Feia moltíssim que no tocava aquesta secció, però en comptes d'anuncis, que és el que acostumava a ensenyar aquí, avui parlaré d'un cartutx anomenat Action 52. Podria haver anat perfectament a la secció dels Pitjors, però em sembla més adequat parlar-ne a Curiositats. No és un joc, tampoc no és un accessori per a implementar trucs, ni serveix per a netejar les connexions de les consoles.
L'Action 52 era un cartutx que contenia 52 videojocs al seu interior, i va sortir per a la NES el 1991 i per a la Mega Drive el 1993, en tots dos casos exclusivament als Estats Units. També s'havia anunciat el de la Super Nintendo, però no va arribar a sortir. Al contrari del que es podria esperar, sobretot tenint en compte que va sortir al mercat per 199 dòlars de l'època, no és un recopilatori de títols coneguts, sinó que eren tots originals.
A priori pot semblar una bona idea, però deixant de banda el fet que era un cartutx sense la llicència ni de Nintendo ni de Sega, és conegut per la gran quantitat de porqueria que conté, entre nivells inacabats o inacabables, problemes de control i errors de tota mena. Mireu el següent vídeo, d'un dels jocs que en formen part, el Ninja Assault. Val la pena.
Suposo que no calen gaire comentaris, oi? Qualsevol pot adonar-se que això no podia ser mínimament acceptable ni tan sols fa 19 anys. Es veu que fins i tot a les instruccions hi havia errors garrafals. Cada títol estava acompanyat d'una frase descriptiva que sovint ni tan sols tenia res a veure amb el que després ens trobàvem.
Aquest era el Cheetahmen, el que se suposa que havia de ser l'estrella del cartutx i del qual es pretenia obrir una línia de marxandatge que, naturalment, no va arribar a veure la llum, i és que aquest joc també és rematadament dolent. Però el cas és que l'Action 52 incloïa un còmic de 12 pàgines basat en les aventures dels personatges, que pretenien ser els nous Battletoads.
La cosa no acaba aquí, sinó que fins i tot hi havia plans de fer-ne una seqüela, el Cheetahmen II, però es va cancel·lar quan l'estaven a punt d'acabar. El 1996 se'n va trobar un miler i mig de còpies en un magatzem i ja us podeu imaginar que estan apreciadíssimes (però molt, eh?) al mercat "negre". Segons la Wikipedia, se'n va arribar a vendre una capsa buida per 450 dòlars. Al·lucinant.
Ens ho expliquen al mateix vídeo a través d'un text, però aquest és l'Ooze, un altre lamentable joc impossible d'acabar, i se suposava que hi havia en joc un premi de 104.000 dòlars (meitat en efectiu i meitat en forma de beca) per a qui acabés el nivell 6, cosa que era impossible. Quins pebrots...
No els repassarem tots, els exemples que he mostrat són els més coneguts, de manera que ja us podeu imaginar la qualitat de la resta. La versió de la Mega Drive, per la seva banda, era responsabilitat d'una altra gent i tenia uns altres jocs. Vegem-ne un vídeo on se'ns ensenyen unes quantes mostres, podeu posar l'àudio en silenci.
També n'eren 52, i en comptats casos coincidien en el nom amb els de la NES, però tot i així eren diferents en diversos graus. Com que a la Mega Drive, si bé igualment lamentables, havien de tenir unes característiques tècniques superiors i els creadors de la versió de la NES, que eren estudiants contractats que programaven els títols en una Atari ST, no eren capaços de fer-ho, l'encàrrec va passar a una altra companyia, però ni tan sols així l'Action 52 no va tenir èxit. Llevat que la intenció fos passar a la història dels videojocs fos com fos, que en aquest cas van aconseguir el que volien.
Suposo que no calen gaire comentaris, oi? Qualsevol pot adonar-se que això no podia ser mínimament acceptable ni tan sols fa 19 anys. Es veu que fins i tot a les instruccions hi havia errors garrafals. Cada títol estava acompanyat d'una frase descriptiva que sovint ni tan sols tenia res a veure amb el que després ens trobàvem.
Aquest era el Cheetahmen, el que se suposa que havia de ser l'estrella del cartutx i del qual es pretenia obrir una línia de marxandatge que, naturalment, no va arribar a veure la llum, i és que aquest joc també és rematadament dolent. Però el cas és que l'Action 52 incloïa un còmic de 12 pàgines basat en les aventures dels personatges, que pretenien ser els nous Battletoads.
La cosa no acaba aquí, sinó que fins i tot hi havia plans de fer-ne una seqüela, el Cheetahmen II, però es va cancel·lar quan l'estaven a punt d'acabar. El 1996 se'n va trobar un miler i mig de còpies en un magatzem i ja us podeu imaginar que estan apreciadíssimes (però molt, eh?) al mercat "negre". Segons la Wikipedia, se'n va arribar a vendre una capsa buida per 450 dòlars. Al·lucinant.
Ens ho expliquen al mateix vídeo a través d'un text, però aquest és l'Ooze, un altre lamentable joc impossible d'acabar, i se suposava que hi havia en joc un premi de 104.000 dòlars (meitat en efectiu i meitat en forma de beca) per a qui acabés el nivell 6, cosa que era impossible. Quins pebrots...
No els repassarem tots, els exemples que he mostrat són els més coneguts, de manera que ja us podeu imaginar la qualitat de la resta. La versió de la Mega Drive, per la seva banda, era responsabilitat d'una altra gent i tenia uns altres jocs. Vegem-ne un vídeo on se'ns ensenyen unes quantes mostres, podeu posar l'àudio en silenci.
També n'eren 52, i en comptats casos coincidien en el nom amb els de la NES, però tot i així eren diferents en diversos graus. Com que a la Mega Drive, si bé igualment lamentables, havien de tenir unes característiques tècniques superiors i els creadors de la versió de la NES, que eren estudiants contractats que programaven els títols en una Atari ST, no eren capaços de fer-ho, l'encàrrec va passar a una altra companyia, però ni tan sols així l'Action 52 no va tenir èxit. Llevat que la intenció fos passar a la història dels videojocs fos com fos, que en aquest cas van aconseguir el que volien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada