Petits clàssics: Smash T.V.

L'altre dia, gràcies a una entrada sobre la censura al bloc Retroscroll, germà en això dels blocs de videojocs en català, vaig recordar un títol que s'adiu perfectament a aquesta secció.

Parlem de l'Smash T.V., que els senyors Eugene Jarvis i Mark Turmell van dissenyar per a la companyia Williams, que el va dur a les recreatives el 1990.

Amb aquest particular punt de vista, quasi zenital, controlem personatges immersos en un programa de televisió futurista on hem de lluitar, i matar, tant pels premis com per salvar la vida.

La diferència gràfica és evident, però el que acabem de veure és el Robotron 2084, produït pel mateix Mark Turmell, que va sortir el 1982 exclusivament per a recreatives. Doncs bé, la mecànica és similar, i no és pas casual perquè com hem dit hi ha implicada la mateixa persona, però el famós, l'aclamat i el clàssic és l'Smash T.V., que sí que va arribar a sistemes domèstics encara que ja al període 1991-1992.

Un d'ells va ser la Game Gear, que segons les poques puntuacions que en trobem no seria pas el millor exemple. El de la Nintendo (NES) va agradar bastant més, i el veurem en el següent vídeo:



Sens dubte, tant per l'aspecte gràfic com pel so, estem davant de la versió per a la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo.

Aquí tenim la de la Master System, com ja sabeu molt semblant a la Game Gear en termes de possibilitats tècniques. Ara, la millor versió es considera que és aquesta:

És el Super Smash T.V., el de la Super Nintendo, que en realitat només duia aquest nom a la capsa, com passava amb la lleugerament inferior versió de la Mega Drive. 

A banda dels aspectes gràfics i sonors, el que va agradar més d'aquesta conversió va ser el fet que els dos joysticks de la recreativa, un per a moure's i l'altre per a disparar en qualsevol direcció sense deixar d'avançar, es va implementar perfectament deixant la creu direccional per als moviments i els quatre botons (B, A, X i Y) per a les funcions del segon joystick de la versió original, mentre que en d'altres sistemes domèstics obligava a fer servir dos comandaments diferents per jugador, si es volia mantenir la "punteria" amb què es va dissenyar originalment el joc.

En aquella època era habitual que també els microordinadors rebessin versions dels videojocs, i sistemes com el ZX Spectrum (al vídeo que acabem de veure), el Commodore 64, l'Amiga, l'Amstrad CPC i l'Atari ST també van tenir el seu Smash T.V.

És clar que els classifiquem com a "microordinadors", però tenen diferències notables, com podem veure comparant el vídeo de l'Spectrum amb aquest de l'Amiga.

I com que és un clàssic, encara que petit, també el podem trobar al recopilatori Arcade Party Pak, per a la Playstation (1999 als Estats Units i 2001 a Europa), el Midway Arcade Treasures que va aparèixer el 2003 per a Playstation 2, Xbox, Gamecube i PC i, finalment, va estar disponible fins el 2010 (quan Midway Games es va dissoldre) a Xbox Live Arcade.



Per acabar, esmentarem la seqüela Total Carnage, que va sortir per a recreatives el 1992, Super Nintendo el 1993 i Amiga CD32, Amiga i PC el 1994.

En realitat no segueix la història de l'Smash T.V., sinó que parla d'un dictador que ha omplert el país de mutants i ha segrestat tots els periodistes per tal que no n'informin. Els personatges del joc anterior hi apareixen, però, en forma de cameo.

Com a curiositat, ja que hi som, s'ha de dir que aquest títol tenia un final bo i un de dolent, però per un error tots dos finals mostraven el mateix text (amb imatges diferents, és clar), problema que no es va resoldre ni tan sols al recopilatori Midway Arcade Origins (que conté també el Robotron 2084 i l'Smash T.V., entre molts altres), llançat per a Xbox 360 i Playstation 3 el 2012.