Sèries: 16bit Sensation - Another Layer

Potser us estranya veure aquí, i no al meu altre blog, Cementiri de Pneumàtics, una ressenya sobre una sèrie. No m'he equivocat pas, no. Igual que va passar fa temps amb Hi-Score Girl, en parlo aquí perquè està íntimament relacionada amb els videojocs i penso, per tant, que és més adequat.

Es tracta d'una sèrie que vaig descobrir a Twitter, actual X, gràcies a que la va esmentar la companya Rokuso, i és que hi va detectar un seguit de referències obscures que van fer les seves delícies, la vaig voler provar i ens trobem aquí, amb la seva primera temporada acabada que passaré a comentar.

16bit Sensation: Another Layer és un manga dibuixat per Tamiki Wakaki sobre un concepte d'ell mateix, Misato Mutsumi i Tatsuki Amazuyu que té un curiós origen: va començar com a còmic dôjinshi (autopublicat) al saló japonès dedicat a aquesta mena de còmics, el Comiket (Comic Market) al desembre de 2016, i l'editorial Kadokawa l'ha recopilat i publicat professionalment en, de moment, 2 volums recopilatoris.

El cas és que entre octubre i desembre de 2023 se'n va emetre una versió animada de 13 episodis, que és com jo he seguit la història.

En el que és una premissa força absurda dins del ja molt emprat gènere isekai (en què els protagonistes són traslladats a una dimensió, una època o un món que no són els seus), la protagonista d'aquesta història, la Konoha, és dissenyadora de videojocs i treballa en una empresa on li toca fer tasques molt avorrides.

Fan dels videojocs bishôjo (aquells en què interactuem amb noies atractives, tipus Tokimeki Memorial), ara pràcticament desapareguts, li cauen a les mans uns quants títols antics del gènere i, en obrir-ne un, es trasllada a l'any 1992. Allà, dins del seu estimat districte d'Akihabara de Tòquio, coneix els membres d'una companyia desenvolupadora de videojocs, Alcohol Soft, que precisament fa títols del gènere que a ella li agrada.

Malgrat l'inconvenient de trobar-se més de 30 anys enrere respecte a la seva època, la Konoha viu, de fet, un somni fet realitat, i entra a treballar a l'empresa per tal d'ajudar amb els seus coneixements del futur, però hi ha un problema: està acostumada a treballar amb una tecnologia que encara no existeix, el 1992, i a més el programador de l'empresa, en Mamoru, és un malalt del PC-98 de NEC, màquina que en aquell moment ja comença a quedar obsoleta, però que ell es resisteix a substituir.

Com ja deveu haver vist, ens trobem un seguit de referències força més de nínxol que no pas les de l'esmentada Hi-Score Girl, amb la qual inicialment és inevitable comparar aquesta sèrie, però que aviat veiem que no tenen gairebé res a veure.

Per acabar-ho d'adobar, l'activitat dels personatges tampoc sembla especialment atractiva per al públic general, segurament més interessat en els videojocs que en el procés de creació d'aquests, i és per això que dubto que acabem veient mai aquesta sèrie a Netflix -en realitat la té Crunchyroll-, però si li donem una oportunitat segurament ens atraparà i la voldrem acabar de veure. Al capdavall, no és tan llarga.

16bit Sensation, això sí, no és un simple reguitzell de referències frikis, i en realitat, quan s'acosta al final, adopta un to filosòfic que reflexiona sobre la creativitat humana i els problemes de la irrupció de la intel·ligència artificial, un debat força de moda actualment i que, suposant que aparegués al còmic original, demostra que els seus autors van anticipar la qüestió amb molt d'encert.

Al final, la sèrie presenta una protagonista adorable tot i que tremendament ingènua i somiatruites, en contraposició a un personatge masculí que és un geni esquerp, i un grapat de secundaris en els quals tampoc s'aprofundeix gaire, però que traspuen un bon rotllo que permet a la Konoha sentir-se de debò com a casa, malgrat estar desplaçada temporalment.

No li busquem la versemblança, però. La sèrie ni tan sols pretén reflectir unes lògiques gaire treballades que expliquin els viatges en el temps i les repercussions dels salts que la Konoha fa voluntària o involuntàriament. Hem d'acceptar aquest element com part de la gràcia de 16bit Sensation, que no està clar si tindrà segona temporada, però en cas que sí, caldrà que tinguem paciència.