Còmics i videojocs: Doraemon (segona part)

Ja torno a ser aquí per donar la tabarra sobre els videojocs d'un dels personatges més emblemàtics del còmic japonès, una entrada en dues parts que va tenir la primera fa una setmana, amb els títols apareguts entre 1983 i 2000, però ara toca parlar dels llançaments que han tingut lloc des de 2001 fins als nostres dies.

Efectivament, parlem d'en Doraemon i els seus amics, que van protagonitzar un fotimer de videojocs durant les dècades dels 80 i els 90, però dels 2000 cap aquí la cosa no ha afluixat pas. Fins i tot diria que al contrari.

Tal com vaig fer a la primera part, no posaré vídeos de tot, perquè saturaria fins i tot els ordinadors més potents, i després també cal tenir en compte que amb els anys alguns vídeos de YouTube són eliminats per la raó que sigui i, repassant entrades velles en aquest blog que té 13 anys, veig entrades plenes de vídeos eliminats i fa lleig. I mandra reemplaçar-los.

A la majoria d'exemples hi posaré imatges, com en el cas del Doraemon no Study Boy: Gakushû kanji game, per a la Game Boy Color i de gener de 2001, que és un títol educatiu centrat en els ideogrames japonesos i dividit per cursos escolars de primària.

Al març, i per a la mateixa consola, teníem el Doraemon: Kimi to pet no monogatari ("La teva història amb una mascota", per traduir-ho sense context), que no tinc clar si és un RPG, però almenys pel que fa a disseny ho sembla, amb la vista zenital, cap escena de plataformes i molta xerrera per a la qual caldrà saber japonès.

Sí que volia posar vídeo del debut d'en Doraemon a la Game Boy Advance, que es produïa aquell mateix any, però a l'abril, amb el Doraemon: Midori no wakusei dokidoki daikyûshutsu! ("L'emocionant gran rescat al planeta verd!"), també d'exploració amb vista zenital, però al vídeo es pot veure que també amb algun segment de shoot'em up i, no cal dir-ho, un salt gràfic espaterrant.

Al maig arribaria el Pocket no naka Doraemon ("En Doraemon de dins de la butxaca"), l'únic joc de la saga per a la més o menys desconeguda portàtil WonderSwan Color, exclusiva del Japó, que presenta una proposta de jugabilitat estranyota i en què, altre cop, toca llegir en japonès.

A la PlayStation encara havia de sortir un altre joc d'en Doraemon. Era el Kids Station: Doraemon - Himitsu no yojigen pocket ("La butxaca secreta de la quarta dimensió"), de novembre de 2001, una aventura amb converses constants i força minijocs que seria l'últim joc, de fet, per a una consola de Sony en moltíssims anys, perquè la franquícia no va visitar la PS2, ni la 3, ni la PSP, ni la Vita.

La Sega Pico, consola educativa en què la saga es trobava tan còmoda, va veure sortir per al seu catàleg el Doraemon: Kazoete kantan kazu tokei ("Aprenem les hores comptant fàcilment"), aquell mateix any però sense que n'hagi pogut trobar la data exacta.

El mateix passa amb aquest Boku no Doraemon ("El meu Doraemon"), l'únic joc del personatge per a la Dreamcast. En aquest cas es tracta d'una aventura d'exploració amb molt de text i algun minijoc, pel que he pogut veure. 

Com a curiositat, es veu que tenia un bug gravíssim i després es va rellançar amb el problema solucionat, però era massa tard en la vida de la consola i, en general, el joc es va vendre molt poc i, per tant, és una raresa.

Si l'any 2001 es van llançar un munt de videojocs d'en Doraemon, el 2002 la cosa va ser molt més fluixa, perquè només en trobem tres: el primer és aquest Doraemon: Dokodemo Walker ("Caminant a tot arreu", podríem dir), que és un party game o un joc de taula en versió videojoc, per a la Game Boy Advance, consola que no tornaria a veure'n cap títol.

La flamant nova portàtil de Nintendo conviuria un temps amb la seva predecessora, la Game Boy Color, que encara no havia dit tot el que havia de dir pel que fa a en Doraemon, i és que el 2002 es va llançar per a aquest sistema el Doraemon no Quiz Boy 2, un altre joc de preguntes i respostes.

També en la línia educativa es va veure, per a la Sega Pico, el Doraemon: eigo de asobô ABC ("Juguem en anglès ABC"). I amb aquest podem passar pàgina pel que fa a l'any 2002. L'any següent, però, sortiria el mateix número de videojocs d'en Doraemon: exactament tres.

Per a la Game Boy Color, i ara sí l'últim títol del personatge per al seu catàleg, un altre joc d'aprenentatge de kanji o ideogrames, aquest cop de més nivell, anomenat Doraemon no Study Boy: Kanji yomikaki master ("Mestre de la lectura i escriptura d'ideogrames").

Com a curiositat, aquest joc és l'últim que es va llançar per a la consola, el 18 de juliol de 2003, només per al Japó però, de fet, en termes mundials també és l'únic títol que va rebre, perquè a Occident havia deixat rebre jocs abans.

Al vídeo veiem el que és el debut i el comiat d'en Doraemon a la GameCube, perquè el mateix dia que sortia l'últim joc de la Game Boy Color també es llançava, i altre cop només al Japó, el Doraemon: Minna de asobô! Minidorando ("Juguem tots junts! Minidorando"), una aventura tridimensional amb uns gràfics molt atractius.

Finalment, 2003 també seria l'any en què en Doraemon s'acomiadaria de la Pico de Sega, almenys en la seva forma fins llavors coneguda. Ho feia amb el Doraemon: Chiiku asobi Doraland ("Educació intel·lectual jugant: Doraland").

El 2004 no va sortir cap videojoc de la saga, i el 2005 la cosa no va ser gaire millor: només dos títols per a la successora de la Pico, l'Advanced Pico Beena, dels quals no he estat capaç de trobar ni vídeos ni captures dels jocs en si. Són el Doraemon: Tanoshiku o-keiko hiragana katakana ("Pràctica divertida del hiragana i el katakana") i el Doraemon: Tanoshii enseikatsu yôchien hoikuen ("Activitats divertides a la llart d'infants i preescolar"), del qual mostro la imatge de la portada:

El mateix sistema tindria un nou títol l'any 2006, anomenat Doraemon: Chinô daikaihatsu waku waku Game Land ("Gran desenvolupament de la intel·ligència: L'excitant país dels jocs"), un altre videojoc educatiu, però el més interessant que va passar aquell any per a la saga va ser el seu debut a la Nintendo DS.

Doraemon: Nobita no kyôryû 2006 DS és el nom d'aquest títol d'exploració i combats amb cartes que aprofitava l'estrena, aquell mateix any, de la pel·lícula que sí que ens arribaria amb el títol de Doraemon i el petit dinosaure.

Del mateix estil era el segon joc d'en Doraemon per a la portàtil de doble pantalla de Nintendo, que va sortir el març de 2007 amb el nom de Doraemon: Nobita no shin makai daibôken DS ("La nova i gran aventura al món demoníac d'en Nobita"), basada en el film que es va estrenar aquell any.

I el 6 de desembre d'aquell mateix any apareixia el primer i únic joc d'en Doraemon per a la Wii, el Doraemon Wii: Himitsu dôguô ketteisen ("Doraemon Wii: el torneig del rei de l'invent secret"), que com es pot veure a les imatges és un party game, un joc de taula en forma de videojoc format per minijocs, com un Mario Party.

Uns dies després, el 20 de desembre de 2007, sortia un altre joc per a la Nintendo DS, en aquest cas un de beisbol anomenat Dorabase: Dramatic Stadium i basat en el manga spin-off de beisbol Dorabase.

El 2008 només sortirien dos jocs, i tots dos per a la Nintendo DS. El primer, novament basat en el film de l'any, era el Doraemon: Nobita to midori no kyojin den DS ("Nobita i la llegenda del gegant verd"), que per fi deixava les cartes de banda i era un títol de plataformes amb bon ús de la pantalla inferior de la consola.

Al novembre es va publicar el primer joc educatiu per a la portàtil, el Doragana, pensat per a l'aprenentatge del sil·labari japonès. I ja saltem al 2009, en què va sortir el Dorabase 2: Nettô Ultra Stadium ("Lluita aferrissada a l'Ultra Estadi"), de beisbol i per tant no en poso cap imatge perquè amb la del primer ens en podem fer una idea. I això és tot pel que fa a 2009.

L'any 2010 només apareixeria un videojoc d'en Doraemon, que va ser l'últim per a la Beena, i que proposava al públic més jove aprendre banderes i límits de països del món amb el títol de Doraemon: Waku waku sekai isshu game - asonde oboeru chizu - kokki ("L'excitant joc de la diversitat del món: aprenem mapes i banderes tot jugant").

El 2011 la saga va descansar dels videojocs, probablement per la influència del Gran Terratrèmol i Tsunami de Tôhoku, però el 2012 va tornar amb timidesa amb dos títols per a una consola que, de fet, havia sortit l'any anterior.

Doraemon: Nobita to kiseki no shima - Animal Adventure ("Nobita i l'illa dels miracles - Aventura animal"), de març de 2012, era el primer joc d'en Doraemon per a la Nintendo 3DS, consola on tindria unes quantes aventures, i es basava en la pel·lícula que es va estrenar als cinemes aquell any. 

En aquest cas, com podem veure al vídeo del tràiler, es tracta d'explorar segurament amb un bon ús de les 3D estereoscòpiques de la consola i anar fent fotos als animals ja extingits que anem trobant. A més, hi ha minijocs.

Per a un públic més jove sortia, al juliol, el Dorakazu: Nobita to sûji daibôken ("Nobita i la gran aventura dels números"), el primer de diversos títols educatius per a l'última portàtil pura de Nintendo, seguint la tradició de les seves predecessores.

L'any 2013 s'estrenava Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu del futur, tot i que el joc que se'n va fer no va sortir del Japó, com cap altre en aquell moment. El Doraemon: Nobita to himitsu dôgu hakubutsukan ("Nobita i el museu dels invents secrets", de fet) era un altre joc d'exploració tridimensional però amb quick time events, minijocs i resolució de trencaclosques.

Aquell sortia al març, però al novembre de 2013 n'arribava un altre, aquest cop educatiu, anomenat Dora-chie: Mini-dora ongakutai to 7-tsu no chie ("La banda dels Mini-dora i les 7 savieses"). 

Al març de 2014 es llançava el videojoc de la pel·lícula Doraemon al regne dels gossos, que vam rebre doblada al català però no pas el joc de la Nintendo 3DS, exclusivament japonès i amb el nom de Doraemon: Shin Nobita no daimakyô - Peko to 5-nin no tankentai ("Nou lloc tenebrós d'en Nobita: l'equip d'exploració dels 5 i en Peko"). Es tracta d'un altre joc d'exploració tridimensional amb minijocs inclosos.

Al novembre, concretament el dia 20, arribaven no un, sinó dos jocs d'en Doraemon a la Nintendo 3DS: el primer era el Doraeigo: Nobita to yôsei no fushigi collection ("Doranglès: Nobita i la misteriosa col·lecció de fades"), un títol d'aprenentatge de l'idioma anglès. 

I l'altre el poso en versió Wii U, perquè va sortir simultàniament per a les dues consoles i, malauradament, és l'únic títol d'en Doraemon per a la dissortada consola de Nintendo. 

Es diu Fujiko F. Fujio Characters daishûgô! SF Dotabata Party!! ("La gran trobada dels personatges de Fujiko F. Fujio! Sorollosa festa de ciència-ficció!!") i és, com es pot veure a les imatges, un party game amb minijocs que aplega personatges d'un dels membres del duet d'autors Fujiko Fujio, com ara uns que coneixem perquè també en vam veure l'anime en català, els de Kiteretsu.

Passem a 2015, any de l'estrena japonesa del film aquí publicat com a Doraemon The Hero: Pioners de l'espai, que al Japó va tenir adaptació a videojoc de la 3DS amb el nom de Doraemon: Nobita no uchû eiyûki ("Nobita, l'heroi de l'espai"), i presentava una altra proposta d'exploració en 3D. 

Havia sortit al març, més habitual per als llançaments dels videojocs d'en Doraemon, però al febrer n'hi havia hagut un altre, Doramoji: Nobita no kanji daisakusen ("Doralletres: la gran missió dels kanji d'en Nobita"), i al novembre arribava el Kaite oboeru Doragana ("Aprenem escrivint: Doragana"), tots dos de caire educatiu i per al mateix sistema.

L'any següent s'estrenava als cinemes japonesos el remake d'una pel·lícula de 1989, Doraemon: Nobita no Nippon tanjô ("Nobita i el naixement del Japó"), amb el títol de Doraemon: Shin Nobita no Nippon tanjô, el mateix títol que tindria el seu joc per a la 3DS, en la línia dels que hem vist fins ara.

Al novembre, l'altre mes habitual per als llançaments dels videojocs de la saga, arribava el Hyakumasu Dora-san: Nobita no time battle ("Dora-san de cent en cent: La batalla del temps d'en Nobita"), com podem endevinar de caràcter educatiu i específicament centrat en les matemàtiques.

El 2017 tindria un únic videojoc d'en Doraemon, que repetia l'esquema de bona part dels darrers: es basava en la pel·lícula d'aquell any i tenia un joc per a la Nintendo 3DS amb exploració i minijocs, en aquest cas amb el nom de Doraemon: Nobita no nankyoku kachi kochi daibôken ("La gran aventura congelada d'en Nobita al Pol Sud"). 

La fórmula es repetia, així com el mes de llançament -el març, com de costum- l'any 2018, amb el títol per a 3DS basat en la pel·lícula Doraemon: Nobita no takarajima ("L'illa del tresor d'en Nobita"), suposo que perquè devia tenir èxit, perquè al final el que trobem a la portàtil de Nintendo són tots jocs d'aquest estil basats en films i, per l'altra banda, els educatius.

Aquesta manera de procedir la va heretar la Switch, consola on el gat robot debutaria el febrer de 2019 amb el Doraemon: Nobita no getsumen tansaki ("Nobita i la crònica de l'exploració de la superfície de la Lluna"), com sempre un conjunt de minijocs aprofitant la tirada del nou film, però que en realitat no tenen gaire relació amb la trama de la pel·lícula.

No he posat vídeo del primer joc de la franquícia per a la Switch perquè me'l volia reservar per al segon, d'octubre de 2019, que és el Doraemon: Story of Seasons, el primer videojoc d'en Doraemon que ha sortit a Occident. 

Té nassos que, amb la popularitat del gat "còsmic" arreu del món, hagi trigat tant a arribar alguna cosa seva. En fi, no sé per què no es van considerar prou atractius almenys els de plataformes, però el cas és que es va decidir, ara sí, localitzar -no al català, malauradament- aquest joc de gestió d'una granja que sovint es compara amb el Harvest Moon.

I la cosa s'acaba, almenys de moment, amb un títol de 2020 que torna a ser l'adaptació a videojoc, suposo que, com sempre, força lliure per tenir l'excusa dels minijocs, del film de l'any, en aquest cas Doraemon: Nobita no shin kyôryû ("El nou dinosaure d'en Nobita"), també per a la Switch.

Al llarg de dues entrades hem vist un munt de videojocs d'en Doraemon per a tota mena de sistemes, i vull aprofitar l'avinentesa per demanar algunes disculpes: primer, per la tabarra que us he fotut; segon, perquè tot i voler ser exhaustiu he decidit deixar fora els jocs per a Android i iOS que se n'han fet, que no són pocs, i tercer, perquè no he donat gaire informació dels títols -seria una tasca titànica i es faria encara més pesat de llegir tot això- i és probable que hagi donat alguna dada errònia per les poques fonts que existeixen -també he detectat algunes patinades a la wiki en qüestió, com la suposada localització de força títols per al mercat espanyol que no es va arribar a produir-, així com és possible que hagi identificat malament algun gènere. 

Espero que em sapigueu perdonar per tot plegat i, en el millor dels casos, que aquest parell d'entrades us hagin resultat interessants.