Mai gosaria considerar-me un expert en la mascota de Sega, de fet no he jugat ni a la meitat dels seus títols, però la seva és una de les meves sagues preferides i em pensava que, si no tinc ni he provat moltes de les seves aventures, com a mínim les coneixia totes de nom.
M'equivocava, però: n'he descobert una que no va sortir mai, que no es va llançar, que no va veure la llum, almenys de manera oficial, i això em dona l'oportunitat de parlar-ne en aquesta secció.
Resulta que en plena febre per aquell enorme èxit que va ser el llançament del títol inaugural de la franquícia, el Sonic the Hedgehog, Sega va tenir l'acudit de publicar, per a recreatives, un joc que s'allunyava completament de l'estil de joc amb què havia clavat un cop de puny a la taula en l'anomenada "Guerra de Consoles".
Era el SegaSonic Bros., un joc de puzzles que va dissenyar el mestre Fukio Mitsuji, pare del Bubble Bobble, poca broma. Vegem-lo en moviment i després en parlem:
Com podem veure, es tracta de fer coincidir peces del mateix color, com en tants altres títols del gènere, amb la particularitat que, mentre baixen, són Sonics blaus, grocs i vermells que es mouen. Quan arriben a baix es queden en la seva forma d'spin, i han de formar línies -que no tenen per què ser rectes, sinó que el contacte diagonal i el vertical també compta- o bé loops.
Com més boles fem desaparèixer d'un sol cop, més punts obtindrem. Cada 10 nivells, a més, apareix una Maragda del Caos que elimina tot el que tingui als costats, per sobre i per sota (no en diagonal), i a partit del nivell 30 apareixerà, per complicar les coses a banda d'una velocitat creixent com és també típic en aquesta mena de jocs, un quart color, el blanc.
La partida continua fins que la pantalla se'ns ompli de boles que no hem pogut netejar, arribem al nivell 99 o la puntuació assoleixi els 9.999.990 punts.
El joc havia de sortir el 1992, però no va superar l'anomenat location test, que són les proves amb públic en un saló recreatiu, suposo que perquè era un concepte poc original, però estava acabat. Tanmateix, no va ser fins al 2016 que va aparèixer una placa salvatge, i després d'un parell d'anys voltant per esdeveniments el 2018 finalment es va distribuir per internet, de manera que el SegaSonic Bros. és jugable, actualment, per part de qui vulgui i tingui el MAME.
Del Sonic vermell no se'n va tornar a saber res, del groc en certa manera sí, i va ser aquell mateix any al Sonic the Hedgehog 2, quan va arribar per quedar-se a la saga. Del curiós nom, SegaSonic -que tinc entès que era el nom que feia servir Sega a les recreatives per evitar problemes amb Taito i el seu Sonic Blast Man en una època en què el món de les marques registrades era el Salvatge Oest-, en vam tornar a sentir a parlar al també curiós SegaSonic the Hedgehog, de 1993, el joc arcade de trackball on l'eriçó blau tornava a tenir uns companys d'aquests colors, però aquest cop un esquirol volador groc i un armadillo vermell, jugables altres cop al Sonic Mania amb l'actualització Plus, tot i que l'armadillo també sortia al Knuckles Chaotix.
Trobo que és una llàstima que Sega mai hagi recuperat oficialment aquest joc, hi podria haver fet calés aprofitant la seva obscuritat i que, de fet, estava acabat. I amb la quantitat de recopilatoris de clàssics que ha fet, alguns amb jocs no tan coneguts com passa al Sonic Gems Collection, és una oportunitat perduda. En aquest cas no hi ha l'excusa del trackball con en el del SegaSonic the Hedgehog...
Font: Sonic Retro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada