Els pitjors?: The Lion King - Simba's Mighty Adventure

Feia molt de temps que no publicava una entrada d'aquesta secció, però és la màgia de tenir-ne tantes, que de tant en tant puc descobrir algun títol que només puc tractar des d'un punt de vista concret i, en aquest cas, és el dels videojocs amb mala reputació.

Podem debatre quina va ser la millor versió del videojoc del Rei Lleó de Disney, tot i que no serà una tertúlia tan apassionada com la de l'Aladdin en tractar-se, bàsicament, del mateix joc per a hardware molt similar i fet pel mateix equip, ho podem comprovar al recent recopilatori Disney Classic Games Collection, on també el veurem en Game Boy i Game Boy Color. Avui venim, però, a parlar del pitjor videojoc del Rei Lleó.

The Lion King: Simba's Mighty Adventure, traduït al castellà amb certa collita pròpia com a El Rey León: Las aventuras del poderoso Simba i basat argumentalment en la pel·lícula original i la seva seqüela domèstica, és un títol de l'any 2000 per a PlayStation i Game Boy Color desenvolupat per Disney Interactive i publicat per Activision.

En principi aquests dos noms ens haurien de donar un grau de tranquil·litat prou elevat, però ja us podeu imaginar que si parlo del joc en aquesta secció és que la cosa no va acabar d'anar bé.

A primera vista a mi em fa la impressió que, tot i que seria recomanable dur guants i màniga llarga per jugar amb aquests polígons, es veu prou fluid com a plataformes 3D, i no fa l'efecte que sigui pitjor que qualsevol altre títol del gènere a l'època.

De fet, combina desplaçament horitzontal típic dels plataformes bidimensionals amb moviment més lliure i en profunditat que recorda, per no moure'ns de la consola, els Crash Bandicoot. I té unes monedes que constitueixen els col·leccionables que associem tradicionalment a aquesta mena de jocs.

El problema, però, sembla que rau en els controls, el càlcul dels salts, la detecció d'impactes i altres problemes de disseny que provoquen l'única dificultat d'un títol que, per altra banda, està clarament orientat al públic infantil perquè és extremament fàcil.

Per altra banda, com he dit, n'existeix una versió per a Game Boy Color, que com no podia ser d'una altra manera presenta un apartat visual molt diferent i un estil de joc òbviament bidimensional. 

 

Si bé el de PlayStation sí que rep algunes notes positives, en general està força acceptat que és dolent, però al de la primera portàtil en color de Nintendo li passa a l'inrevés: sembla que agrada més, tot i que també hi ha qui el suspèn. 

 

Continua sent fàcil, és clar, però també té uns gràfics molt bons per al sistema per al qual va ser dissenyat, i els que l'han provat diuen que és divertit.  

De tota manera, i malgrat que n'he parlat en aquesta secció, no sé si us heu adonat que al títol hi ha un interrogant. Això és excepcional, no ho havia fet mai, però és que buscant-ne informació m'adono que les opinions estan molt polaritzades, amb la crítica professional generalment en contra del joc i el públic, en canvi, més acollidor. Vosaltres l'heu provat?