Anàlisi: Shantae and the Pirate's Curse

Fa més d'un any analitzava la segona part d'una saga que es va iniciar a la Game Boy Color, i de la qual vaig parlar a Retroscroll fa temps. És una sèrie que em va enganxar des del principi, però tot i així no acostumo a encadenar títols d'una mateixa franquícia. Ara bé, quan vaig dir que, després del Risky's Revenge, no trigaria a jugar a la tercera part, crec que vaig ser excessivament optimista.

Tanmateix, ja està, ja ho he fet, m'ha encantat i, com no podia ser d'una altra manera, procedeixo a parlar-ne aquí al blog, tot esperant fer-li la justícia que es mereix i, posats a desitjar, convèncer algun indecís a provar les aventures de la Shantae, ara que estan disponibles a les consoles actuals. 

Jo hi he jugat a la Nintendo 3DS, que és on va sortir en primer lloc l'octubre de 2014, seguida al desembre per la de la Wii U, tot plegat a Europa el 2015, i des de 2016 es pot adquirir en Xbox One i PlayStation 4, amb la versió de Switch llançada el 2018.

Shantae and the Pirate's Curse, altre cop desenvolupat per WayForward, és una millora en tots els sentits del que ja s'havia vist a l'entrega anterior. Pixel art de qualitat que en aquest cas es veu de meravella a la petita pantalla de la portàtil de Nintendo, i amb un efecte 3D que no aporta res jugablement, però que és un filtre estètic i aprofita l'ocasió per ressaltar, si se'm vol entendre, el caràcter fanservice del disseny dels personatges femenins.

Reprèn la trama tal com va quedar a la segona part, Shantae: Risky's Revenge, i això significa que la Shantae ja no té els poders màgics que la caracteritzaven als dos videojocs anteriors, i que permetien que es transformés en diversos animals per tal d'arribar a llocs o fer coses que d'una altra manera haurien quedat fora del seu abast.

Caiguda en desgràcia, però sempre sense abandonar el to humorístic de la saga -per cert, la traducció al castellà és tremendament dolenta, fa pudor d'automàtica i és evident que no ha estat revisada per ningú, amb calcs constants de l'anglès i adjectius masculins per a personatges femenins que la delaten-, rep un encàrrec de la seva gran enemiga, la Risky Boots: els seus esbirros i els objectes han desaparegut, i segurament els té el seu antic capità, el Pirate Master, que els vol fer servir per ressuscitar.

Per tal de recuperar-los, la Shantae ha de recórrer el món amb l'ajuda del vaixell de la Risky, en una aliança impossible de caràcter temporal, i a mesura que els va trobant en pot fer servir els avantatges, que esdevenen els power ups d'aquesta entrega en substitució de les transformacions en animal.

Val a dir que era una aposta arriscada, perquè la principal característica dels videojocs anteriors desapareix, però va ser tot un encert, una idea refrescant que està tan ben implementada que aviat deixem de trobar a faltar aquestes transformacions -no els balls que les provocaven, però-. 

Sóc coses com esprintar, fer dobles salts gràcies a un canó, disparar una pistola, surar a l'aire o atacar cap avall amb la simitarra, i a mesura que anem aconseguint aquestes habilitats tornarem a visitar llocs per tal de poder entrar en racons que abans teníem vistos, però que eren inaccessibles per a nosaltres.

Sí, haurem de fer backtracking, però almenys a mi en aquest cas no se m'ha fet gens feixuc, i el sistema de mapa del món ha millorat d'una manera considerable, perquè a l'hora de sortir de Scuttle Town tenim una visió en primera persona de la Risky i el seu vaixell, i passem d'una illa a una altra -aquest cop el món s'ha representat en illes- amb molta facilitat, abandonant el "mapa circular" de les anteriors entregues i, per tant, també la necessitat de trobar una manera de teletransportar-nos. 

A la versió de la Nintendo 3DS, i suposo que a la de la Wii U es va poder traslladar de la mateixa manera, la pantalla inferior ens permet navegar per l'inventari, on trobem tant els ítems de recuperació de vida com els d'augment temporal de la força, les boles punxegudes que giren al voltant nostre i altres ajudes, a més d'un recordatori de quines millores hem comprat a la botiga de Scuttle Town, un mapa i quants Cacklebats -els Tinklebats de la Risky corromputs per en Pirate Master- i calamars -en aquesta entrega tornen a variar la seva funció i ens permeten augmentar contenidors de cor- hem aconseguit fins ara.

Aquests dos últims elements ens porten també a assolir el 100% del joc, i com és habitual a la franquícia hi ha diversos finals segons si hem arribat o no a aquesta fita i com de ràpid hem acabat el joc. Personalment, busco el 100%, però no tinc intenció de fer un speedrun per veure els altres finals, que al capdavall són imatges per a una galeria, mentre que la història sempre acaba de la mateixa manera.

Una entrega divertidíssima, amb un pixel art preciós, una banda sonora excel·lent signada de nou per en Jake Kaufman, dificultat adequada i mecàniques ben treballades fan que no m'estranyi que se la consideri la millor entrega d'una saga que ja compta amb 5 títols. La recomano sense cap mena de dubte i tinc ganes de jugar a la seva continuació, ja en Switch i amb un estil gràfic que abandona els píxels i que ja veurem si m'agrada o no.

De debò: si us agraden els jocs de plataformes i l'exploració, us recomano la saga Shantae, i encara que no és imprescindible haver jugar als jocs anteriors per gaudir d'aquest, sempre va bé començar l'aventura coneixent els personatges i les seves circumstàncies per una qüestió d'implicació.