Portades: Slider

Hi ha videojocs que no arribes a provar mai però que coneixes de nom, probablement perquè n'has vist la portada més d'un cop, especialment a l'època de les revistes de videojocs dels anys 90, amb aquells enyorats catàlegs del llavors anomenat Centre Mail.

És el que em passa amb la portada del joc d'avui, un petit clàssic de la Game Gear que espero poder tenir algun dia, atès que és econòmicament assequible, però de moment amb conformaré amb comparar la seva portada en versió japonesa i occidental:

Pel bé de l'impacte del canvi he de començar amb la portada que no coneixia, la japonesa, d'un joc que Loriciel i Victor Musical Industries van desenvolupar el 1989 per a MS-DOS, Amiga, Atari ST i Amstrad CPC, i el 1991 per a PC Engine i la portàtil de Sega, que al Japó es deia d'una manera diferent de com l'he posat al títol, Skweek.

Es tracta d'un joc de trencaclosques d'acció protagonitzat per un ésser bufó, groc i peludet que ha de superar 99 pantalles trepitjant totes les rajoles perquè siguin roses, evitant els enemics -o matant-los- i acabant dins del temps assignat. Però potser us sonarà més com a...

Ja us ho deia, això de l'impacte. L'Slider, que és com es va rebatejar a Occident, tenia aquesta portada a Europa -i no posaré l'americana perquè és igual, però amb el típic marc negre dels jocs de la Game Gear en aquell territori, i ens presenta un panorama molt més amenaçador, fins i tot per part del protagonista, que fa pensar en una mena de gremlin. 

Segurament es va apostar per una imatge més adulta, o almenys no tan infantil com la japonesa, on fins i tot els enemics eren bufons. De fet, suposo que el canvi de nom també es va deure a això, perquè "Skweek" era bufó, també, i "Slider" sona més cool. 

Els sprites del joc, però, són els mateixos que a la versió original japonesa, de manera que estem davant d'un nou cas de portada enganyosa. Un cop venut el producte, la feina ja estava feta. 

Irònicament, això passava només a la Game Gear, perquè la versió de PC Engine -que tenia la mateixa portada bufona que la de la Game Gear- es va quedar al Japó i no sabem com s'hauria gestionat a la Turbografx-16, i les dels ordinadors esmentats més amunt van tenir un redisseny dràstic però sense el toc terrorífic, i tot i així van mantenir el nom de Skweek.

Com a curiositat, l'Slider va tenir una seqüela per a Atari Lynx, Amiga, Amstrad CPC i Atari ST i es va anomenar Super Skweek.

Quina us agrada més? Totes tenen el seu atractiu, segons com es miri, i és interessant veure o intentar endevinar què passava pel cap als responsables de màrqueting de les distribuïdores responsables d'aquests llançaments. 

Jocs que no van sortir del Japó: Banana

Si mai us heu preguntat quin és el criteri que segueixo a l'hora de triar títols per a aquesta secció us confessaré que consulto una llista de títols que només van sortir al Japó i els noms que em criden l'atenció fan que els estudiï amb més profunditat. Aquest ha estat el cas del Banana, de 1986, un joc que només va sortir per a la Famicom, la NES japonesa.

I si m'ha cridat l'atenció no ha estat per cap pensament brut, tot i que el títol amb aspecte de rètol de neó i el color rosa del cartutx podrien contribuir a aquesta idea, sinó per la sonoritat de la paraula. El cas és, però, que hi he descobert un videojoc senzill però que segurament hauria estat molt bé que sortís a Europa, perquè té pinta de ser d'allò més addictiu. 

Com podeu veure el Banana pertany al gènere dels trencaclosques, i hi controlem un talp que ha de recollir una mena de moniatos, a més de la seva companya, abans de fer cap a la sortida. De tant en tant ens sortiran plàtans (o bananes, com vulgueu), que ens proporcionaran objectes especials que ens ajudaran a superar els obstacles. 

Aquests, en comptes d'enemics, són unes roques que es desprenen quan passem per sota, i en caure no ens mataran, però ens poden aïllar i això ens impedirà agafar alguna de les fruites o hortalisses que necessitem, trobar la nostra companya o bé arribar a la sortida. El joc té un total de 105 pantalles, de dificultat creixent, i la puntuació que aconseguim en cadascuna d'elles serà inversament proporcional al nombre de passes que necessitem fer per tal d'acabar-la. A mi em sembla una llàstima que no sortís mai del Japó.