Accessoris: Gameboy Advance TV Tuner

Recordeu quan fa unes quantes entrades vam parlar del sintonitzador de televisió per a la Nintendo DS? Havent vist als anys 90 el de la Game Gear no hauria de ser cap xoc, com tampoc no ho hauria de ser això que veurem avui, però és curiós igualment:

Com podeu veure en aquest cas no és televisió digital, hi ha un "petit" apèndix que ens treu de qualsevol dubte en aquest sentit. El sintonitzador de televisió de la Gameboy Advance va sortir l'any 2002 i es va fabricar, mitjançant third parties, és a dir que Nintendo no s'hi va voler picar els dits, en versió NTSC i PAL, cosa que feia inútil endur-se'n una versió europea als Estats Units i viceversa.

Sembla que inicialment es va llançar només compatible amb la Gameboy Advance tradicional, de manera que els propietaris de la versió quadrada, la SP, no podien aprofitar els avantatges d'aquest accessori, però després ho van solucionar llançant-ne un de compatible amb els dos models.

Pel que en diuen les ressenyes, la recepció del senyal de televisió era bona, i el control mitjançant el limitat nombre de botons de la consola era suficient. Tot un encert a l'hora de tenir una consola i un televisor portàtils per a qualsevol moment, que a més en el cas dels models de la GBA amb retroil·luminació permetia veure correctament els programes en la foscor més absoluta. 

L'aparell permetia, a més, coses interessants com la connexió a un aparell de vídeo, de manera que s'hi podien visionar continguts en VHS o DVD, i també a la seva germana gran, la Gamecube, per si mai ens trobàvem en el cas de dur-la a sobre i no tenir un monitor més adequat a l'abast.

No és que sigui gaire còmode jugar d'aquesta manera, però val més això que res. A més, el "truc" permetia també poder jugar amb els jocs d'altres consoles de la competència i veure'ls a la pantalla de la portàtil de Nintendo, si us agraden les coses morboses.

El problema, diuen, és que malgrat que es veia raonablement bé la imatge no acabava de tenir la qualitat desitjable, i a més l'aparell era tan gros, gruixut i pesant que requeria 4 piles pròpies, i a més impedia l'ús simultani de cap altre accessori.

Per tant, si mai us el trobeu compreu-lo com a curiositat, si voleu, però no en fareu gaire ús, deixant molt de banda el fet que actualment no captaríeu cap bon senyal analògic, que és l'únic que admet aquest perifèric.

Accessoris: el TV Tuner de la Game Gear

La consola portàtil de Sega, la Game Gear, era una bona videoconsola. Tenia la mateixa potència que la Master System i una paleta de colors més gran (i és per això que amb un adaptador es podia jugar amb els jocs de la Master a la Game Gear, no a la inversa), però va fracassar. Sempre va viure a l'ombra de la Gameboy, que tècnicament estava molt per sota, però comptava amb una popularitat més gran, com Nintendo en general respecte a Sega.

Els punts febles de la pròpia consola, com ara el fet que a la pràctica no fos un aparell portàtil, ja que les piles duraven massa poc i ens obligava a jugar-hi connectats a la corrent, o la típica i difícilment evitable mort del so i fins i tot de part de la pantalla, van ajudar en bona part a enfonsar-la. Però hi ha una cosa que passarà a la història com un gran encert: un dels seus accessoris, el TV Tuner.

Aquest aparell entranyable permetia veure la televisió dins la Game Gear, però esclar, es va fer en una època en què el sistema d'imatge era analògic, i per tant té els dies comptats. En alguns països fins i tot ja és massa tard per veure-hi res, però sempre quedarà com una curiositat que no tenia cap altra consola portàtil.



Al vídeo s'estan mirant unes notícies. La qualitat de la imatge no és bona, em refereixo a la del vídeo que he posat, però també s'ha de tenir en compte que la sintonia es buscava amb una rodeta, com si es tractés d'una ràdio, i que per desgràcia cal col·locar la Game Gear amb una inclinació molt determinada per veure-la bé, i no és això el que han fet els autors tant d'aquest vídeo com dels altres que m'he mirat al Youtube. També s'ha de dir, no és cap secret, que sempre que filmem o fotografiem un televisor en marxa al resultat hi veiem unes franges negres que a simple vista no veiem, i no és excessivament fàcil enganxar bé la imatge.

En resum, un bon accessori que va tenir el seu moment i que ara és obsolet. És absurd comprar-se'l ara, si bé no és cap ximpleria fer-se amb la consola (jo la vull, en tenia una que em vaig comprar de segona mà i tenia el so malament. Com que no la vaig saber arreglar la vaig vendre i encara estic esperant trobar-ne una altra, aquest cop que funcioni). Però qui el tingui l'hauria de conservar i mirar-se'l amb nostàlgia de tant en tant.

I si algú vol experimentar, tot i que ja no es pugui veure la televisió amb aquest aparell sí que es poden aprofitar les seves connexions per a fer servir la portàtil com a monitor... de la Dreamcast, per exemple, o de qualsevol altra consola. És una mica absurd i incòmode, però té la seva gràcia.