Els pitjors: Wild Woody

M'encanta descobrir videojocs per casualitat, i encara més si em permeten revifar una secció que feia molt de temps que no tocava perquè, senzillament, se m'havien acabat les idees sobre jocs candidats per portar-hi. 

Ha hagut de ser un post a X sobre portades o il·lustracions de videojocs el que em fes coneixedor de l'existència d'aquest joc i, en investigar-lo una mica, he descobert que està considerat un dels pitjors del seu sistema, cosa que per a mi, encara que no hi acabi jugant mai -ja ho veurem-, em fa il·lusió perquè així en puc parlar aquí. 

Wild Woody és el nom d'aquest videojoc de 1995 que Sega va desenvolupar internament a través del Sega Multimedia Studio i que va distribuir ella mateixa, però que atès el moment en què es trobava el sistema per al qual es va fer, el Mega-CD, ja ens podem imaginar per què no és gaire conegut. De fet, només va sortir als Estats Units i al Brasil, i l'estudi en si es va dissoldre abans que el joc sortís al mercat.

Però de què va, aquest enèsim plataformes amb personatge antropomòrfic -no animal, en aquest cas- tan típic dels anys 90? Doncs hi controlem un llapis amb ulls, boca i extremitats que vol recuperar els trossos del tòtem que li ha donat la vida, i per fer-ho lluita contra enemics saltant-los a sobre i esborrant-los amb la goma que té a la part inferior. 

A més, va reunint esbossos amb els quals aprèn a fer dibuixos d'éssers que l'ajuden en la seva missió, i quan n'ha dibuixat tres queda massa curt per continuar dibuixant i ha de tornar a créixer col·leccionant llapis. Tot molt intel·ligent i ben trobat, val a dir.

Com podem veure al vídeo si li dediquem un parell de minuts, sembla el clàssic plataformes de l'època que va passar desapercebut perquè senzillament hi havia massa videojocs del gènere i calia alguna cosa especial per destacar-hi, però malauradament per als seus creadors, l'originalitat del concepte i les escenes prerenderitzades entre pantalles no van salvar el joc d'anar de pet a les liquidacions de les botigues.

L'esmentat estudi va ser creat per Sega per afrontar el repte de la revolució multimèdia del format CD, i va arribar a desenvolupar només un altre joc, abans d'aquest, que era el Jurassic Park. El 1995 es va dividir en dos grups, un dels quals es dedicaria a la Saturn -amb un sol joc que no va veure la llum- i l'altre al que ells anomenaven "el cant del cigne" del Mega-CD, i ja esperaven que es vengués per quatre duros gairebé des de la seva sortida, tenint en compte l'any que era i com estava el panorama de la indústria en general i de Sega en particular.

Però no estem parlant d'un joc de culte que va tenir mala sort, perquè l'acollida que va tenir va ser terrible i, de cant del cigne, més aviat poc: se'n van criticar els controls -certament, la mecànica d'esborrar els enemics sembla poc àgil- especialment en els salts, que feien que fos molt fàcil rebre cops dels enemics i, per tant, el joc esdevenia molt més difícil del que estava previst. 

Això, en un plataformes, és mortal, i si ja de per si el van considerar molt estàndard per al seu gènere -com deia més amunt, el gran mal de molts plataformes noranters-, no hi havia res a fer. Per acabar-ho d'adobar, se li va criticar fins i tot el nom, que en anglès es pot interpretar com "erecció salvatge". S'ha de ser malpensat, això sí, però que hi hagi un truc per que el disseny d'una sirena mostri els pits sense petxines col·locades estratègicament no hi ajuda. Només se'n va salvar l'animada música.