Fa més de dos anys vaig parlar dels videojocs basats en Musculman, de Yudetamago, mític manga i anime dels anys 80 que fa uns quants anys ens va arribar en la seva versió en paper traduïda a la llengua catalana, en el que era la primera edició del manga fora dels països asiàtics, fet pel qual els catalans hauríem d'estar particularment orgullosos. Doncs bé, un dels seus múltiples i memorables personatges, que a més és el meu preferit, és en Menja-tallarines.
I pel que sembla no només era el meu preferit, perquè a banda de les seves aparicions als videojocs basats en Kinnikuman (nom original de la sèrie), va protagonitzar un manga propi de 12 volums (1982-1989), una sèrie animada de 35 episodis el 1988, i també aquell any un llargmetratge i un videojoc per a la Famicom, la NES japonesa.
Com podem veure, i si recordem (o llegim ara per primer cop) l'entrada que vaig fer sobre els jocs de la sèrie principal, el gènere és diferent. No és el de la lluita 1 contra 1, sinó més aviat el del beat'em up d'un contra tot el barri, i amb elements d'aventura i xerrera en perfecte japonès.
No sóc d'aquells fanàtics que es neguen a veure la veritat sobre allò que els agrada tant, i de la mateixa manera que reconec, ara que en llegeixo el manga, que Musculman no té ni cap ni peus (però tot i així m'encanta), el videojoc d'en Menja-tallarines (Tatakae!! Ramenman Sakuretsu Chôjin 102 Gei) no sembla res de l'altre món malgrat que és de Bandai i no em lamento que no arribés a Europa.
