Jocs de la meva infantesa: Superbaby

La meva història com a videojugador va començar, no és el primer cop que ho dic, amb un MSX. I, com és natural, els jocs que més em flipaven del seu catàleg eren els de Konami. De petit no m'hi fixava gaire. Sí que en veia el nom, és clar, però no pensava que fos una companyia important, ni que les altres ho fossin menys. 

Però la diferència en la qualitat dels productes, respecta a la resta, era notable, sobretot quan es tractava de les abundants conversions de jocs d'Spectrum, que eren gràficament molt inferiors, i això no m'importava -tampoc sabia, llavors, que eren conversions d'un ordinador inferior-, mentre que la jugabilitat, el mapeig dels controls i tota la resta sí que feien que no els toqués gaire.

Pel mig hi havia títols que no tenien ni la qualitat dels de Konami, ni tampoc eren els "cutres" d'Spectrum, i sovint em cridaven l'atenció, com és el cas del videojoc de què parlaré avui, i que era dels típics a què recorria quan engegava el meu estimat MSX i per la raó que fos em venia de gust sortir de la zona de confort de Konami.

És el Superbaby, que segons que he trobat signava GTS o Grupo de Trabajo Software, una companyia espanyola, amb data no confirmada dels anys 80, però que alguna font afirma que és el 1986. 

Al joc controlem el que aparentment és una noia -duu una cua ben visible, i pels estàndards de l'època podem assumir que amb l'sprite volien representar un personatge femení- que, mitjançant el que sembla una paella, ha de fer que unes pilotes que boten per la pantalla vagin botant cada cop més fort i vagin canviant de color, fins que, un cop s'han tornat blanques, tocar-les una última vegada farà que hi aparegui una cara somrient i volin cap al cel.

Si les deixem botar sense tocar-les acabaran perdent embranzida i, al final, rodaran per terra. Si ens toquen un cop ens quedem atordides, i si en aquest estat temporal ens toca una pilota que roda, caiem a terra i perdem una vida. 

A mesura que avancen les pantalles les pilotes són més nombroses i van més ràpides, així que la cosa es complica. És una mecànica senzilla i fins i tot repetitiva, però addictiva, i recordo que no arribava gaire lluny, però que m'agradava fer-hi partides. 

 

Amb els anys vaig conèixer un popular videojoc amb una mecànica que hi recorda una mica, i que segur que heu identificat. Es tracta del Pang, que és un joc de Mitchell Corporation en què també hi havia boles botant per la pantalla, però en què l'objectiu era tocar-les amb un ganxo i que es fessin cada cop més petites fins que desapareixien.

 

 

Tot un clàssic molt estimat de les recreatives, portat a diverses plataformes domèstiques i amb algunes seqüeles. Doncs bé, no cal ser excessivament perspicaç per veure-hi semblances, entre els dos jocs. Però... estan fonamentades? I quin seria el seu origen? 

El Pang va sortir el 1989, curiosament amb el nom inicial de Pomping World, després rebatejat doblement com a Buster Bros. i Pang segons si el mercat era l'estatunidenc o l'europeu, respectivament. Com que és uns anys posterior al Superbaby (hem dit que no està clar l'any de llançament del joc de l'MSX, però de 1989 no era) podríem pensar que en realitat el Pang s'inspira en el Superbaby, però no és així: Mitchell Corporation va fer el Pomping World / Buster Bros. / Pang després d'adquirir la llicència d'un joc de Hudson Soft (la mítica companyia sovint associada al catàleg de la PC Engine) que es deia Cannon Ball, per a l'MSX, de 1983, i que feia així:

Oi que ara, amb gràfics de la primera generació d'MSX, es veu encara més la semblança entre el Pang i el Superbaby, i fins i tot podríem parlar de clon (en l'accepció no tant de còpia descarada, sinó de videojoc clarament basat en un altre)? Doncs bé, hem vist quin és l'origen del Pang, però és que el mateix any la gent de Hudson havia fet un altre joc per a l'MSX que es deia Color Ball, i que veureu a continuació:

Doncs sí, aquí ho tenim: el Superbaby era un hack de traducció del Color Ball, i no sé quin dels dos va ser primer, però Hudson havia desenvolupat, per a la mateixa màquina i el mateix any, dos videojocs de mecànica similar que resulta que més enllà de la sensació que jo tenia comparteixen un parentiu confirmat. 

El coneixíeu, el Superbaby (o el Color Ball)? Si us agrada el Pang, de ben segur que aquest títol similar us pot enganxar, a més que es controla força bé i té uns gràfics senzills però ben nets. A mi, de petit, m'agradava molt.