. Com que segurament no es llegeix bé, perquè no poso les imatges amb gaire resolució per no acabar amb el meu espai gratuït disponible -i el blog ja té uns quants anys, com sabeu-, us transcric aquí el que diu a la part superior dreta, que aquesta portada potser no tenia prou lletra: "4 colorful characters to fight as: Syoh, Zazi, Kotono, and Vortz" (espectacular plantilla, sobretot per a l'any 1993, que es noti la ironia), després "Each character has at least 20 different moves, including "exotic technique", moves which are upgradeable to four different levels". 

Ara tocaria, però, veure quina és la portada original d'aquest videojoc que, d'altra banda, no va rebre gaire bona acollida, fins i tot per als estàndards de la poc valorada Jaleco:

Amb un títol que no necessàriament evoca un joc de lluita, però que tampoc és del tot estrambòtic, el Dead Dance sortia al Japó amb aquesta portada vertical, el format de la Super Nintendo d'allà, la Super Famicom, i un quartet de personatges encapçalat pel que veiem dibuixat més gran. Comparant-los amb els que apareixen dins del joc, en realitat el de dalt tindria el color de la bandana intercanviat amb el d'un altre personatge. Però vaja, és un detall sense gaire importància.

La composició és més atractiva, si bé no del tot original, i en japonès se'ns diu que és un joc de lluita de 16 megues. Res a dir. Em sembla una portada correcta, encara que no memorable. Aquest disseny, d'altra banda, té un origen ben curiós: es diu que va ser obra de la revista britànica Computer and Videogames, o CVG, per tal d'acompanyar-ne els articles d'avançament, i que a Jaleco li va agradar tant que la va fer oficial, tot i que als Estats Units van decidir fer aquella cosa tan estranya.

A Europa, on va arribar en últim lloc, com era -i és- habitual, el joc va adoptar el títol estatunidenc, Tuff E Nuff, i encara que el disseny de la portada es va basar en el japonès tot adaptant-se a l'horitzontalitat de les caixes de les SNES occidentals, amb la recol·locació del personatge destacat, que aquí ja no ensenya pectorals, el cert és que de la portada americana en va agafar la xerrameca. 

A la part esquerra hi veiem el mateix text que al disseny dels Estats Units era en lletres verdes i ens explicava els personatges jugables i el tema de la immensa quantitat de moviments que tenia cadascun d'ells, però més cap al mig, destacat en groc -amb un disseny poc imaginatiu, tot s'ha de dir-, tenim un spoiler: "Secret commands to use any of 11 characters (see manual for details)". Ah, alerta! Sembla que la plantilla jugable no era tan curta -podrien haver avisat els usuaris nord-americans, també-, i que la resta de personatges es podien controlar mitjançant un truc. Em sembla curiós que d'això se'n parli a la portada, però. 

En tot cas, què us semblen aquestes portades? Quina us agrada més? Heu provat el joc?