Anàlisi: Shantae - Half-Genie Hero

Des que em vaig enamorar del primer Shantae, del qual vaig parlar a Retroscroll, sabia que continuaria amb la saga. I, a un ritme lent, però segur, ho he anat fent. Després d'aquell títol vaig parlar de la segona entrega i de la tercera, i avui és el torn de la quarta i, de moment, penúltima.

És un joc que tinc des de fa uns anys, va tenir un llançament estrany perquè venia d'un Kickstarter, però va tenir edició física -i amb continguts extra- de distribució en botigues normals, en una franquícia que ha estat irregular en aquest sentit. I bé, ara ja hi he jugat, l'he espremut i en vull parlar.

Llançat al desembre de 2016 per a Xbox One, PlayStation 4, Wii U i Windows, jo em vaig comprar i he jugat a la versió de Switch, de 2017, del Shantae: Half-Genie Hero, novament desenvolupat i distribuït per WayForward Technologies, però amb algunes diferències destacables respecte al que s'havia vist fins llavors.

Per començar, per primer cop s'abandonava el pixel art clàssic de la sèrie, que s'havia arribat a perfeccionar fins a obtenir el del Pirate's Curse, tercera entrega de la saga i per a molts encara el seu punt àlgid, i en part gràcies al seu apartat artístic.

La quarta part trenca amb això i presenta uns gràfics en alta definició, com ja anava tocant, i ens ofereix uns dissenys nets, colorits i unes animacions exquisides que, especialment quan les veiem en acció, fan oblidar qualsevol pensament fosc del tipus "animació en Flash" que ens pugui haver passat pel cap. Sigui com sigui, aviat ens hi acostumem.

Però a banda d'això, què en podem dir, de la història i la jugabilitat? Totes dues coses estan relacionades, perquè en aquesta ocasió la Shantae ha recuperat els poders de transformació que a la tercera part havia perdut -cosa que feia aquell joc força diferent en aquest sentit, però d'una manera refrescant per als seguidors de la saga- i ha aconseguit algunes transformacions noves, que anem aconseguint gràcies a l'estructura metroidvania del joc, una mecànica ja coneguda a la sèrie.

S'implementa tot prement un botó i seleccionant la transformació d'un menú que es desplega a la pantalla de manera clara i entenedora, si és que tenim aquella forma desbloquejada, i cadascun dels éssers en què es pot transformar la protagonista permetrà, al seu torn, accedir a zones noves de les pantalles gràcies a les seves capacitats específiques, com ara la possibilitat de trencar el terra amb la forma d'elefant, trepar per on sigui quan som micos o algunes de noves i ben interessants com la de ratolí. A més, també aconseguirem millorar els poders d'aquestes formes amb l'ítem corresponent.

Tot això, és clar, a banda del poder inherent de la Shantae en la seva forma original, que és sobretot el de les fuetades amb la cua o les també clàssiques armes que giren al voltant de la noia temporalment i consumint energia màgica, i que s'aconsegueixen a la botiga del poble amb la divisa que representen les pedres precioses que ens anem trobant per les pantalles.

Pel que fa la trama, resulta que la protagonista ha estat novament acomiadada de la seva feina de protectora de Scuttle Town, perquè no ha pogut capturar la seva nèmesi Risky Boots (amb qui va col·laborar al Pirate's Curse) després que aquesta ataqués el poble per enèsima vegada, ara per endur-se els plànols d'un aparell que l'oncle de la Shantae estava construint per generar energia per al municipi.

A més de la tasca principal de derrotar-la i recuperar els plànols, haurà de dur a terme missions més breus i específiques per als diversos personatges que s'anirà trobant, i que el joc deixarà ben clares, tal com també deixa ben clar què ens queda per trobar a cadascun dels llocs que podem visitar, aquest cop muntades damunt de l'ocell gegant que té la Sky, la millor amiga de la Shantae, però amb un sistema de navegació pel mapa similar al vaixell de l'anterior entrega i més amable i àgil que els de les dues primeres parts de la saga.

Que sapiguem què ens falta -o que ens falta alguna cosa- en una zona no vol dir que sigui especialment fàcil d'aconseguir, sigui perquè ens manca alguna habilitat necessària o perquè hi entrem un cop rere l'altre sense treure l'entrellat de com entrar en determinada zona, o fins i tot que hi  ha alguna habitació amagada. Per sort, però, un cop hem superat una pantalla progressant a la història, encara que no hàgim aconseguit tot el que hi ha, hi podrem tornar sempre que vulguem, obtenir l'ítem en qüestió i sortir-ne immediatament sense perdre'l.

El joc combina plataformes i acció d'una manera excel·lent i ens ajuda tant amb les habilitats i poders de la Shantae com amb l'enfortiment de la protagonista en anar aconseguint contenidors de cors, ítems de recuperació de salut i de màgia, pedres precioses per bescanviar per articles, etc., però hi ha moments que demanaran que repetim i repetim fins que les coses ens surtin com volem.

El joc destil·la l'humor habitual de la saga, tant en les converses entre els personatges com en les situacions que ens anem trobant, però destaca també per uns combats contra els enemics de final de pantalla que poden ser espectaculars en la seva presentació, com en el cas d'aquesta sirena gegant, una de les imatges més conegudes del Half-Genie Hero.

Parlant de l'humor, hi ha una cosa que ha afectat la saga en entregues anteriors i és la traducció: no sé en altres idiomes, però en castellà és terrible, i en aquesta quarta part més que mai. Sembla talment feta amb un traductor automàtic, i podria haver canviat l'idioma a l'original anglès -malauradament,  no es pot fer amb el menú del joc, sinó que s'ha de canviar el de la consola-, però vaig decidir no fer-ho perquè em feia gràcia i tot, de tan dolent que era aquest apartat.

Hauria calgut una profunda revisió, especialment si està fet amb traductor automàtic com sospito -tot i que als crèdits hi veiem una empresa com a responsable de la localització-, perquè no només se li veu l'anglès pertot arreu, sinó que ni tan sols es van adonar que la protagonista parlava amb adjectius en masculí, problema que no existeix en anglès perquè no hi ha gènere per als adjectius i que una traducció automàtica no pot detectar, com tampoc detecta les traduccions literals que poblen el text del joc. 

En fi, em va bé comentar això ara per enllaçar-ho amb un altre tema: resulta que a les modalitats extra que originalment eren DLC i que depenien de determinades fites del Kickstarter la traducció està molt, però molt millor. I és curiós, perquè aprofita les escenes de la història principal i simplement en canvia el text pel que correspongui a cada intencionadament poca-solta trama. Potser amb algunes hores més de feina i un pedaç d'actualització s'hauria arreglat el producte final. Què hi farem...

Doncs bé, això dels DLC, que es van incloure a l'edició física de 2018 i depenia dels diners que recaptés el micromecenatge, són modalitats extra que ens permeten abordar l'aventura d'una altra manera, amb altres personatges, que tenen característiques pròpies, o la mateixa Shantae, però amb condicions  diferents. Els escenaris, però, són els mateixos, amb les necessàries modificacions per adaptar-se als personatges (o les condicions), amb alguna petita excepció, i aquestes noves aventures se superen en força menys temps perquè els col·leccionables també són menys.

La més sucosa és la que ens permet controlar la Risky Boots, la nèmesi de la protagonista, que dura més i té una història pròpia, també, però potser al mateix nivell que la que posa els amics de la Shantae (Sky, Bolo i Rottytops) a càrrec de rescatar-la i els hem d'anar alternant segons l'habilitat o poder que requereixi cada moment, i es fa d'una manera divertida.

En menor mesura i més com a curiositat, però sense deixar de ser interessants, tenim modalitats en què duem la Shantae altre cop, però amb hàndicaps com ara que es crema amb els raigs del sol perquè va en bikini i cal que vagi agafant ítems de crema solar, que els cops li afecten massa perquè va en pijama, una altra modalitat en què tenim la Shantae al màxim des del primer moment o la contrària, que ens demana que afrontem l'aventura sense cap millora, així com una en què la veiem convertida en ninja (tècnicament kunoichi) i va més per feina. Dins de les modalitats en què portem la Shantae cal destacar, perquè és més diferent i modifica notablement la manera de jugar-hi, la que barreja la protagonista amb els Mighty Switch, de la mateixa companyia.  

Tot plegat són maneres, com els premis en forma d'imatges per a la galeria que depenen de la velocitat amb què acabem el joc -i els DLC- i de si hem aconseguit el 100% dels objectius o no, d'allargar el gaudi d'aquesta proposta, encara que al final, entre el backtracking de la modalitat principal i el de les addicionals, ens fem un tip de veure els mateixos escenaris i pot arribar a cansar. Però n'he gaudit força, en general, i crec que amb la mena de reboot que representa la recuperació dels poders de la protagonista és un joc perfectament adequat per a algú que no hagi tocat la saga. Si ja l'estimem i ens hem estat impregnant del seu lore, però, ens hauria d'agradar també aquesta entrega.