Visionats: Tetris

Fa uns quants mesos vaig saber que els usuaris de la Playstation 5 teníem una promoció disponible que ens permetia gaudir d'una subscripció gratuïta de prova de la plataforma d'streaming Apple TV durant 6 mesos, i la vaig activar poc després que s'hi estrenés una pel·lícula que tenia moltes ganes de veure.

La vida m'acostuma a atacar amb mil distraccions i van passar els 6 mesos sense que mirés el film, i ha hagut de ser en un altre període de prova d'una altra promoció que, per fi, l'he vist, i en vull fer aquí la crítica perquè és una pel·lícula sobre un videojoc, i no un qualsevol, precisament.

 

Tetris és un film que es va anunciar fa uns anys i que personalment no em cridava gaire l'atenció, com a concepte, perquè em pensava que aniria sobre fitxes caient del cel, com a Pixels, però la cosa no va anar així o, com a mínim, no ha estat aquest, el resultat final que es pot veure des de març d'aquest 2023.

 

Es tracta d'un biopic dirigit per Jon S. Baird i protagonitzat per Taron Egerton (Canta!, Rocketman, la saga Kingsman...) sobre la rocambolesca batalla pels drets d'un dels videojocs més coneguts, populars i revolucionaris de tots els temps, un tema sobre el qual ja havia llegit al còmic Tetris: The Games People Play, però que també ha estat la base per a aquest aplaudit film.

El seu protagonista és en Henk Rogers, un dissenyador i editor de videojocs que viu al Japó, on ha format una família, i que un bon dia descobreix un meravellós i addictiu joc a la llegendària fira Consumer Electronics Show (CES) de Las Vegas, que veu com una gran oportunitat de negoci i desitja fer-se amb els seus drets... però descobreix que la cosa no serà tan fàcil.

Resulta que el seu creador és el programador soviètic Aleksei Pàjitnov (Nikita Yefremov), que el va dissenyar en el seu temps lliure però que en el sistema comunista en què viu no pot percebre'n rèdits econòmics, ni li passa pel cap. Els drets del joc, el Tetris, però, són un autèntic merder perquè els té un tal Robert Stein (Toby Jones), que al seu torn els ha cedit a canvi de royalties a la companyia Mirrorsoft. 

No ens entretindrem ara a parlar de tecnicismes, però el cas és que la pel·lícula narra la lluita del protagonista per obtenir els drets del joc de manera neta, legal, sense equívocs, especialment quan veu una oportunitat d'or amb l'imminent llançament de la nova portàtil de Nintendo, la Game Boy, que obre un buit legal interessantíssim, i com ha de batallar amb les autoritats moscovites perquè es produeixi un acord complicat atesos els tripijocs dels candidats, les vaguetats dels contractes i el "petit detall" de la naturalesa complexa d'una negociació comercial entre capitalistes i comunistes.

Un tema apassionant si ens interessen els videojocs, com és el nostre cas, el meu i el de qui llegeixi això, i trobo que funciona molt bé al còmic esmentat més amunt, molt didàctic, i també encaixaria perfectament en forma de documental, però això és una pel·lícula dramàtica i calia posar-hi collita pròpia per apel·lar a una audiència més àmplia, que també gaudirà amb la història del naixement de l'amistat entre dos homes que van col·laborar per fer arribar el joc al món i anar-lo millorant.

És per això que a Tetris hi ha fets reals, però dramatitzats per resultar més atractius per al format, frases lapidàries, situacions d'últim minut i fins i tot moments que ja podem suposar que són cops d'efecte o directament falsos, com ara cops de puny, espionatge, corrupció i fins i tot una sonada persecució motoritzada que tenen la seva raó de ser en no permetre que el film resulti avorrit per al públic general. 

No passa res, fins i tot els protagonistes reals d'aquelles difícils negociacions van entendre que havia arribat un moment en què la pel·lícula adquiria vida pròpia, i no els va semblar malament. La cinta, a més, és una producció de la pròpia Apple TV però té uns estàndards cinematogràfics notables, bones interpretacions i un ús més aviat realista dels diferents idiomes que hi apareixen. Com a detall que particularment no m'agrada gaire, però, tenim algun efecte "pixelat" que sembla forçat per recordar-nos que és una història sobre un videojoc.

Sigui com sigui, es tracta d'un relat d'allò més interessant i, si som amants dels videojocs no ens l'hem de perdre.