Portades: Phalanx

No hi ha dubte que, llevat d'algun exemple notable, la Super Nintendo no és una consola coneguda especialment pels shoot'em ups que té, i en aquest aspecte la Mega Drive i, si la comptem com a contemporània, la PC Engine, la van superar. 

Però si hi ha un videojoc del gènere que valgui la pena esmentar en aquesta secció dedicada a la comparació de portades segons la regió, és precisament un de la 16 bits de sobretaula de Nintendo, així que som-hi:

Es tracta del Phalanx, amb el cognom The Enforce Fighter A-144, un títol de Kemco que va sortir al Japó per a la Super Famicom el 1992, però que originalment havia arribat, l'any anterior, a l'ordinador X68000 de Sharp, i que té aquesta correcta portada amb un toc tridimensional que segurament veuríem en una pila de videojocs japonesos del Cervell de la Bèstia i no ens cridaria l'atenció d'una manera notòria.

El joc ens posa a la pell d'un pilot de naus modificat genèticament al segle XXIII que ha d'anar a solucionar un petit problema de possessió alienígena d'un planeta colonitzat pels humans. Alguna anàlisi que n'he trobat diu que és un títol molt difícil, i si avui no el recordem com el Super R-Type, l'Axelay o el U. N. Squadron possiblement és perquè no devia ser gaire bo, però de tota manera aquí hem vingut a comparar les portades, i si aquesta de japonesa no us ha impressionat, espereu a veure l'europea.

Què? Com podem veure, adopta una perspectiva horitzontal pròpia de les capses dels cartutxos de la SNES i aprofita el dibuix japonès, només que aquest cop hi ha més espai per apreciar la composició i ens dona més una idea del gènere al que pertany. Sí, és un videojoc de naus, però per la portada japonesa podria semblar fins i tot un simulador de transport interespacial.

Veig que no us ha impressionat gaire, aquesta versió, i que us esteu preguntant per què coi en parlo en aquesta secció. A veure què tal la portada estatunidenca:

Doncs aquí la tenim. Una autèntica "meravella" del disseny de portades que no soc el primer ni el segon que fa servir per escriure una entrada de blog, hi ha fins i tot qui n'ha fet vídeos a YouTube, però el cas és que la del Phalanx nord-americà és una de les portades més estranyes de la història dels videojocs, i és objecte d'una apreciació clarament irònica.

Què coi té a veure amb el gènere del joc i el seu argument un redneck barbut que seu tocant el banjo? Sí, la nau hi apareix al fons, però a qui coi se li va acudir que era una bona idea? I com es va poder permetre el que sens dubte és una mena de broma? Sobretot en una època en què els videojocs es compraven en bona part per la impressió que feia la seva portada. Es tractava que se'n parlés?

D'acord amb aquest article que he trobat, en realitat sí que va ser això: els responsables de l'agència de màrqueting que tenien l'encàrrec de dissenyar una portada per a la versió nord-americana del joc van decidir, veient que el joc tampoc no tenia gran cosa per oferir, diferenciar-lo dels seus companys de lleixa a les botigues amb una imatge que cridés l'atenció de la gent, que li provoqués curiositat per descobrir què carat (sí, ja sé que això és molt de còmic d'en Tintín) era allò, i van recórrer a aquesta fotografia protagonitzada per un paio amb qui havien treballat prèviament en un altre projecte.

Com s'explica a l'article que he enllaçat, que té una feina de recerca al darrere d'allò més admirable, aquest senyor es deia Bertil Valley, i a més de ser l'amo d'una empresa de construcció va ser durant 25 anys Pare Noel voluntari. Ens deixava l'any 2004, però. 

I ara ve la pregunta de sempre, la de quina és la portada que us agrada més. Però no cal, aquesta vegada, oi?