Jocs que no van veure la llum: Geisha Warriors

Taito és una companyia que ara està revifant amb força, o almenys tornant a les converses dels amants del retro i no tan retro, perquè s'ha encarregat de mantenir i explotar el seu enorme llegat tant en màquines dedicades (la meravellosa Egret II Mini) com en recopilatoris per a sistemes moderns (Switch i Evercade, principalment), però això no vol dir ni que tots els seus jocs siguin bons ni que totes les seves idees arribessin a fructificar.

Un dels jocs més populars de la llegendària companyia és el The Ninja Warriors, i a més de seqüeles hi va haver un moment que se n'havia de fer una mena de paròdia, que és la que coneixerem avui en aquesta secció de videojocs que, tristament, al final no van sortir. 

Geisha Warriors era un títol d'acció que Taito estava desenvolupant l'any 1993, concretament per a la PC Engine CD. Hi hauríem controlat una geisha que lluitava contra enemics tan curiosos com un borratxo, un obrer de la construcció gairebé despullat o un aborigen, al llarg de 7 etapes en què, segons es pot llegir a la pàgina d'una revista que comparteixo més avall, també hi surten altres personatges de la companyia fent cameos, incloent-hi alguna nau dels Darius, cosa que ja vam veure que era habitual.

La protagonista havia de fer servir, per atacar els seus enemics, armes com les agulles de ganxo dels cabells o amb un bachi o pua del shamisen, i sembla que podria haver inclòs una transformació que l'hauria equiparat als esmentats ninges del clàssic de Taito.

Fent ús de les capacitats del suport CD que la consola va tenir gràcies al primer perifèric capaç de llegir-los de la història dels sistemes domèstics -i més endavant, en models posteriors, integrat al propi cos de la consola-, el Geisha Warriors havia de tenir també escenes animades en vídeo que ens haurien anat relatant la seva història.

No se sap gaire cosa més d'aquest joc nonat, i trobo que amb això que hem comentat ja Déu n'hi do, però és una llàstima perquè realment tenia molt bona pinta. 

Sobre els motius de la seva cancel·lació no he trobat res, però en aquest cas no podem dir que fos perquè la consola estava al seu ocàs, ja que hi van estar sortint jocs oficialment fins al 1999. Potser el prototip del joc no tenia prou qualitat, potser no va rebre una bona acollida quan se'n va mostrar una demo a la fira Tokyo Toy Show de 1992, potser va ser una decisió "dels de dalt"... no ho sé, i no sé si ho sabrem mai. En qualsevol cas, com de costum, una llàstima.

 

Jocs que no van veure la llum: Missile Fighter

Malgrat que el títol fa pensar en un d'avions de combat, i espero -amb tot el respecte per les implicacions del que diré- que això no hagi fet disminuir el possible interès de la gent a l'hora d'entrar al blog per llegir-se l'entrada, el videojoc mai publicat que veurem avui no té res a veure amb això.

De fet, hauria estat una cosa força més divertida, i amb una fórmula d'èxit contrastat, perquè ràpidament veurem a què s'hauria assemblat.

El joc s'havia de dir Missile Fighter -per això el meu advertiment a la introducció-, però lluny de fer-nos pilotar avions amb l'objectiu d'abatre naus enemigues ens proposava un enfrontament més de l'estil de la saga Bomberman, en espais tancats, amb obstacles i personatges bufons.

Igual que aquella mítica franquícia va triomfar especialment a la PC Engine, el joc havia de sortir per a la PC Engine CD, i se n'encarregaven la mateixa NEC, fabricant de la consola, i Media Works, avui part d'ASCII Media Works, i llavors editora tant d'alguns videojocs (sobretot visual i sound novels) com de diversos productes multimèdia, incloent-hi revistes com la Dengeki PC Engine, on es va publicar al número de juny de 1993 el poc que se sap d'aquest videojoc perdut.

Pensat per als enfrontaments multijugador, el Missile Fighter ens proposava controlar 6 personatges que tenien característiques pròpies, no només pel que fa a l'aspecte, sinó també quant a armes i habilitats, que eren un artista marcial, una mena de guerrera, un ninja, una nena amb poders màgics, un petit monstre i un boxador ciclop, amb dissenys que podem veure a la imatge de sobre d'aquest paràgraf. 

Hi haurien pogut jugar fins a 4 persones alhora, i cada personatge havia de tenir una arma principal i una de secundària, cosa que hauria donat molta vida i rejugabilitat al títol, a més de la diversió inherent al gènere.

Malauradament, per causes que no he pogut trobar, aquell joc no va veure la llum, tot i que MediaWorks va continuar existint, expandint-se i diversificant-se, i publicant, ara sí, videojocs a partir de 1994, però cap de tan atractiu com semblava aquest.

Petits clàssics: Chiki Chiki Boys

En la meva cerca de títols clàssics que no arriben al nivell de llegendaris he tornat a recórrer a una pàgina escanejada amb un catàleg de videojocs de la desapareguda cadena de botigues Centre Mail, i n'he trobat un que coneixia però que m'havia marxat completament del cap.

Es tracta del Chiki Chiki Boys, que als Estats Units es va conèixer com a Mega Twins i que Capcom va llançar per a recreatives el 1990. El protagonitzen dos bessons de 15 anys d'edat que han de reconquistar el seu país després de l'atac sorpresa d'un monstre, i tot plegat es desenvolupa en un plataformes d'acció que si ocupa una entrada d'aquest bloc és perquè també va sortir per a sistemes domèstics.

El 1991 sortia per a l'Atari ST, que en teoria és la versió que es pot veure al vídeo, i el mateix any apareixia també per a l'Amiga. Curiosament es van arribar a anunciar també conversions per a Amstrad CPC, ZX Spectrum i Commodore 64, però pel que sembla no van veure la llum. 

El 1992 (1993 a Europa) sortia la versió de la Mega Drive, que es veu que tenia la mateixa qualitat que la versió original per a recreatives, però li mancava un aspecte força important, que era el de la possibilitat de multijugador per a 2 persones. 

Sí que hi era al port per a la PC-Engine Super CD-ROM², que va aparèixer només el Japó el 1994 i que, com es pot sentir al vídeo, sortia beneficiat del format CD que incorporava aquesta versió de la consola, almenys a nivell d'àudio, amb una banda sonora de molta més qualitat.

Si us fa gràcia el joc i no sou gaire fans de les consoles retro el podeu trobar en dos recopilatoris relativament moderns, de 2006, que són el Capcom Classics Collection: Remixed per a la PSP i el Capcom Classics Collection vol. 2 per a la Xbox i la Playstation 2.

Còmics i videojocs: Cinturó Negre

Darrerament m'he posat a llegir amb regularitat els còmics que tinc de Cinturó Negre, que ara per ara són tots els que han sortit traduïts al català (19 de 29), i m'ha tornat la febre Naoki Urasawa, el seu autor. Doncs bé, també he descobert que hi ha videojocs basats en el manga i l'anime protagonitzats per la Ginger (Yawawa) Inokuma, i avui en parlaré.

Us poso la introducció del primer joc, anomenat senzillament Yawara!, que va sortir per a la PC Engine CD el 1992, que a més ens serveix per a veure com és realment l'opening, o almenys un d'ells, d'una sèrie que nosaltres quan en sentim el nom cantem com a "Giiiiinger, tu sí que ho portes béeee...". Doncs no, no era així originalment, sinó com aquest vídeo que hem vist, que reprodueix en videojoc fidelment la cançó i les imatges originals. Però vegem el joc:

Sí, ens haurem de conformar amb imatges estàtiques, perquè de vídeos només trobarem els dels openings i altres acompanyats per la banda sonora original de la sèrie de televisió. El joc és senzillament un decebedor (almenys des del punt de vista occidental, perquè sembla que als japonesos els encanten o encantaven) "còmic digital", una aventura de text en què se'ns demana prendre decisions que ens ajudaran a avançar en una història que passarà davant dels nostres ulls, però no hi controlem cap personatge ni practiquem judo. 

Tot i així s'agraeix que com a mínim el videojoc sigui fidel a la sèrie, tant pel que fa a l'argument com a l'aspecte gràfic, gràcies al fet que els dissenyadors de personatges de l'anime hi van participar. I com que en el primer joc no hi cabia (o no es va voler que hi capigués) tota la història, va arribar el segon:

No, en aquest cas ni tan sols hi ha vídeo de l'opening. Com ja us podeu imaginar pel que he dit just abans, el Yawara! 2, aparegut per al mateix sistema el 1994, és també una aventura de text, però en continua la història. Ara, sembla que hi van afegir algunes coses, com ara un minijoc de lluita, al qual deu pertànyer la imatge que he trobat, un joc de preguntes i respostes i una base de dades dels personatges. 

I ja està, aquests són els videojocs que s'han fet sobre Cinturó Negre: dos títols per a la PC Engine CD (la Turbografx-CD a Occident, tot i que a Europa el perifèric no va arribar) que es van quedar al Japó, però si els voleu provar teniu l'opció d'aconseguir o bé una consola japonesa, o bé una de nord-americana, que sí que va tenir un accessori lector de CD i Super-CD propi, i els discs no tenien protecció de regió. Si no, sempre us quedarà la Turbo Duo, una versió de la consola que ho llegia tot, tant japonès com nord-americà.