No hi ha dubte que un dels segells de figures articulades, d'acció o com les vulguem anomenar, si no el més popular de la història, van ser els G. I. Joe de Hasbro, que malgrat que tenen el seu origen als anys 60, van gaudir d'un èxit espectacular -i així els recordem, amb un plural en el qual m'incloc tot i que de petit en tenia 6 o 7 i mai em van interessar gaire- especialment a l'etapa 1982-1994, en què van estar acompanyats de còmics signats per la mateixa Marvel i adaptacions animades en forma de dues sèries i un llargmetratge.
Els ninots dels G. I. Joe han tingut algunes revifades després d'aquella gloriosa etapa, també en forma de còmic, però aquest blog és de videojocs i hem vingut a veure com va ser el seu pas per aquest mitjà.
Començarem pel principi de tot, és clar, que va ser aquest G. I. Joe: Cobra Strike, un títol de 1983 per a l'Atari 2600 que curiosament es va rebatejar per al seu llançament europeu com a Action Man: Action Force, atès que al Vell Continent inicialment aquelles figures es deien així, Action Force, i que eren versions més petites dels Action Man, que també tenen videojocs i en vaig parlar aquí.
Aquell joc ens proposava defensar un camp d'entrenament dels atacs de la Cobra robòtica, amb una modalitat per a dos jugadors en què un d'ells controlava l'enemic.
El segon joc de la saga va ser el G. I. Joe: A Real American Hero, que es com es va dir aquella etapa de la línia de joguines, amb què coincidia en el temps perquè es va publicar el 1985 per a Apple II i Commodore 64.
Com a curiositat, el va desenvolupar la mítica Epyx, responsable d'una pila de jocs als anys 70 i 80, sobretot, i de la creació de l'Atari Lynx, inicialment com a Handy, però amb el canvi al nom que coneixem en vendre'n la llicència a Atari. En fi, que ens desviem del tema...
Així feia la versió per a l'ordinador de l'Steve Jobs d'aquest joc que, com podem veure, ofereix una acció frenètica i un scroll endimoniadament fluid.
Bromes a banda, val a dir que la versió per a Commodore 64 tenia més bona pinta tant visual com sonorament, i per tal que es vegi el joc en la seva màxima esplendor en comparteixo també un vídeo:
En aquell sistema sortiria també l'entrega de 1987, Action Force: International Heroes, a més de l'Amstrad CPC i l'Spectrum.
La premissa era facilitar el camí d'un vehicle A.W.E. Striker mitjançant l'acció d'un helicòpter a les versions d'Amstrad i Commodore 64 i d'un soldat amb una motxilla propulsora en el cas de l'Spectrum, que en aquest sentit era diferent.
El cas és que l'ordinador de Sinclair es va quedar en exclusiva la segona part, Action Force II: International Heroes, de 1988.
Aquesta nova entrega és una seqüela de l'anterior i es nota, perquè la proposta és similar: hem d'ajudar un personatge que no controlem, en aquest cas el Quick Kick -per a qui conegui els personatges de la franquícia, que no és el meu cas- a rescatar uns ostatges de Cobra, i ho farem abatent els seus enemics amb un punt de mira, de manera que en realitat és un shooting gallery.
El 1991 la saga faria finalment el salt a les consoles, i de fet ja no tornaria als microordinadors, amb aquest G. I. Joe: A Real American Hero per a la NES, que ens ofereix una jugabilitat de plataformes i acció més clàssica i segurament adequada al que esperaríem d'aquest univers.
Va tenir molt bona acollida en tots els seus apartats, i va agradar especialment que es pogués triar personatges per formar un equip per encara l'aventura. L'any següent arribaria la seva seqüela, G. I. Joe: The Atlantis Factor.
El mateix 1992 arribaria, però, el títol més espectacular gràficament que havia sortit de la franquícia, i l'únic que va aparèixer per a recreatives, fet per la llavors grandíssima Konami.
Amb el senzill nom de G. I. Joe, feia una proposta de joc de trets en tercera persona i sobre raïls, una mena de Space Harrier però a peu, amb quatre personatges per escollir i, de fet, amb la possibilitat de jugar fins a quatre persones alhora.
Haurien de passar 17 anys -no ens enganyem, l'època de la popularitat de la línia de joguines i les seves adaptacions animades i en còmic ja havia passat- perquè hi tornés a haver videojocs basats en aquest producte, i va haver de ser l'estrena el 2009 de la pel·lícula G. I. Joe: The Rise of Cobra la que ho provoqués. Amb el mateix títol sortia per a PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360, Wii, PSP i, amb diferències notables, Nintendo DS i mòbils.
Es va fúmer una patacada similar a la del film en què es basava, perquè aquest joc d'acció en tercera persona va resultar ser repetitiu, avorrit i poc inspirat.
Després van arribar, el mateix any, G. I. Joe: The Rise of Cobra - Basic Training (iOS), G. I. Joe: Battleground (iOS i Android, 2013), G. I. Joe Strike (Android, 2015) i G. I. Joe: War on Cobra (iOS i Android, 2020).
El mateix 2020 va sortir el primer joc de la saga per a consoles des de 2009, va ser el G. I. Joe: Operation Blackout, i va "honorar" la PS4, la Xbox One, la Switch, la PS5, la Xbox Series i Windows amb la nova proposta de shooter en tercera persona.
Va tenir una acollida freda, altre cop, amb notes mitjanes amb prou feines per sobre del 5, per culpa de problemes amb els controls, el seu caràcter repetitiu, la manca de multijugador en línia i l'enorme competència que tenia en un gènere en què hi havia desenes i desenes de propostes millors.
I vosaltres? Heu jugat a cap joc de la saga? Éreu fans dels ninots o les sèries animades?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada