La meva història com a videojugador va començar, no és el primer cop que ho dic, amb un MSX. I, com és natural, els jocs que més em flipaven del seu catàleg eren els de Konami. De petit no m'hi fixava gaire. Sí que en veia el nom, és clar, però no pensava que fos una companyia important, ni que les altres ho fossin menys.
Però la diferència en la qualitat dels productes, respecte a la resta, era notable, sobretot quan es tractava de les abundants conversions de jocs d'Spectrum, que eren gràficament molt inferiors (almenys en la paleta de colors), i això no m'importava -tampoc sabia, llavors, que eren conversions d'un ordinador inferior-, però la jugabilitat, el mapeig dels controls i tota la resta sí que feien que no els toqués gaire.
Pel mig hi havia títols que no tenien ni la qualitat dels de Konami, ni tampoc eren els "cutres" d'Spectrum, i sovint em cridaven l'atenció, com és el cas del videojoc de què parlaré avui, i que era dels típics a què recorria quan engegava el meu estimat MSX i per la raó que fos em venia de gust sortir de la zona de confort de Konami.
És el Superbaby, que segons que he trobat signava GTS o Grupo de Trabajo Software, una companyia espanyola, amb data no confirmada dels anys 80, però que alguna font afirma que és el 1986.
Al joc controlem el que aparentment és una noia -duu una cua ben visible, i pels estàndards de l'època podem assumir que amb l'sprite volien representar un personatge femení- que, mitjançant el que sembla una paella, ha de fer que unes pilotes que boten per la pantalla vagin botant cada cop més fort i vagin canviant de color, fins que, un cop s'han tornat blanques, tocar-les una última vegada farà que hi aparegui una cara somrient i volin cap al cel.
Si les deixem botar sense tocar-les acabaran perdent embranzida i, al final, rodaran per terra. Si ens toquen un cop ens quedem atordides, i si en aquest estat temporal ens toca una pilota que roda, caiem a terra i perdem una vida.
A mesura que avancen les pantalles les pilotes són més nombroses i van més ràpides, així que la cosa es complica. És una mecànica senzilla i fins i tot repetitiva, però addictiva, i recordo que no arribava gaire lluny, però que m'agradava fer-hi partides.
Amb els anys vaig conèixer un popular videojoc amb una mecànica que hi recorda una mica, i que segur que heu identificat. Es tracta del Pang, que és un joc de Mitchell Corporation en què també hi havia boles botant per la pantalla, però en què l'objectiu era tocar-les amb un ganxo i que es fessin cada cop més petites fins que desapareixien.
Tot un clàssic molt estimat de les recreatives, portat a diverses plataformes domèstiques i amb algunes seqüeles. Doncs bé, no cal ser excessivament perspicaç per veure-hi semblances, entre els dos jocs. Però... estan fonamentades? I quin seria el seu origen?
El Pang va sortir el 1989, curiosament amb el nom inicial de Pomping World, després rebatejat doblement com a Buster Bros. i Pang segons si el mercat era l'estatunidenc o l'europeu, respectivament. Com que és uns anys posterior al Superbaby (hem dit que no està clar l'any de llançament del joc de l'MSX, però de 1989 no era) podríem pensar que en realitat el Pang s'inspira en el Superbaby, però no és així: Mitchell Corporation va fer el Pomping World / Buster Bros. / Pang després d'adquirir la llicència d'un joc de Hudson Soft (la mítica companyia sovint associada al catàleg de la PC Engine) que es deia Cannon Ball, per a l'MSX, de 1983, i que feia així:
Oi que ara, amb gràfics de la primera generació d'MSX, es veu encara més la semblança entre el Pang i el Superbaby, i fins i tot podríem parlar de clon (en l'accepció no tant de còpia descarada, sinó de videojoc clarament basat en un altre)? Doncs bé, hem vist quin és l'origen del Pang, però és que el mateix any la gent de Hudson havia fet un altre joc per a l'MSX que es deia Color Ball, i que veureu a continuació:
Doncs sí, aquí ho tenim: el Superbaby era un hack de traducció del Color Ball, i no sé quin dels dos va ser primer, però Hudson havia desenvolupat, per a la mateixa màquina i el mateix any, dos videojocs de mecànica similar que resulta que més enllà de la sensació que jo tenia comparteixen un parentiu confirmat.
El coneixíeu, el Superbaby (o el Color Ball)? Si us agrada el Pang, de ben segur que aquest títol similar us pot enganxar, a més que es controla força bé i té uns gràfics senzills però ben nets. A mi, de petit, m'agradava molt.
No m'he equivocat, no. No parlo del Pong, erròniament considerat el primer videojoc de la història, sinó d'un altre títol molt semblant(pel nom, no pel gènere) que és un clàssic dels videojocs però sense tenir la importància històrica del Pong.
Es tracta del Pang, també conegut com a Buster Bros. o al Japó Pomping World, que Capcom i Mitchell van estrenar en recreatives el 1989.
Compartint gènere amb els Puzzle Bobble (Bust-a-move) i companyia, el Pang ens convidava a salvar diversos escenaris d'arreu del món de l'amenaça d'unes bombolles de diferents mides que rebotaven i es dividien en més boles, i per tal de destruir-les havíem d'esquivarles i emprar arpons, ganxos, armes de foc i ítems que ens ajudaven temporalment com ara un camp de força, un rellotge de sorra que ralentia el moviment de les bombolles, un rellotge normal que les aturava completament o dinamita, que les feia més petites.
La mecànica, doncs, és senzilla, però com acostuma a passar en aquests casos és tremendament addictiva, més encara quan compartim la partida amb un altre jugador, i l'èxit de la proposta va fer que a partir de 1990 se'n fessin conversions domèstiques.
Probablement la més famosa, i la més aclamada (malgrat que tant la versió original com totes les conversions van agradar), és la del ZX Spectrum, que acabem de veure al vídeo, però també va sortir per a Amiga, Amstrad CPC, Amstrad GX4000, Commodore 64, Atari ST i Gameboy (1993), mentre que la Playstation el tindria al recopilatori de 1997 Super Pang Collection (Buster Bros. Collection als Estats Units).
Aquell 1990 també sortia la primera seqüela de la saga, el Super Pang (Super Buster Bros. al mercat nordamericà), que entre altres coses aportava, sobretot, la modalitat Panic, en què hem de sobreviure malgrat l'atac constant de les bombolles. El 1992 arribava la seva conversió domèstica a la Super Nintendo.
Aquí tenim (en versió emulador, malauradament) el Pang 3 (Buster Buddies als EUA), que el 1995 va arribar a les recreatives i canviava els escenaris del món per coneguts quadres del museu on el personatge estava atrapat en aquesta ocasió. No era una recreativa que es trobés gaire i, a més, no va tenir conversions domèstiques, de manera que és un joc força rar. Tot i així el tenim, juntament amb els dos primers, al recopilatori de la PSP Capcom Puzzle World, de 2007.
Més rar encara, i aquest cop sense cap mena de conversió ni remake, és el Mighty! Pang, de 2000 i exclusiu dels salons arcade, que va llançar Mitchell ja sense la col·laboració de Capcom. No va destacar gaire, però recuperava els paisatges del món que s'havien perdut al Pang 3. Però la saga encara havia de dir alguna cosa més:
El 2010 sortia per a les Nintendo DS europees i australianes (és a dir, les PAL), el Pang: Magical Michael, que va ser sorprenentment ben rebut i que a més de les clàssiques modalitats Tour i Panic afegia al conjunt el multijugador (només local, però) i una modalitat de pantalla tàctil desbloquejable.
Així acaba, de moment, una franquícia que va començar amb un títol senzill però addictiu que va tenir més influència del que segurament es pensaven els seus creadors que, per cert, no van inventar pas el concepte del Pang:
El 1983 Hudson, avui pràcticament desapareguda, llançava per a l'MSX el Cannonball (o Cannon Ball), que és l'origen del títol que avui ens ha ocupat, un clon (encara que oficialment llicenciat) que va triomfar més que l'original.
Per cert, acabem amb una curiositat: hem dit que el Pang i diverses de les seves seqüeles mostraven escenaris coneguts del món: que el coneixeu, potser, el que surt en aquesta captura? Sí, és una Sagrada Família sense grues, però com a mínim podem donar gràcies que no hi surten flamenques ballant, braus ni barrets mexicans.
