Compres: octubre de 2017

Ja ho vaig pronosticar el mes passat i pel bé de la meva economia s'ha fet realitat: aquest mes ha estat molt més tranquil pel que fa a compres de videojocs, i encara ho ha estat més perquè una reserva que tenia feta pateix un retard d'un o diversos mesos segons la font. 

Aprofito l'avinentesa per anunciar que, a partir d'ara, no posaré el que m'han costat les coses, perquè tampoc no té gaire sentit, llevat que siguin casos excepcionals, i també és així com va començar aquesta secció. En general, però, ja dic que gairebé sempre compro amb alguna mena de descompte. Comencem.

El mes començava amb el llançament del Mario & Luigi: Superstar Saga + Bowser's Minions, el remake per a la Nintendo 3DS del primer títol de la saga dels RPG Mario & Luigi, i per a acompanyar-lo es posaven a la venda també dos nous amiibos, el d'en Goomba i el d'en Koopa Troopa, aquest últim un de molt desitjat per mi des d'abans que se n'anunciés la producció.

Tenen funcions dins el joc -concretament en aquest afegit que és la part del Bowser's Minions-, però la meva consola és el model original i només és compatible amb els ninots a través d'un adaptador NFC que no tinc ni tampoc vull gaire. A més, jo els amiibos els tinc per decorar. 

Pel que fa al videojoc, vaig decidir comprar-lo després de donar-hi moltes voltes i tenir molts dubtes, perquè l'original de la Game Boy Advance tampoc va tan car i, sobretot, perquè m'empipa la tendència actual a fomentar l'ús de la consola sense les seves 3D -fins al punt que Nintendo n'ha fabricat alguns models que ni tan sols permeten emprar aquesta característica que definia i era el punt fort de la portàtil en el seu origen, i que en tot cas es podia desactivar movent un botonet-, i que augmentin cada cop més els videojocs de la 3DS, com és el cas d'aquest, que es programen sense l'efecte tridimensional és quelcom que em fa molta ràbia, perquè encara que no siguem majoria, els defensors d'aquesta característica no volem que ens en treguin l'opció. Finalment, però, el vaig comprar perquè em va sortir bé de preu i tinc ganes de jugar-hi.

Fa un any no m'hauria cregut que arribaria a pagar per un videojoc per a mòbils i tablets, però quan va sortir el Super Mario Run vaig afirmar que, un cop arribés als dispositius Android després de l'exclusivitat temporal per a iPhone, el compraria per poder-ne gaudir més enllà del primer tast gratuït. Al capdavall és un títol d'en Mario, i oficial.

I així ha estat, però això sí, m'he esperat a una important rebaixa que ha fet Nintendo i que ha permès comprar-lo durant uns dies un 45% més barat, gairebé a meitat de preu.

Encara no m'he acabat, ni de bon tros, el primer Gears of War, de la Xbox 360, però em vaig comprar el 2 i fa un temps vaig adquirir el contingut addicional per al joc individual d'aquella segona part. L'equivalent en el cas de la tercera entrega, RAAM's Shadow, era molt més car, però per fi ha aparegut rebaixat notablement, i ja tinc tot el DLC per a campanya individual d'aquest Gears of War 3 que, de fet, encara no posseeixo, però que està en camí perquè el mateix dia que adquiria aquest complement digital guanyava també una subhasta del joc per eBay.

Ara que m'estic acabant el primer Assassin's Creed (per fi) de la Xbox 360, i aprofitant que estava d'oferta, he adquirit també l'Assassin's Creed: The Ezio Collection per a la Xbox One, amb versions gràficament polides dels títols Assassin's Creed II, Assassin's Creed: Brotherhood i Assassin's Creed: Revelations, originalment llançats per a Xbox 360, PlayStation 3 i PC.

Vaig tan endarrerit amb la saga que un recopilatori així em facilita molt la vida, tant logística com econòmicament, i més quan inclou els continguts descarregables de la campanya individual, que són els que més m'interessen, a més d'uns curtmetratges anomenats Lineage i Embers, respectivament d'imatge real i de dibuixos animats.

Finalment, la compra estrella del mes, el Super Mario Odyssey, el primer Mario de la Switch, que tothom esperava amb candeletes i que vam tenir la sorpresa, fa uns mesos, que de desembre passava a octubre.

I tothom n'està quedant encantant, també jo, perquè és una meravella de joc, almenys pel que he vist en les aproximadament 5 horetes que li he pogut dedicar fins ara. Per cert, és el primer joc de plataformes d'en Mario que compro de sortida!

Això ha estat tot pel que fa al mes d'octubre en qüestions videojoquístiques, i pel que fa al novembre... tot depèn de què passi pel Black Friday i si hi ha ofertes digitals interessants o no, de manera que no goso fer prediccions.

Malalts dels videojocs: Cupcakes

Resulta que en els darrers anys, per alguna raó, m'he fet un tip de menjar cupcakes i m'he anat introduint en aquest món, que abans no coneixia ni de nom. N'he provat de diversos gustos i sé que no estem parlant de "magdalenes decorades", com els anomena despectivament la gent que no hi té interès. De fet, sí que hi ha gent que els fa així: recepta de magdalena i una mica de color per dalt, però no: els cupcakes són pastissets de mida petita, i ben fets porten una bona quantitat de frosting o decoració comestible a la part de dalt. 

Dit això, el 2010 vaig publicar una entrada sobre pastissos relacionats amb els videojocs en aquesta secció que feia dos anys que no tocava, i ara la vull ressuscitar amb un repàs dels cupcakes de videojocs que m'han cridat més l'atenció tot passejant per Google Imatges.

Ho podem enfocar de diverses maneres, tal com han fet les persones que s'han dedicat a fer els dels exemples que he triat per a il·lustrar l'entrada. Una d'elles és la del repàs a la història dels videojocs, cadascú segons un criteri. Aquí hi veiem, per exemple, l'Space Invaders, els Tomb Raider, el Pong, el Tetris -en una execució brillant-, les aventures de text o el Moon Patrol, entre molts altres. Els sabríeu reconèixer tots? Jo no, però és que tampoc no en sé tant.

Com no podia ser d'una altra manera -i n'hi havia molts exemples- un dels temes preferits dels rebosters i les rebosteres, o de la clientela que els encarrega els cupcakes, és l'univers Mario, que com ja sabem és ric en personatges i elements reconeixibles per gairebé tothom, poc o molt interessat en els videojocs.

Una mica més friki, però tampoc no gaire, s'ha de ser per tal de reconèixer aquests símbols que els seguidors de la saga The Legend of Zelda identificaran de seguida. En aquest cas els cupcakes es veuen més senzillets, i potser sí que són magdalenes decorades, i el frosting és més senzill. 

Tornant a en Mario i companyia, una altra cosa que també m'he trobat són les composicions en què els cupcakes, a la safata, formen un dibuix més gran i espectacular, però és clar, a mesura que ens anem menjant aquests pastissets la cosa se'n va a can Pistraus i perd la gràcia. Per exemple, els dos cupcakes del pal de la banderola, o els que només tenen cel, tenen poca gràcia.

Però no només d'en Mario s'han fet composicions d'aquestes, també en veiem d'en Sonic, que amb menys unitats és, de tota manera, més colorit que el que hem vist d'en Mario. 

Més fosc, i més antic pel que fa a referències -però igualment atemporal- és aquesta presentació d'una pantalla del Pac-man, quelcom espectacular que, com en tots els altres casos, ha de fer pena menjar-se i, en fer-ho, destruir-ho.

Aquests, a priori més senzillets, estan en realitat molt ben aconseguits, el detall de les potetes dels goomba d'en Mario està molt ben trobat, i pels colors no ha calgut, em penso, ni tan sols fer servir el colorant que, en els altres exemples i gairebé sempre que parlem de cupcakes decorats amb certa gràcia, es troba en abundància en aquest producte de rebosteria.

Si us pensàveu que només els jugadors i les jugadores de més edat eren els únics que s'interessaven pels cupcakes anàveu errats, perquè també en trobem amb referències més modernes, com aquests dedicats a la Wii i, en especial, els seus Miis o avatars dels jugadors. 

No tot havien de ser, però, cupcakes de les marques més clàssiques del món dels videojocs. Aquí en tenim, per exemple, uns que homenatgen la segona consola de Microsoft, la Xbox 360, amb el logo (esquerra) i l'ergonòmic comandament (dreta).

I ja per acabar, i per demostrar que la cosa continua estant de moda -de fet ha estat en els darrers anys que els cupcakes s'han posat tant de moda, us mostro aquests dedicats a la Playstation 4, que difícilment podrien homenatjar un sistema més recent. 

Hem vist uns quants exemples del que es pot arribar a fer amb els cupcakes i la inspiració videojoquística. No sabem si estan bons o no, que la massa és menys vistosa i en el fons és el percentatge més gran del cupcake, la resta és decoració, però segur que ens posen cupcakes temàtics d'aquests en una trobada de videojugadors i duren ben poc. Entren per la vista, sí, i pel cor.