Ara tocaria tornar a deixar anar la típica frase amb què presento noves seccions, dient que si la longevitat del blog en depèn una mica, etc. Però no. Avui he de dir que aquesta secció se m'acaba d'acudir en un moment d'inspiració perquè necessitava un espai on parlar de videojocs que no trobava on més encabir, i resulta que la solució era crear-los una secció pròpia.
No són jocs als que hagi jugat, no destaquen per ser petites joies (o sí, però quan els selecciono no ho sé) ni són exclusius de recreativa ni es van quedar al Japó, ni els he jugat després de dècades que sortissin i han estat descobriments. Són jocs que, senzillament, per un motiu o un altre, em criden l'atenció i, sense haver-hi jugat ni un minut, investigo per compartir amb vosaltres el que en trobo i, per què no, potser se m'obre la gana per provar-los algun dia.
Harlequin és el nom del videojoc que inaugura aquesta secció, i una de les coses que criden l'atenció és que a dalt tingui un eslògan que l'anuncia com "el joc més estrany que s'ha fet". No sé si és quelcom que devia cridar el públic a afluixar la mosca, però com a mínim ara m'ha cridat l'atenció a mi, gairebé tant com el personatge principal de la il·lustració de portada.
Però què és, aquest joc? Doncs, desenvolupat per The Warp Factory i distribuït per Gremlin Graphics, amb Ed Campbell com a dissenyador i Andy Finlay com a guionista, va sortir el 1992 per als ordinadors de 16 bits Commodore Amiga i Atari ST i a la Wikipedia se l'etiqueta com un plataformes d'estratègia.
El seu protagonista és aquest arlequí que, per la informació que en trobo, ha tornat a la seva terra natal, Chimerica, per curar el seu cor trencat. N'ha de reunir quatre peces i dur-les a la torre central del rellotge.
Però també llegeixo que troba el seu país decadent després de tant de temps i es proposa arreglar-lo, i ho fa combatent els singulars enemics que s'hi troba tot llançant-los... cors. L'arlequí pot saltar, però també deixar-se caure de grans altures tot obrint un para-sol per esmorteir la caiguda, si és que ha obtingut aquest objecte.
Un element que el fa destacar, pel que sembla, és la diversitat i originalitat dels seus escenaris, que no reflecteixen els tòpics del gènere, sinó que ens porten per llocs com l'interior de l'esmentada torre, els terrats d'una ciutat o l'interior d'un laberint format per canyes de les de beure. Pantalles molt diverses i amb estils gràfics també diferents on caldrà explorar molt, tant en vertical com en horitzontal, per resoldre-hi trencaclosques, activar palanques i obrir noves zones per poder avançar, i el joc ens farà entrar en algunes d'aquestes pantalles més d'una vegada per fer-hi coses que abans no podíem fer.
Però és que, a més, pel que sembla, cada pantalla és diferent de l'anterior també en el sentit literal, perquè no és que hi hagi diversos mons temàtics amb subnivells, sinó que cada escenari és únic. Molt original i curiós.
Pel que fa a ítems i power-ups, tenim unes hamburgueses per recuperar energia, un saltador que ens fa arribar més amunt -per si el salt "lunar" estàndard no fos prou- i ser invulnerables, uns coets dels dels focs artificials que giren al nostre voltant i ens fan d'escuts, l'esmentat para-sol i un peix que ens permet transformar-nos en un d'ells en contacte amb l'aigua, cosa que facilita el desplaçament per aquest medi.
He llegit que se li poden criticar els controls per imprecisos, però el Harlequin va tenir molt bona acollida a la seva època, i si bé a mi m'havia cridat l'atenció per la portada, a mesura que escrivia aquesta entrada el que he vist de disseny i mecàniques també m'ha atret, així que ja us avanço que intentaré provar-lo.
