Còmics i videojocs: Zen - Intergalactic Ninja

La darrera entrada que vaig publicar estava protagonitzada per en Hidehiro Funauchi, un compositor japonès que va tenir una breu però important etapa com a creador o cocreador de bandes sonores excel·lents a la Game Boy. 

Doncs bé, el darrer títol on va participar és un que no coneixia ni tan sols pel nom, i descobrir-ne l'existència també ha possibilitat que rescati aquesta secció tan veterana del blog però que feia molt que no tenia noves entregues. 

De fet, gràcies a això també he descobert l'existència d'un còmic, Zen: Intergalactic Ninja, cosa que no em fa sentir mal aficionat al mitjà perquè trobo que és normal que no sigui conegut. 

Llançat el 1987, creació de Stephen L. Stern i Dan Cote, i amb una accidentada vida editorial en la qual tampoc cal que entrem ara, té com a protagonista en Zen, un ésser del planeta Baltoon que estaven creant en un tub d'assaig i que es va considerar que no havia sortit bé, de manera que van decidir eliminar-lo... però llavors un científic el va salvar i el va enviar a un altre planeta, on va aprendre arts marcials i va desenvolupar poders mentals com una mena de telepatia i telecinesi. Amb aquestes capacitats, es dedica a llogar els seus serveis com a mercenari.

Malgrat que, com he dit abans, va tenir una història editorial accidentada, i poc ressò en comparació amb tants altres còmics, per alguna raó al febrer de 1993 se'n va fer un videojoc per a la Game Boy, que és aquest:

Desenvolupat i publicat per Konami, i per això em sorprèn no haver-ne sentit parlar abans, aquest joc parteix de la premissa que en Zen és a la Terra lluitant contra Lord Contaminous, que està embrutant el nostre planeta. 

Ho farà fent esclatar fàbriques tòxiques, lluitant contra la pluja àcida d'un bosc, apagant l'incendi d'una plataforma petrolífera al mar i, en general, combatent uns enemics coneguts com a garbagemen per dur a terme la missió encomanada per uns alienígenes clàssics de cara verda. 

Cosa que es pot veure millor a la versió per a NES que va sortir al mes següent, i que té uns gràfics força bons, a més de pantalles amb vista isomètrica: 

En conjunt se li va criticar la dificultat i que el disseny diferent de les pantalles (en el cas de la NES) era meritori, però no ajudava a guanyar experiència amb el joc. Per altra banda, se'n van lloar tant els gràfics, des del punt de vista del disseny i de les animacions, com la música.

En qualsevol cas, que no conegués el joc ni per casualitat fa que no m'estranyi, com no us hauria d'estranyar a vosaltres tampoc, que sigui un títol molt car d'aconseguir actualment, tant en Game Boy com en NES, versió americana i europea -els dos territoris on va sortir-, per culpa de les poques unitats que se'n van posar en circulació.