Benvingudes i benvinguts a una nova entrega de la secció que repassa els canvis cosmètics, sovint considerables, que molts videojocs van patir en traslladar-se des del seu país original, el Japó, cap a Occident, on es va decidir que valia la pena l'esforç extra per tal d'evitar problemes de llicències o de resposta del públic, segons el cas.
No sé si coneixíeu aquest joc de la NES que, veient-ne la portada, sembla que hagi de ser la seva versió del Magical Tree, clàssic de Konami per a l'MSX, o si més no estar-hi emparentat. Doncs jo no el coneixia pas, no, i també he de dir que, lamentablement, no té res a veure amb aquell videojoc de la meva infantesa.
El cas és que es diu Whomp 'Em, el va desenvolupar Jaleco i és un joc de plataformes protagonitzat per un petit indi nadiu americà que va arribar a les 8 bits de sobretaula dels Estats Units al març de 1991.
Veient-lo en moviment ens fem una idea de la seva proposta: plataformes aparentment senzill en què controlem un personatge que pot atacar els enemics amb un bastó, tant colpejant-los com saltant-los a sobre a l'estil de l'oncle Scrooge a DuckTales.
Després de la primera pantalla, a més, podem triar cap on anem, entre opcions clàssiques dels escenaris de les plataformes com ara escenaris de gel, foc, bosc, etc. Després de derrotar cadascun dels enemics finals, igual que passa a la saga Mega Man, amb la qual se sol comparar -i la transició no fluïda entre pantalles certament hi recorda, a més d'alguns jingles-, obtenim una arma especial.
No sé si us hi heu fixat, però a la primera pantalla del joc ja podem veure una mena de núvols Kinton, o núvols amb un estil gràfic que recorda els de Bola de Drac. Això no és casual: el Whomp 'Em havia sortit primera per a la Famicom, al desembre de 1990, com a Saiyûki World II: Tenjôkai no majin, i era la continuació del primer Saiyuki World, que era la versió per a Famicom del Wonder Boy in Monster Land, modificada per l'embolic de llicències que hi ha amb aquella saga.
Doncs bé, els dos Saiyûki World estaven basats en la llegendària història Viatge a l'Oest, que al seu torn va ser també la inspiració de Bola de Drac, de manera que les sospites, en aquest cas, anaven ben encaminades.
Com era d'esperar, o si més no des del punt de vista que ens dona l'experiència i la maduresa, es van produir canvis a l'hora de portar aquest joc a Occident, i si l'original es basava en un relat clàssic sobre un viatge a l'Oest, a la versió occidental l'Oest era l'altre, el dels Estats Units, i per això es va canviar el protagonista, d'en Son Goku, el rei mico, a un nen indi qualsevol. L'sprite és, però, gairebé el mateix.
A banda d'això, que afecta més que res a la indumentària, es van produir petits retocs, com ara les icones d'algunes armes, i el més gros és el d'un enemic que, en comptes de ser un panda, és un grizzly, més propi de l'Oest americà. Ah, i al final del joc es canvia una estàtua de Buda per un tòtem indi.
El joc és, des del punt de vista jugable, el mateix, però ens trobem davant de l'enèsim cas de joc maquillat per evitar un problema, que en aquest cas era de digestió prevista per part del públic occidental, sense cap lligam emocional amb Viatge a l'Oest.
Fonts: The Cutting Room Floor, Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada