Jocs que no van veure la llum: FX Fighter

Segons dades que podem trobar a la Wikipedia, la PC Engine de NEC, Turbografx a Occident, va ser discontinuada al Japó el 16 de desembre de 1994. Dic això perquè exactament una setmana després es llançava allà la seva successora, la PC-FX, una consola amb forma de torre d'ordinador que volia competir amb la Saturn i la PlayStation, que feia molt poc que havien sortir al mercat.

No ho va aconseguir, i la PC-FX es va quedar al País del Sol Naixent, i una de les raons del fracàs va ser que li mancava quelcom que estava molt de moda en aquell moment, i que qualsevol sistema havia de tenir si volia tenir una mínima oportunitat: la capacitat de mostrar gràfics poligonals, el que abans en dèiem, per simplificar i entendre'ns, 3D.

En una època en què ja al·lucinàvem amb el Virtua Fighter (de 1993, i amb versió Saturn de llançament amb la consola el 1994) i el primer Tekken acabat d'estrenar a les recreatives, els jocs de lluita en 2D passaven a un segon pla.

Tot i que després van continuar tenint protagonisme, i fins i tot es pot dir que els títols de lluita amb aspecte tradicional es juguen millor, a l'actualitat, que els seus cosins poligonals de l'època, el cert és que per tal de competir llavors calia presentar productes amb un aspecte gràfic espectacular. 

La solució que se li va acudir a la gent que feia -no he pogut trobar qui se n'encarregava- l'FX Fighter -res a veure amb el videojoc de PC del mateix títol- per tal de fer un joc de lluita 3D va ser que les escenes fossin pre-renderitzades, és a dir que no fos el motor del joc el que les mogués, sinó que estiguessin gravades. 

I el sistema de joc consistia en esperar que s'omplís una barra i prémer els botons en qüestió, de manera que en el fons era del gènere FMV (Full motion video), com el dels jocs que farcien part del catàleg del Mega-CD i altres sistemes en els primers anys de l'ús de discs per a l'emmagatzematge de videojocs, però que havien nascut a les recreatives a principis dels anys 80 en suport LaserDisc.

Amb una mica de trampa, doncs, la PC-FX tenia un videojoc de lluita 3D en desenvolupament, però cap a la meitat del seu recorregut (segons Unseen64) es va cancel·lar perquè... aquests vídeos ocupaven massa i ho van veure quan ja havien fet 3 o 4 personatges.

Aquesta és, doncs, la història d'un videojoc de la successora de la PC Engine que malgrat que es va poder provar en forma de demo al Tokyo Toy Show de 1994 no va arribar a sortir al mercat, ni tan sols el japonès. Una llàstima? Potser no.

 

Jocs que no van sortir del Japó: Super Adventure Rockman

La franquícia Megaman (Rockman al Japó) és una de les més populars i exitoses de la història dels videojocs, una de les joies de Capcom que, entre la saga principal i els spin-offs, ha vist aparèixer ja més de 50 títols.

S'associa generalment a Nintendo, perquè la sèrie principal va començar i es va popularitzar a través de la seva consola de 8 bits de sobretaula, però ha passat per companyies com Sega i Sony, i també s'associa a l'extrema dificultat a què s'ha d'enfrontar qualsevol que es proposi acabar-se un dels títols que la formen. Per desgràcia no tots els jocs han arribat a Europa, però n'hi ha un que ni tan sols va sortir del Japó.

Es tracta del Super Adventure Rockman, que només va aparèixer per a les Saturn i Playstation japoneses el 1998 i que pertany al gènere dels videojocs FMV, és a dir vídeos interactius, que en general no han acabat de sortir massa bé com es va demostrar mitja generació abans, al Mega-CD entre altres sistemes.

En aquest vídeo d'estil anime (que té subtítols en anglès si els activem) ens expliquen l'argument del joc: un experiment del Dr. Wily ha despertat unes forces que han sumit el món en el caos tot afectant els aparells elèctrics, robots inclosos. Naturalment en Megaman haurà de lluitar contra tot això, immunitzat pel doctor Light. Si voleu veure una mica com s'hi jugava, aneu cap al final del següent vídeo:

Com podem veure, a banda de mirar molts vídeos per tal de seguir la història, en alguns moments haurem de lluitar en primera persona, però també s'han de prendre decisions tot triant d'una llista d'opcions que apareixeran en pantalla en el moment adequat.

Aquesta mena de videojoc és (o era) popular al Japó, però encara que es digui "vídeo interactiu" el jugador no pot participar-hi gaire. No va obtenir una acollida gaire bona i, com hem dit abans, no va sortir del Japó. En el cas dels títols clàssics de la saga principal és una llàstima no poder-los tenir pel fet que van força cars al mercat de segona mà, però si el Super Adventure Rockman no el podem tenir perquè no ens va arribar, aquest cop no ens n'hem de lamentar gaire.

Cal destacar que Keiji Inafune, dissenyador i co-creador d'en Megaman i implicat d'una manera o d'una altra en la majoria de títols de la franquícia, va arribar a demanar disculpes per la baixa qualitat d'aquest joc, que es va haver d'encarregar de finalitzar després que, segons la Wikipedia, el líder del projecte el deixés poc abans que estigués completat. Entre altres coses, Inafune es va queixar de l'argument massa fosc i dramàtic que tenia aquest videojoc que, si més no, és una curiositat dins la saga.