Què estàs buscant?

dimarts, 28 d’agost de 2012

Jocs estranys: Sonic Blast Man

Avui parlaré d'un videojoc estrany protagonitzat per un personatge que en realitat ja coneixia, però no sabia d'on venia. Heu jugat mai al Bust-a-move 3? Doncs us repetiré la meva recomanació, almenys en versió Saturn, però el cas és que un dels personatges que podíem controlar (tot i que és un joc de boletes) era el senyor Sonic Blast Man



I això era així perquè era un personatge de Taito, la companyia creadora també de la saga Bubble Bobble, de la qual va sortir la sèrie Bust-a-move. Doncs bé, el 1990 arribava a les recreatives aquest Sonic Blast Man, la intro del qual hem vist. 

Aparentment és un joc normal, protagonitzat per un superheroi vestit ridículament que es dedica a rescatar gent tot destrossant vehicles i potencialment causant més víctimes que si no hagués fet res, però el més estrany no és això. 



Que la perspectiva del joc fos en primera persona i que es tractés simplement de fúmer cops, sense avançar ni res, tampoc no és la cosa més normal del món, però té un passi. No, el que de debò és curiós i per tant fa que es mereixi un lloc en aquesta secció és la recreativa:



Sí, estimades lectores i estimats lectors: el joc es controla a cops de puny. I pot semblar divertit, però el 1995 Taito va haver de retirar la màquina i pagar 50.000 dòlars després de diverses queixes de jugadors que s'havien lesionat amb la màquina i que havien reclamat a la companyia sense rebre resposta. Però tornem enrere, perquè el 1992 se'n va fer una versió per a la Super Nintendo:


En aquest cas és un beat'em up convencional, però tot i així hi ha unes pantalles de bonus on podem reviure les 5 pantalles que tenia la recreativa, encara que amb una jugabilitat adaptada al comandament de la consola que bàsicament ens permetia augmentar la potència del cop en fer girar la creueta direccional. Aquesta versió domèstica va sortir del Japó, però no va passar dels Estats Units. 


Però la cosa no s'acabaria aquí, perquè el 1994 arribava el Real Puncher, seqüela de la versió original de les recreatives, que com veieu es basa en el mateix concepte. Com és natural tenia nous nivells, i es veu que a banda del Japó aquest cop també va sortir a Europa! Però el 1994 també va ser l'any de la seqüela domèstica, que novament no hi tenia res a veure:


Un altre beat'em up que potser era divertit, no ho sé, però que perdia la gràcia de la recreativa, que és el que feia el joc ben estrany. El Sonic Blast Man II sortia per a la Super Nintendo i incorporava, entre altres coses, modalitat per a 2 jugadors i nous personatges. 

Potser esteu pensant que la versió arcade era massa curta i massa poc interactiva per a ser considerada divertida, i que un cop passada la novetat dels cops de puny no devia tenir gaire gràcia. No us dic que no, però segurament també heu pensat que aquesta mena de joc era producte d'una època, els 90, i que ara no es faria. Error:


El Sonic Blast Heroes va arribar als salons recreatius japonesos el 2011, en el que seria la tercera part d'una saga que va néixer el 1990 i que de ben segur no esperava arribar tan lluny. Potser us agradarà saber que al Japó va tenir una revisió el passat mes de juliol, anomenada Sonic Blast Heroes Dash. No passa de moda, no. 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...