Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dr mario. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dr mario. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de juliol del 2017

Compres: juliol de 2017

Després d'un mes de bogeria com va ser el de juny, que ho va ser sobretot perquè em vaig comprar una consola nova, però també per altres coses, no arriba la calma, com esperava -això serà a l'agost-, però sí que, per força, la despesa havia de baixar.

No ha estat pas un mes buit, però sobretot veurem coses que no són videojocs, encara que hi estan relacionades. Això és, doncs, el que m'he comprat en el setè mes de l'any pel que fa a videojocs.


En un moment en què comprar amiibos s'ha convertit en una lluita que guanya el més ràpid, si no vol ser víctima de la manca d'estoc i l'especulació derivada d'aquest fet, he començat a comprar-los, ja ho vaig ensenyar, al seu preu oficial, de sortida, però afortunadament encara en trobo algun d'oferta, com és el cas d'aquest Pit de la saga Kid Icarus, que m'ha costat 6 euros.


Al seu preu normal m'ha tocat pagar els no tan fàcils de trobar amiibos de la Zelda, en Link arquer i el Guardià de The Legend of Zelda: Breath of the Wild. Els dos hylians han sortit per 15 cadascun -i això inclou l'enviament des del Japó-, i el Guardià l'he trobat per 19,95, el seu preu oficial.

Els japonesos els he hagut d'esperar gairebé un mes sencer, i l'altre l'he hagut d'anar a buscar a un Game que m'anava malament i que em va fer arribar a casa una hora més tard del que és habitual, a més de suar moltíssim. El dia següent tornava a haver-hi estoc a Amazon i la botiga online de Game, i uns dies després arribaven a la Fnac i, per tant, amb paciència els hauria pogut aconseguir amb descompte i tot. En fi.


El que sí que he pogut aconseguir al preu Fnac (13,89 € amb una sèrie de descomptes) gràcies a aquesta reposició en diverses botigues és l'amiibo del Bokoblin, que en circumstàncies normals no hauria comprat, però m'estic tornant boig amb els amiibos i especialment en el cas d'aquesta obra mestra de joc, tot i que deixo fora el del Link genet perquè senzillament no m'agrada. Els altres, els tinc tots.


Una compra prevista, però que no sabia quan arribaria. El disc dur extern de 2TB per a la Xbox One, ja que els 500GB d'emmagatzematge intern són insuficients aviat per culpa de l'obligatorietat d'instal·lar els videojocs, però que no ens enganyem: amb un disc intern d'1TB, l'altre model que hi havia, no s'hauria solucionat gaire temps.

Necessitava, doncs, 2 teres, i tot i que aquest model de Seagate dedicat a la marca Xbox normalment és més car precisament per això, a l'Amazon Prime Day l'he trobat més barat, 78,50 euros, que el que seguia habitualment, també de Seagate. Era una compra desitjada perquè ja tenia diversos jocs sense poder instal·lar, o que havia hagut de desinstal·lar per jugar-hi més endavant, i em sabia greu.


El mes passat vaig dir que ja tenia gairebé tots els packs del Lego Dimensions que volia, però ara ja puc dir que els tinc tots -i algun d'extra-, perquè hi ha hagut unes ofertes a Media Markt que m'han permès aconseguir el Level Pack dels Goonies (9,90 en comptes de 29,90), els Fun Pack (un personatge però sense episodis extra) de l'E.T. i en Bart Simpson (tots dos a 4,90 en comptes de 14,90) i el més espectacular, l'Story Pack (6 episodis) de Bèsties fantàstiques i on trobar-les, que dels tres Story Packs era el que menys m'interessava (tinc el de Lego Batman: The Movie i no em faria res tenir el de les noves Caçafantasmes), però de 44,90 a 9,90 euros... estava molt bé.


Una compra inusual: el CD amb la banda sonora del Kirby Triple Deluxe, joc del qual parlaré aviat, que em va agradar molt i que no vaig demanar en el seu moment al Club Nintendo.

Era l'única manera oficial d'aconseguir-lo, però després de decidir quedar-me la que sí que tenia, la del Mario Kart 8, en comptes de vendre-la com vaig fer amb la del Super Mario 3D World, em van venir ganes de tenir la d'aquest joc de la Nintendo 3DS i l'he trobat per Wallapop precintada per 8 euros.


I si us estàveu preguntant si havia comprat alguna cosa que fos un videojoc i no material relacionat amb els videojocs, doncs sí. Per exemple l'Splatoon 2, una de les grans apostes de Nintendo per a la Switch.

Després d'estrenar fa unes setmanes el primer Splatoon, que no havia tocat fins ara tot i ser de 2015, i tot i tenir-lo des de feia molt de temps perquè el vaig trobar d'oferta -però sense estar-ne convençut pel seu caràcter essencialment multijugador online-, al final em vaig decidir i hi vaig jugar, i ara he volgut tenir la seva seqüela des del primer dia. Han estat, amb descomptes, 40,95 euros.
 

I a aquest, el Puyo Puyo Tetris, li tenia l'ull posat des que sabia que em compraria la Switch, i en provar-ne la demo me'n vaig convèncer. L'únic problema era que la demo deixa jugar molt, i dubtava de si era necessari comprar-lo o no. Però al final sí, per 29,27 euros.



No he abandonat la Nintendo 3DS, al setembre ho veurem també perquè ja tinc reservada una de les seves properes novetats, i de moment, de manera inesperada aprofitant una rara rebaixa per part de Nintendo, he adquirit el Dr. Mario: Miracle Cure, entrega exclusivament digital i sembla que la més completa de la saga, i que tenia al meu punt de mira per quan la pogués aconseguir més barata, per 6,99 euros.


Pel mateix preu i en les mateixes circumstàncies, però en aquest cas sense haver-li fet cas abans, he descarregat el Mario and Donkey Kong: Minis on the Move, que pertany a la saga Mario vs. Donkey Kong, que tinc pendent. És la primera entrega -i sembla que l'última- per a la Nintendo 3DS, també només digital.




dimecres, 28 de març del 2012

Especial melodies dels Super Mario

Avui aprofito una idea que vaig tenir l'altre dia (després en parlaré) i que em va recordar una entrada de fa molt temps, una sobre melodies inoblidables, d'aquelles que s'enganxen i acabo xiulant sense adonar-me'n. Aquell cop eren melodies en general de la història dels videojocs, però avui la protagonista és la banda sonora dels jocs d'en Mario, almenys les dels títols que jo he provat i les melodies que se m'han quedat. 


La del Super Mario Bros., que coneix tothom i que no necessita anar acompanyada d'imatges per a ser reconeguda. Aquesta vegada no compararé les cançons amb versions diferents, remixos ni coses així, sinó que les repassaré tal com són i us demanaré que, sisplau, almenys escolteu els 30 primers segons de cadascuna. 


Del mateix joc tenim la que es podia sentir a les pantalles que tenien lloc sota terra, que també ha passat a la història dels videojocs. I deixem momentàniament la NES per anar a veure què fa la seva germana petita, la portàtil Gameboy:


La del Super Mario Land és també una d'aquelles cançons que s'enganxen i que podem xiular (almenys jo sí que puc) durant molta estona. El mateix passa amb la de la seva seqüela:


El Super Mario Land 2: 6 Golden Coins també és un títol imprescindible per als amants d'en Mario i dels videojocs en general, no em cansaré de dir-ho. Tornem a la NES:


Una altra que s'enganxa com una mala cosa, la del Super Mario Bros. 3, per a molta gent el millor títol de la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo. I ara fem un pas endavant en l'evolució de la Gran N i ens plantem a la Super Nintendo:


El Super Mario World, un altre dels grans, que tenia una música catchy, com diuen els americans. Però l'Univers Mario no està fet només de plataformes, també tenim melodies enganxoses en títols com aquest:


El Dr. Mario, que està disponible per a la Gameboy, la NES i la SNES, tenia a la seva banda sonora aquesta ballable melodia. Tampoc no són de plataformes els Mario Kart, però tenen moltes melodies inoblidables, entre les quals aquesta, la meva preferida:


Pertany al Super Mario Kart, de la Super Nintendo, i és el tema del circuit Koopa Beach. De 1996 i tornant a les plataformes ens arriba aquesta altra cançó:


El tema principal del Super Mario 64, que es va repetint amb variacions durant tot el joc. Un altre que també és de plataformes és aquest:


El Super Mario Galaxy, de la Wii, té moltes pantalles i músiques, però la que més sentim és la de l'Observatori que ens fa de menú i mapa del literal univers del joc. També m'he trobat a mi mateix xiulant-la més d'un cop, i acabarem amb la més recent, la d'una de les meves darreres adquisicions:


La cançó del Super Mario 3D Land, de la Nintendo 3DS, no em podeu negar que és de les que s'enganxen. I d'on ha vingut tot això? Doncs va ser una altra blocaire, que duu It's not a phase, qui em va passar un espectacular vídeo de 18 minuts i escaig amb un repàs a la música dels 30 primers anys d'existència del lampista italoamericà:


És una composició, un megamix fet per fans, un homenatge dels que posen la pell de gallina, els pèls de punta i el nus a la gola. Impressionant. Si no ho heu fet ara, quan tingueu temps escolteu-la sencera. 






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...