El personatge: Daisy

A la història d'en Mario hi va haver diversos canvis de rumb durant els primers anys de la seva existència, cosa que ha provocat que s'hagin barrejat conceptes o idees per tal d'acomodar-los al que coneixem com l'univers de la mascota de Nintendo.

Una d'elles és el personatge de què parlaré avui, inicialment la princesa que havia de ser rescatada al mític Super Mario Land (1989), situat en un lloc diferent de les aventures habituals del bigotut, però que actualment considerem un personatge més a la colla del lampista italoamericà. 

Parlo, evidentment, de la princesa Daisy, que no és la Peach -la princesa habitual dels jocs d'en Mario-, ni tampoc la Pauline, amor original d'en Mario i també integrada fa poc al cànon de manera total.

Ella era la princesa de Sarasaland, l'esbojarrat món de les aventures d'en Mario a la Game Boy, i se la descriu, tant allà com en jocs posteriors on apareixeria, com una noia de personalitat una mica masculina, extrovertida, agosarada, aventurera, un xic insolent i, en general, no gaire refinada. 

Igual que passava amb la Peach al Super Mario Bros., cada cop que derrotàvem un enemic de món ens pensàvem que ens la trobàvem i no era veritat. En aquest cas, diversos monstres s'havien transformat en ella, fins que al final del Super Mario Land sí, la rescatàvem de les urpes de l'alienígena que feia d'enemic final, en Tatanga. 

Si la cosa hagués acabat allà podríem haver pensat que era el nou amor d'en Mario, al capdavall no hauria estat la primera vegada que canviava d'objectiu amorós, però el cert és que no, que tot i que la Daisy va perdre molt de protagonisme, al cap de dos anys ja se l'associava sentimentalment a un altre personatge.

El 1991, al NES Open Tournament Golf, tal com la Peach feia de caddy d'en Mario, ella era la d'en Luigi (encara que pràcticament era l'sprite de la Peach amb els colors canviats), amb qui des de llavors té molt bona relació, amb el germà d'en Mario completament enamorat i besant-li els peus. 

Aquell joc representava la primera declaració d'intencions de Nintendo respecte al personatge: formava part de l'univers Mario. Ara bé, amb el temps es veuria que el seu paper quedava molt reduït, per sota del de la princesa Peach.

Perquè tot seguit va desaparèixer del món dels videojocs fins a l'any 2000, nou anys d'absència que es van acabar amb la seva participació al Mario Tennis, de la Nintendo 64, gràcies al fet que la Gran N va suggerir a Camelot la seva tornada per tal de solucionar la manca de personatges humans amb què es trobava la companyia que desenvolupava el joc.

Allà la veiem com a companya d'en Luigi, però també de la Birdo, i allà la va conèixer en Waluigi, personatge que debutava en aquell joc i que, essent rival d'en Luigi, també buscava el seu amor, no correspost, tot i que això s'explicava realment al Mario Party 4.



Ja he dit que el seu paper a l'univers d'en Mario era més aviat secundari, i tot i que des de l'any 2000 ha sortit en força jocs, en realitat són sobretot els de caràcter competitiu o social, per tant als d'esports, als de "taula" o als Mario Kart, saga on va debutar al Mario Kart: Double Dash!! (Gamecube, 2003). 

Així, se l'ha pogut veure als títols de golf i de tennis, els primers exemples dels quals ja he mostrat, però també als de beisbol, als de futbol, al de bàsquet (Mario Slam Basketball, a la Nintendo DS el 2006) i als dels Jocs Olímpics, i als de tipus jocs de taula, com deia abans. Parlo, evidentment, de la saga Mario Party, però també Itadaki Street o el Yakuman DS, un títol de mahjong per a la Nintendo DS.



Si no vaig errat, malgrat que no protagonitza cap títol com sí que fa la Peach amb el Super Princess Peach de la Nintendo DS (2005), sí que se la pot controlar en un joc de plataformes, però no per a consoles, sinó per a mòbils: és el Super Mario Run (2016), com a personatge desbloquejable. Això, per cert, significa la seva segona aparició en un videojoc de la saga principal, i no pas un spin-off, després del seu debut al Super Mario Land.

Properament la podrem veure combatent al Super Smash Bros. Ultimate de la Switch, com a "aspecte alternatiu" de la Peach, que val més que res, però a banda d'això diria que ja hem vist o esmentat quines són les seves aparicions en videojocs. A banda d'això, és clar, també hi ha un munt de referències a aquest personatge repartides per molts altres títols, com ara un vestit al Bayonetta de Wii U, un dels aspectes d'en Yoshi al Yoshi's Woolly World si s'escaneja el seu amiibo o el seu sprite al Super Mario Maker, que en realitat és una transformació o disfressa d'en Mario.



Estaria bé veure-la algun dia com a personatge controlable en algun joc de plataformes de la saga fora dels mòbils, tal com la Peach es podia portar al Super Mario Bros. 2 occidental o al Super Mario 3D World, però de moment ens conformarem amb les seves múltiples aparicions, algunes controlables i d'altres de suport o a través d'objectes personals.

La Daisy es mereixia aquest petit homenatge que li he volgut fer, ja que es tracta d'un personatge de ple dret del món d'en Mario i companyia, encara que quedi en un segon pla tirant a tercer en la majoria d'ocasions.

Compres: octubre de 2017

Ja ho vaig pronosticar el mes passat i pel bé de la meva economia s'ha fet realitat: aquest mes ha estat molt més tranquil pel que fa a compres de videojocs, i encara ho ha estat més perquè una reserva que tenia feta pateix un retard d'un o diversos mesos segons la font. 

Aprofito l'avinentesa per anunciar que, a partir d'ara, no posaré el que m'han costat les coses, perquè tampoc no té gaire sentit, llevat que siguin casos excepcionals, i també és així com va començar aquesta secció. En general, però, ja dic que gairebé sempre compro amb alguna mena de descompte. Comencem.

El mes començava amb el llançament del Mario & Luigi: Superstar Saga + Bowser's Minions, el remake per a la Nintendo 3DS del primer títol de la saga dels RPG Mario & Luigi, i per a acompanyar-lo es posaven a la venda també dos nous amiibos, el d'en Goomba i el d'en Koopa Troopa, aquest últim un de molt desitjat per mi des d'abans que se n'anunciés la producció.

Tenen funcions dins el joc -concretament en aquest afegit que és la part del Bowser's Minions-, però la meva consola és el model original i només és compatible amb els ninots a través d'un adaptador NFC que no tinc ni tampoc vull gaire. A més, jo els amiibos els tinc per decorar. 

Pel que fa al videojoc, vaig decidir comprar-lo després de donar-hi moltes voltes i tenir molts dubtes, perquè l'original de la Game Boy Advance tampoc va tan car i, sobretot, perquè m'empipa la tendència actual a fomentar l'ús de la consola sense les seves 3D -fins al punt que Nintendo n'ha fabricat alguns models que ni tan sols permeten emprar aquesta característica que definia i era el punt fort de la portàtil en el seu origen, i que en tot cas es podia desactivar movent un botonet-, i que augmentin cada cop més els videojocs de la 3DS, com és el cas d'aquest, que es programen sense l'efecte tridimensional és quelcom que em fa molta ràbia, perquè encara que no siguem majoria, els defensors d'aquesta característica no volem que ens en treguin l'opció. Finalment, però, el vaig comprar perquè em va sortir bé de preu i tinc ganes de jugar-hi.

Fa un any no m'hauria cregut que arribaria a pagar per un videojoc per a mòbils i tablets, però quan va sortir el Super Mario Run vaig afirmar que, un cop arribés als dispositius Android després de l'exclusivitat temporal per a iPhone, el compraria per poder-ne gaudir més enllà del primer tast gratuït. Al capdavall és un títol d'en Mario, i oficial.

I així ha estat, però això sí, m'he esperat a una important rebaixa que ha fet Nintendo i que ha permès comprar-lo durant uns dies un 45% més barat, gairebé a meitat de preu.

Encara no m'he acabat, ni de bon tros, el primer Gears of War, de la Xbox 360, però em vaig comprar el 2 i fa un temps vaig adquirir el contingut addicional per al joc individual d'aquella segona part. L'equivalent en el cas de la tercera entrega, RAAM's Shadow, era molt més car, però per fi ha aparegut rebaixat notablement, i ja tinc tot el DLC per a campanya individual d'aquest Gears of War 3 que, de fet, encara no posseeixo, però que està en camí perquè el mateix dia que adquiria aquest complement digital guanyava també una subhasta del joc per eBay.

Ara que m'estic acabant el primer Assassin's Creed (per fi) de la Xbox 360, i aprofitant que estava d'oferta, he adquirit també l'Assassin's Creed: The Ezio Collection per a la Xbox One, amb versions gràficament polides dels títols Assassin's Creed II, Assassin's Creed: Brotherhood i Assassin's Creed: Revelations, originalment llançats per a Xbox 360, PlayStation 3 i PC.

Vaig tan endarrerit amb la saga que un recopilatori així em facilita molt la vida, tant logística com econòmicament, i més quan inclou els continguts descarregables de la campanya individual, que són els que més m'interessen, a més d'uns curtmetratges anomenats Lineage i Embers, respectivament d'imatge real i de dibuixos animats.

Finalment, la compra estrella del mes, el Super Mario Odyssey, el primer Mario de la Switch, que tothom esperava amb candeletes i que vam tenir la sorpresa, fa uns mesos, que de desembre passava a octubre.

I tothom n'està quedant encantant, també jo, perquè és una meravella de joc, almenys pel que he vist en les aproximadament 5 horetes que li he pogut dedicar fins ara. Per cert, és el primer joc de plataformes d'en Mario que compro de sortida!

Això ha estat tot pel que fa al mes d'octubre en qüestions videojoquístiques, i pel que fa al novembre... tot depèn de què passi pel Black Friday i si hi ha ofertes digitals interessants o no, de manera que no goso fer prediccions.