Els pitjors: Amy

Ja he dit diverses vegades que per tal de nodrir aquesta secció dedicada als pitjors videojocs acostumo a recórrer a la web GameRankings, que és una base de dades de videojocs per diversos criteris però sobretot un agregador amb les notes mitjanes de la crítica. Doncs bé, avui n'he trobat un que deixen molt, però que molt malament.

Parlem d'Amy, que va sortir el 2012 per a Xbox Live Arcade i Playstation Network i va esdevenir, per tant, un títol descarregable respectivament per a Xbox 360 i Playstation 3. 

És un survival horror signat per la companyia VectorCell que ens proposa posar-nos a la pell d'una dona anomenada Lana i escortar una nena autista de 8 anys, que dóna nom al joc, i treure-la d'una ciutat plena de zombies transformats per culpa d'una malaltia a la qual només la nena és immune. Sí, només la nena.

Amb aquesta interessant premissa i veient-ne el tràiler de llançament ens agafen ganes de provar-lo, no ho podem negar, i el truc de les cites dels mitjans especialitzats funciona, però si tenim en compte les notes que finalment va obtenir queda clar que o bé són cites inventades o bé són declaracions fetes després de provar una versió molt primitiva del joc. 

Fent un resum de les crítiques que va rebre (en el millor dels casos una nota de 33%), entre els seus problemes trobaríem un frustrant sistema de joc per culpa dels controls, combats inevitables i on el personatge no respon com tocaria, poques armes disponibles quan són molt necessàries (i a sobre només se'n pot dur una a sobre, que per a acabar-ho d'adobar es trenca en ple combat), trencaclosques de pa sucat amb oli, molt pocs punts per a desar partides (mai no es pot fer al mig d'un capítol), problemes de programació...

Els gràfics, tampoc res de l'altre món, serien el millor que té Amy, de manera que ja us podeu fer una idea de la qualitat del producte, que a l'abril de 2012 va rebre un pedaç que solucionava el problema dels punts de desar partida. Malgrat això i algunes idees interessants que té el joc, la majoria de crítics recomana no comprar-lo de cap de les maneres i coincideix a considerar-lo un dels pitjors videojocs de la història.

Sèries i videojocs: Futurama

Futurama, la segona creació més famosa del geni Matt Groening, malgrat que té versió en còmic com passa amb Els Simpson, en realitat és un producte originalment creat en el format televisiu d'episodis d'uns vint minuts. Per tant, és una sèrie, i l'únic videojoc que se n'ha fet l'he de comentar precisament en aquesta secció.

El videojoc, per a Xbox i Playstation 2 (amb una versió per a la Gamecube que no va veure la llum) va sortir el 2003 i es presentava com un títol d'acció, d'aventures, en 3 dimensions i amb un argument original creat expressament per a l'ocasió. Com als còmics, la història que se'ns explica aquí no la trobarem pas en cap episodi de debò, però si no volem comprar-nos el joc només per això sempre podem veure les seves escenes cinemàtiques, totes juntes i muntades, com a extra de l'episodi especial en DVD La bestia con un millón de espaldas. Malauradament, aquella versió dels vídeos està retocada per diversos motius, així que l'original només la veurem jugant al joc, que per cert fa aquesta cara:

Aquí veiem com és el joc, en versió Playstation 2. Com es pot veure, tot i el problema de sincronia del vídeo (que no passa en realitat al joc), les veus de doblatge són les que es van fer servir per a la televisió, cosa que succeïa a la versió original del videojoc i que en la localització d'aquí es va respectar, molt sàviament.

Pel que fa al desenvolupament en sí, el control és correctíssim, el joc és divertit, els gràfics ens transporten, sense ser espectaculars, gairebé a un capítol de la sèrie, portem diversos personatges... però només hi una modalitat de joc, és facilot i molt linial, sense permetre'ns escollir res en cap moment, de manera que es fa repetitiu. Sigui com sigui, és un títol entretingut per als fans de Futurama i no decep en aquest sentit. En general, però, va rebre crítiques modestes, que anaven des de l'insuficient fins al notable molt baix.

Sembla ser que les versions per a totes dues consoles són molt semblants, de manera que cap d'elles no trobarà a faltar res de l'altra, però com sempre, si tenim els dos sistemes podem triar, així que posats a escollir és més normal decantar-se per la Xbox, consola que arriba tècnicament més lluny i que, per poc espectaculars que siguin els gràfics, sempre es veurà un pèl millor.