Feia anys que no escrivia una entrada per a aquesta secció, i quan aquestes ratxes es trenquen em fa il·lusió perquè em fa sentir que el blog encara és viu, de la mateixa manera que quan m'empesco alguna secció nova.
El cas és que escoltant música de videojocs, ves quina cosa, vaig descobrir l'existència d'un títol que estava basat en una sèrie de televisió, força desconeguda en aquest cas -almenys per part meva-, i de seguida vaig veure que calia fer-ne una entrada. I aquí la teniu.
Time Trax és el nom d'aquesta sèrie que es va emetre als Estats Units en dues temporades de 22 episodis cadascuna, per tant un total de 44, entre 1993 i 1994. Sembla que es va emetre a l'estat espanyol com a Misión en el tiempo, i la premissa era la següent: l'any 2193, més de cent criminals s'escapen en el temps -en comptes de la típica fugida per carretera- a través d'una màquina de l'ídem anomenada Trax i inventada per un científic malvat, i van exactament a 200 anys enrere, curiosament a 1993, l'any d'inici de la sèrie.
El protagonista de la sèrie, l'inspector Lambert, els ha de capturar i enviar de nou al seu temps tot fent servir ginys tecnològicament capaços de fer aquesta "devolució", i fa tot el que pot per no alterar la Història. Una trama que sembla de videojoc i que algú va pensar que havia d'adaptar a aquest format, raó per la qual en parlo aquí, en aquest blog, i no l'altre.
Desenvolupat per Malibu Interactive, especialitzada en jocs esportius però amb incursions a les adaptacions cinematogràfiques, amb exemples destacats com el Batman Returns de Mega Drive i Mega-CD, va sortir el 1994 per a les Super Nintendo americanes i europees.
Com podem veure al vídeo, és un plataformes d'acció de desplaçament lateral en què controlem l'esmentat inspector Lambert i derrotem els dolents amb la nostra arma especial, que ja surt a la sèrie, amb què els estabornim, però després del primer tret els haurem d'eliminar amb múltiples trets o amb la clàssica lluita marcial.
A més, existeix una mecànica d'alentiment del temps que dona una certa originalitat al que altrament està considerat, segons algunes anàlisis que he llegit, un joc poc destacat dins del gènere i que és normal que fos oblidat i que no ens soni a la majoria de nosaltres.
Segons la Wikipedia, comencem el joc amb tres vides i en podem aconseguir més tot acumulant uns cors que trobem, i val més que ho fem, perquè no hi ha continues un cop se'ns acaben les vides, cosa que contribueix a la percepció de dificultat excessivament alta del joc.
Curiosament, havia de sortir també per a la Mega Drive i va ser ressenyat i tot en algun mitjà, però al final aquella versió va ser cancel·lada. Tot i així, el 2013 es va filtrar un prototip acabat del joc, i s'hi pot apreciar la banda sonora que, per a la 16 bits de Sega, era obra del llegendari Tim Follin (Ecco the Dolphin, Silver Surfer...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada