Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris koopa troopa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris koopa troopa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de febrer del 2020

11è aniversari de 3 Botons i START

Ja em va passar l'última vegada, i aquest cop he hagut de deixar altre cop el blog sense actualitzar més enllà dels 6 o 7 dies habituals perquè aquesta entrada es publiqués el 15 de febrer, que és l'aniversari del blog.

Enguany 3 Botons i START celebra els 11 anys d'existència, amb 1.245 entrades publicades comptant aquesta, i novament veig que continuo amb energia, ganes i disponibilitat per publicar entrades amb la freqüència de sempre, cosa que per a mi ja és motiu de celebració, i suposo que també per als 10 o 12 lectors que entrin aquí habitualment i que surten de descartar, a ull, les visites que són de bots.


11 anys es diuen aviat, però són una pila d'anys, i estic content que el blog continuï ben viu. Però quan faig les entrades de celebració sempre faig alguna cosa diferent, com ara llistes de jocs que m'enduria a una illa deserta, les portades que més m'agraden, anècdotes-confessions personals o fins i tot vaig intentar fer una sessió maratoniana. Aquest cop he pensat fer una llista, aviso que no ordenada, d'11 personatges que m'agraden del món dels videojocs.

Pel seu disseny, pel que representen, pels jocs on surten, perquè em resulten entranyables, perquè els tenia vistos a les revistes de petit i he jugat als seus jocs després... pel que sigui. Cada cas és diferent, però hi pot haver motius molt diversos. El que veureu, però, és que el retro és el que em dona més vida en això dels videojocs. Dit això, comencem:


Què dir d'en Koopa Troopa que no s'hagi dit, o que jo mateix no hagi dit, ja? Aquest enemic clàssic d'en Mario, nascut al Super Mario Bros. el 1985 amb uns clars antecedents a la tortuga Shellcreeper del Mario Bros. (1983), molt bufó i especialment recurrent a les aventures del lampista italoamericà, tant les principals com els spin-offs, també ha estat personatge controlable en títols més esportius o la saga Mario Kart, la meva preferida del món dels videojocs, on l'agafo sempre que està disponible, perquè no sempre hi és.


Em sap greu no haver-ne trobat cap imatge més gran -tampoc volia posar la portada del joc-, però aquí tenim el protagonista d'un joc de la Master System pel qual sento un afecte especial, el Psycho Fox. Encara que la gràcia d'aquest títol és que el personatge, una guineu antropomòrfica, es pugui -i s'hagi de- transformar en altres animals, a mi la que més m'agrada és la seva forma original, que em recorda la guineu que en Goku va conèixer a la sèrie animada de Bola de Drac -no pas al còmic-, que es deia Konkichi i el va conèixer just abans que comencés el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials. 


I si en Psycho Fox -suposant que es digui així, és clar- em recorda un personatge molt petit de Bola de Drac, en PC-Genjin o Bonk me'n recorda un altre, que m'estalviaré esmentar perquè estic segur que ja sabreu qui és.

El protagonista de la saga PC-Genjin associada principalment a la Turbografx o PC Engine em sembla d'allò més entranyable i tinc ganes de posar-me amb la saga algun dia. Sempre m'havia fascinat quan en veia fotos a les revistes de videojocs dels anys 90 i a l'última RetroBarcelona vaig tenir l'ocasió de jugar al seu primer títol, Bonk's Adventure en versió occidental. A més, la imminent PC Engine Mini durà les dues primeres entregues de les seves aventures.


A continuació tenim un personatge sense nom, i he investigat si hi era: parlem del típic atleta de Konami, l'home del bigoti -segurament pel mateix motiu que el té en Mario, per definir millor la seva cara originalment, quan el pixel art estava més limitat- que, amb diversitat de colors tant d'indumentària com de cabells i pell, podem veure en títols com el Track & Field o el Konami's Soccer, ambdós mítics de la meva infantesa amb l'MSX.


No hi podia faltar en Ken, el personatge que acostumo a portar als Street Fighter, tot i que m'agrada tocar-los tots. I encara que m'agrada en totes les seves versions al llarg de la mítica saga, la imatge que em va marcar, com ja he explicat moltes vegades, va ser la que vaig veure a la pantalla de la recreativa d'un bar on es veia una mena de Goku amb els cabells diferents llançant el que clarament és un Kame Hame Ha.


La Shantae és un personatge que vaig descobrir fa temps perquè vaig tenir l'oportunitat de comprar a preu ridícul un bundle digital per a la Nintendo 3DS on s'incloïa la tercera entrega de les seves aventures. Ara ja les tinc totes, i fa un any i escaig vaig jugar a la primera, de la Game Boy Color, una meravella de la qual vaig parlar a Retroscroll, i que va fer que m'enamorés del personatge, tremendament simpàtic.



Al Bubble Bobble no hi he jugat tant, tot i que m'agrada i en tinc l'oportunitat, però a la saga Puzzle Bobble l'he tocat força més, i allà hi apareixen també aquests germans, en Bub (el de color verd, que duem si juguem en solitari) i en Bob (el de color blau, el del segon jugador), els dragonets bufons tan coneguts i que em permetreu que situï aquí ocupant només un lloc a la llista, tot i ser dos.


En Kunio, de la saga o més aviat franquícia popularment coneguda com a Kunio-kun, té un disseny molt recognoscible que sempre m'ha despertat afecte, des que jugava al Nintendo World Cup sense saber que era una localització d'una saga fins ara, que m'estic endinsant en el particular univers d'aquest brètol d'institut i els seus amics i enemics, amb títols com el mític Downtown Nekketsu Monogatari / River City Ransom.


Killer Instinct segur que no és la saga de lluita més popular de la història, i tampoc la trobarem al Top 5, però quan el 1995 en va sortir una adaptació per a Game Boy trobo que prou entretinguda i me la vaig comprar, em vaig enamorar d'aquest esquelet furiós, l'Spinal, potser perquè la imatge d'esquelets guerrers la tenia gravada a la ment d'haver-ne vist a la sèrie animada Les aventures de Fly, com ja deveu saber originalment Dragon Quest: Dai no daibôken, una història totalment original però on sortien monstres que podem trobar al llarg de la saga, un dels quals un esquelet armat amb una espasa.


Aquest ja és molt més típic, però des de ben petit en Mega Man m'ha semblat fascinant. Llavors el veia a les revistes de videojocs, però des de fa un temps en puc gaudir, en versions digitals per a consoles modernes, això sí.

He acabat només 3 jocs de la franquícia, espero poder dir aviat que ja tinc el quart al sarró, però m'agrada molt i el personatge sempre em desperta calidesa.


Acabo amb un altre de l'època de l'MSX, al capdavall és quan vaig començar a jugar a videojocs i d'on ve bona part dels meus records més entranyables. I un dels títols que vaig descobrir de manera més tardana, que em va arribar en una tongada posterior en un disquet dels que em duia el meu pare, era el Ninja Jajamaru-kun, amb un protagonista, en Jajamaru, que era el germà petit del personatge principal del Ninja-Kid i el Ninja-Kid II i que va tenir una rica saga pròpia.

En deixo fora, inicialment no sabia si en trobaria 11 i al final n'he hagut de descartar alguns que vull esmentar de manera especial també com el nen indi del Magical Tree, en Tako de la saga Parodius o el bufó Kirby. Potser si em coneixeu els gustos us ha estranyat no veure-hi personatges de Dragon Quest, la meva saga d'RPG preferida, però és que me n'agraden tants, de personatges d'aquesta franquícia, i també entre els secundaris, que no sabria triar-ne només un.

Tampoc he esmentat en Mario ni en Sonic, ni en Luigi, ni en Tails, però és evident que m'agraden. El que volia era destacar personatges no pas desconeguts, però sí que m'evoquessin més records i sentiments agradables.

Quins són els vostres personatges preferits dels videojocs, per la raó que sigui?



dimarts, 31 d’octubre del 2017

Compres: octubre de 2017

Ja ho vaig pronosticar el mes passat i pel bé de la meva economia s'ha fet realitat: aquest mes ha estat molt més tranquil pel que fa a compres de videojocs, i encara ho ha estat més perquè una reserva que tenia feta pateix un retard d'un o diversos mesos segons la font. 

Aprofito l'avinentesa per anunciar que, a partir d'ara, no posaré el que m'han costat les coses, perquè tampoc no té gaire sentit, llevat que siguin casos excepcionals, i també és així com va començar aquesta secció. En general, però, ja dic que gairebé sempre compro amb alguna mena de descompte. Comencem.


El mes començava amb el llançament del Mario & Luigi: Superstar Saga + Bowser's Minions, el remake per a la Nintendo 3DS del primer títol de la saga dels RPG Mario & Luigi, i per a acompanyar-lo es posaven a la venda també dos nous amiibos, el d'en Goomba i el d'en Koopa Troopa, aquest últim un de molt desitjat per mi des d'abans que se n'anunciés la producció.

Tenen funcions dins el joc -concretament en aquest afegit que és la part del Bowser's Minions-, però la meva consola és el model original i només és compatible amb els ninots a través d'un adaptador NFC que no tinc ni tampoc vull gaire. A més, jo els amiibos els tinc per decorar. 

Pel que fa al videojoc, vaig decidir comprar-lo després de donar-hi moltes voltes i tenir molts dubtes, perquè l'original de la Game Boy Advance tampoc va tan car i, sobretot, perquè m'empipa la tendència actual a fomentar l'ús de la consola sense les seves 3D -fins al punt que Nintendo n'ha fabricat alguns models que ni tan sols permeten emprar aquesta característica que definia i era el punt fort de la portàtil en el seu origen, i que en tot cas es podia desactivar movent un botonet-, i que augmentin cada cop més els videojocs de la 3DS, com és el cas d'aquest, que es programen sense l'efecte tridimensional és quelcom que em fa molta ràbia, perquè encara que no siguem majoria, els defensors d'aquesta característica no volem que ens en treguin l'opció. Finalment, però, el vaig comprar perquè em va sortir bé de preu i tinc ganes de jugar-hi.


Fa un any no m'hauria cregut que arribaria a pagar per un videojoc per a mòbils i tablets, però quan va sortir el Super Mario Run vaig afirmar que, un cop arribés als dispositius Android després de l'exclusivitat temporal per a iPhone, el compraria per poder-ne gaudir més enllà del primer tast gratuït. Al capdavall és un títol d'en Mario, i oficial.

I així ha estat, però això sí, m'he esperat a una important rebaixa que ha fet Nintendo i que ha permès comprar-lo durant uns dies un 45% més barat, gairebé a meitat de preu.


Encara no m'he acabat, ni de bon tros, el primer Gears of War, de la Xbox 360, però em vaig comprar el 2 i fa un temps vaig adquirir el contingut addicional per al joc individual d'aquella segona part. L'equivalent en el cas de la tercera entrega, RAAM's Shadow, era molt més car, però per fi ha aparegut rebaixat notablement, i ja tinc tot el DLC per a campanya individual d'aquest Gears of War 3 que, de fet, encara no posseeixo, però que està en camí perquè el mateix dia que adquiria aquest complement digital guanyava també una subhasta del joc per eBay.


Ara que m'estic acabant el primer Assassin's Creed (per fi) de la Xbox 360, i aprofitant que estava d'oferta, he adquirit també l'Assassin's Creed: The Ezio Collection per a la Xbox One, amb versions gràficament polides dels títols Assassin's Creed II, Assassin's Creed: Brotherhood i Assassin's Creed: Revelations, originalment llançats per a Xbox 360, PlayStation 3 i PC.

Vaig tan endarrerit amb la saga que un recopilatori així em facilita molt la vida, tant logística com econòmicament, i més quan inclou els continguts descarregables de la campanya individual, que són els que més m'interessen, a més d'uns curtmetratges anomenats Lineage i Embers, respectivament d'imatge real i de dibuixos animats.


Finalment, la compra estrella del mes, el Super Mario Odyssey, el primer Mario de la Switch, que tothom esperava amb candeletes i que vam tenir la sorpresa, fa uns mesos, que de desembre passava a octubre.

I tothom n'està quedant encantant, també jo, perquè és una meravella de joc, almenys pel que he vist en les aproximadament 5 horetes que li he pogut dedicar fins ara. Per cert, és el primer joc de plataformes d'en Mario que compro de sortida!

Això ha estat tot pel que fa al mes d'octubre en qüestions videojoquístiques, i pel que fa al novembre... tot depèn de què passi pel Black Friday i si hi ha ofertes digitals interessants o no, de manera que no goso fer prediccions.




divendres, 16 de març del 2012

Ja tinc la Nintendo 3DS!

Dimecres va ser el meu 30è aniversari i encara que a molts els pugui semblar que ja no és edat no només per a jugar a videojocs, sinó per a demanar-se i rebre com a regal d'aniversari una consola, als lectors d'aquest bloc no us estranyarà tant que m'hagi convertit en el propietari d'una Nintendo 3DS Aqua Blue amb els seus dos jocs més destacats i una funda molt maca.

A més he aconseguit la consola menys d'un any després del seu llançament, cosa que no havia passat mai a la meva vida i que ha estat possible sens dubte gràcies a la dràstica baixada de preu que Nintendo es va veure obligada a fer l'estiu passat, pocs mesos després que sortís la consola, en veure que les seves vendes no acabaven d'anar com s'esperava.


El problema precisament era la manca de títols potents al seu catàleg, sobretot. Títols com els dos que em van regalar i que no van arribar fins a finals de 2011 a les botigues de tot el món. Amb ells i la rebaixa la nova portàtil de Nintendo està trencant els rècords establerts per la seva predecessora, la Nintendo DS, que és la segona més venuda de la història per darrere de la Playstation 2.


Aquest és el Super Mario 3D Land, que té molt bona pinta i efectivament la crítica l'ha deixat molt bé. Les seves vendes, milionàries, confirmen que el públic hi està d'acord.


I aquest el Mario Kart 7, que encara s'ha venut més que l'altre i que en el remot cas que hagués tingut dubtes sobre si comprar-me aquesta consola o no, els hauria esborrat perquè com ja deveu saber m'encanten els títols de velocitat humorística dels personatges de Nintendo, que per cert ja els tinc tots:
  • Super Mario Kart (Super Nintendo, 1992)
  • Mario Kart 64 (Nintendo 64, 1996)
  • Mario Kart Super Circuit (Gameboy Advance, 2001)
  • Mario Kart Double Dash (Gamecube, 2003)
  • Mario Kart DS (Nintendo DS, 2005)
  • Mario Kart Wii (Wii, 2008)
  • Mario Kart 7 (Nintendo 3DS, 2011)

N'hi ha un parell que encara els he d'acabar d'explotar, i tampoc no sóc excessivament bo, però em defenso i sobretot m'ho passo molt i molt bé mentre hi jugo, especialment si és amb competidors humans i encara més si els tinc a prop en partides multijugador local.


Ja ho he dit més d'un cop: m'és igual si la nova portàtil de Sony, la PS Vita, té els gràfics més potents: jo en portàtils no tinc cap dubte que el que vull és el que m'ofereix Nintendo, i això de les 3D estereoscòpiques, sense ulleres, em va fer gràcia, però els seus nous títols, que no sortiran per a la DS, encara més. 

Per acabar-ho d'adobar, la meva nena em va regalar aquest objecte friki del qual ja havia parlat però que pensava mirar-me amb calma jo, algun dia:


La glaçonera dels Space Invaders! Em va fer molta il·lusió, perquè no me l'esperava en absolut tot i haver dit en parlar dels malalts d'aquest joc que existia aquest objecte i que el volia per l'aniversari, com tampoc no m'esperava, malgrat que havia expressat el meu desig de tenir-la, aquesta samarreta:


És del Pull & Bear i l'havia vist sobretot en versió dessuadora, però van tenir la mala llet de llançar-la com a nova col·lecció en època de rebaixes, una tàctica amb què et fan picar perquè vas disposat a comprar coses i en trobes de noves que tems que no arribin a les rebaixes d'estiu i hi caus. Jo ho vaig fer amb aquesta altra samarreta:


El Koopa Troopa, que vaig aprendre a estimar sobretot amb els Mario Kart. Però és clar, no en podia comprar gaires a preu normal, i de tota manera havia perdut la pista a la del Sonic, perquè no la trobava en samarreta com he dit abans, però l'aniversari ho ha fet possible.

I bé, aquest ha estat el meu 30è aniversari videojoquísticament parlant, que ha donat per a molt i que m'ha proporcionat la meva 20a consola, 21a si comptem el Mega-CD com a consola. Ara hauré de provar els jocs!


dimecres, 29 d’abril del 2009

El personatge: Koopa Troopa

Dues setmanes després torna la secció que repassa els personatges més importants de la història dels videojocs, i com que l'última vegada el protagonista era el Dr. Robotnik, un personatge de Sega, ara li toca a una icona de Nintendo... en Koopa Troopa (Nokonoko en japonès), també conegut com "la tortuga del Mario".


Koopa Troopa, que és com es coneix oficialment el personatge, és en realitat un enemic recurrent, vaja, que es troba sovint, a la majoria de jocs del Mario. La seva primera aparició va ser al mític Super Mario Bros., el 1985, tot i que en podem trobar un antecessor en els Shellcreepers del Mario Bros., que va néixer a les recreatives el 1983.



Aquestes imatges són de la llegendària primera pantalla del joc, on la tortuga no és el primer enemic que surt -honor que correspon a en Goomba-, però que en menys d'un minut el veiem. Hi apareix amb un aspecte lleugerament diferent de l'habitual, cosa que és una característica del personatge, que té un repertori de formes considerable i l'hem pogut veure arrossegant-se però també caminant sobre dues potes. Al mateix vídeo podem veure-la, també, amb la closca vermella.



Aquí la podem reconèixer al Super Mario Land de la Game Boy, amb una pinta força curiosa a causa de les limitacions creatives (que no tècniques, com es demostraria en posteriors títols de la consola) que en aquell moment mostraven els programadors dels jocs per a la portàtil de Nintendo. També s'ha de dir, però, que era diferent perquè la seva closca explotava després que li saltéssim a sobre, en una de les variants del personatge.

De fet, es considera que en realitat no és en Koopa Troopa, sinó la variant Bombshell Koopa, però queda clar que era un intent de fer aparèixer el personatge a la portàtil.

Però d'on ve el seu nom? Bé, tenint en compte que és un "esbirro" del Bowser, el tradicional enemic del Mario, la cosa és senzilla: al Japó en Bowser es diu Koopa, i bé, en Koopa Troopa és de la tropa d'en Koopa. Curiosament, però, allà el nostre protagonista es diu, com he comentat abans, Nokonoko ("despreocupat" en català).



Pel que fa als seus moviments, tornem enrere i vegem la principal diferència amb els Shellcreepers del Mario Bros., en què havia de ser eliminat d'una manera diferent de l'habitual, que consisteix en saltar-li a sobre. Als Shellcreepers se'ls havia de guanyar picant-los per sota i fument-los fora d'una puntada.

Però als Koopa Troopa se'ls guanya saltant-los a sobre i enviant la closca on s'amaguen a can Pistraus. Sigui com sigui, des de gairebé el principi ha estat un enemic present gairebé en totes les pantalles de cada joc del Mario, tant per a la NES, com per a la Super Nintendo i la Game Boy.

En canvi, el 1996, al llegendari Super Mario 64, era un personatge més difícil de trobar, i quan veia en Mario en fugia. De fet, apareixia per primera vegada com a personatge no enemic (però tampoc aliat, encara), en la forma de Koopa the Quick.



El tornaríem a trobar com a enemic, però, al New Super Mario Bros. de la Nintendo DS (2006), al Super Mario Galaxy de la Wii (2010), i en diferents jocs basats en l'univers Mario, no necessàriament de plataformes, com els Mario Party, els Paper Mario o els Mario RPG, alternant la seva posició d'enemic i aliat.

I també als títols esportius, com algun dels Mario Golf (i no sempre jugable) o els Mario Tennis (on només el podem portar al Mario Power Tennis), tant en la seva forma habitual de la closca verda com amb la vermella i alada, altrament anomenada Paratroopa, i de vegades de manera conjunta. Al Mario Super Sluggers, de la Wii, de beisbol i inèdit a Europa, és un personatge que pot formar part del nostre equip, si bé no és un dels principals.



Aquestes imatges són del Mario Power Tennis, de la Gamecube (2004), reeditat per a la Wii en la línia New Play Control.



Al Mario Strikers Charged Football de la Wii (2007) el podem veure com a membre del nostre equip si el triem. No és que tingui un gran protagonisme en el vídeo, però el podem veure si ens hi fixem.

Sorprenentment, als Super Smash Bros. no apareix com a personatge jugable, i és una autèntica llàstima, com ho és el fet que no el podem portar en tots els Mario Kart. I precisament va ser al Super Mario Kart, el primer de tots, on el podíem controlar per primera vegada.



Aquí és on ens vam conèixer aquest personatge i jo. Ja l'havia vist com a enemic, però em va fascinar que se'l pogués controlar i que donés tan bons resultats. Tant és així que és el meu pilot habitual en tots els Mario Kart en què apareix, que són tots llevat del Mario Kart 64 (on, segons les instruccions, el Wario li ha robat el kart), el Mario Kart Super Circuit de la Gameboy Advance i el Mario Kart DS.

No surt en totes les entregues, i segurament per això a les col·leccions de ninots de la sèrie no hi apareix, un greuge com n'hi ha pocs. Tot i així, al Mario Kart DS té un substitut, la seva versió en esquelet, en Dry Bones, que té les mateixes característiques i fa que se l'enyori una mica menys. Al Mario Kart Wii per primera vegada apareixen tots dos alhora, però.


En aquesta il·lustració podem veure la interessant possibilitat que se'ns obre al Mario Kart Double Dash de la Gamecube (2003), un títol excepcional dins la saga pel fet que cada vehicle té dos ocupants a bord. Com que hi ha tant en Koopa Troopa com en Paratroopa, es poden combinar i formar equip!

En fi, el Koopa Troopa ha estat present d'una manera o d'una altra en gairebé tots els jocs de l'univers Mario (i també en els diversos dibuixos animats que s'han basat en aquest cosmos), fos com a personatge enemic o amic, en qualsevol de les seves múltiples formes (que de fet es poden considerar personatges diferents, perquè tenen colors i característiques diversos), i quan no hi ha estat se l'ha trobat a faltar. Però és innegable que té un carisma important i és precisament per això que se l'ha volgut incloure sovint en els títols marca de la casa Nintendo, des de les plataformes fins als esports, passant per l'RPG o la lluita. Llarga vida a en Koopa Troopa, sigui un personatge o un exèrcit sencer!


Acabem amb aquest homenatge d'algú que s'ha estat una bona estona a la platja modelant la sorra i recordant aquest simpàtic i inoblidable personatge.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...