Videojocs animats: Dragon's Lair

A nosaltres ens van intentar vendre la moto dels LaserDisc a principis dels anys 90, però el format es va llançar el 1978, encara que sembli mentida, i no gaire després es va intentar aprofitar per al món dels videojocs l'enorme capacitat que tenien aquests discs per a reproduir imatges de gran qualitat. 

El títol més representatiu d'aquella època va ser el Dragon's Lair (arcade, 1983), ara més aviat menyspreat perquè el gènere de les pel·lícules interactives, molt boniques però poc fidels a l'adjectiu "interactives", va durar poc i no va triomfar especialment en cap format, ni LaserDisc, ni CD ni DVD. Però com que inicialment va ser un títol molt popular, amb conversions i seqüeles de més o menys èxit a tots els sistemes coneguts durant pràcticament 30 anys (encara ara en consoles i dispositius mòbils), és normal que també tingués dibuixos animats.

Argumentalment parlant, tant el videojoc com els dibuixos animats tenien com a protagonista el cavaller Dirk, amb la missió de rescatar la princesa Daphne del castell on l'ha tancat un drac. Molt típic i molt medieval, però també humorístic, tant per l'estil del disseny com pels ensurts que s'endú el protagonista, d'altra banda un cavaller com cal. 

Aquí teníem el primer episodi de la sèrie animada, que reflectia força bé l'esperit del joc (tot i que no tenia tan bon aspecte) i que es va emetre de 1984 a 1985 en només 13 episodis. Com és natural, tenia alguns personatges exclusius, però destaca per la seva originalitat un element que feia la sèrie encara més fidel al producte original: abans de la pausa publicitària, sempre en un moment crític, es preguntava a l'espectador què faria ell, i en tornar es mostraven les conseqüències de les diverses possibilitats, fins que al final apareixia la bona i tot acabava bé.

Però el propi videojoc ja eren uns dibuixos animats i oferien uns gràfics de gran qualitat en comparació amb els sprites que regnaven abans al sector i continuarien regnant-hi durant molts anys, i és lògic que el públic embogís amb aquelles recreatives abans d'adonar-se que anar pitjant botons de tant en tant en el que es coneix com a QTE (Quick Time Events) no tenia gaire gràcia. 

I és que el LaserDisc estava fet per a reproduir-hi pel·lícules, fins al punt que, segons la Wikipedia, molts reproductors s'espatllaven en fer anar el Dragon's Lair durant hores i hores amb la dificultat afegida d'haver de buscar contínuament diferents seqüències d'animació segons les decisions que prengués el jugador. Per tant, és un videojoc que va sortir car en termes de producció però també de maquinària. Sigui com sigui va ser revolucionari i és l'únic videojoc, juntament amb el Pong i el Pac-man, que s'exposa a l'Smithsonian Institution de Washington, als Estats Units.