Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simpsons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simpsons. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de juliol del 2017

Compres: juliol de 2017

Després d'un mes de bogeria com va ser el de juny, que ho va ser sobretot perquè em vaig comprar una consola nova, però també per altres coses, no arriba la calma, com esperava -això serà a l'agost-, però sí que, per força, la despesa havia de baixar.

No ha estat pas un mes buit, però sobretot veurem coses que no són videojocs, encara que hi estan relacionades. Això és, doncs, el que m'he comprat en el setè mes de l'any pel que fa a videojocs.


En un moment en què comprar amiibos s'ha convertit en una lluita que guanya el més ràpid, si no vol ser víctima de la manca d'estoc i l'especulació derivada d'aquest fet, he començat a comprar-los, ja ho vaig ensenyar, al seu preu oficial, de sortida, però afortunadament encara en trobo algun d'oferta, com és el cas d'aquest Pit de la saga Kid Icarus, que m'ha costat 6 euros.


Al seu preu normal m'ha tocat pagar els no tan fàcils de trobar amiibos de la Zelda, en Link arquer i el Guardià de The Legend of Zelda: Breath of the Wild. Els dos hylians han sortit per 15 cadascun -i això inclou l'enviament des del Japó-, i el Guardià l'he trobat per 19,95, el seu preu oficial.

Els japonesos els he hagut d'esperar gairebé un mes sencer, i l'altre l'he hagut d'anar a buscar a un Game que m'anava malament i que em va fer arribar a casa una hora més tard del que és habitual, a més de suar moltíssim. El dia següent tornava a haver-hi estoc a Amazon i la botiga online de Game, i uns dies després arribaven a la Fnac i, per tant, amb paciència els hauria pogut aconseguir amb descompte i tot. En fi.


El que sí que he pogut aconseguir al preu Fnac (13,89 € amb una sèrie de descomptes) gràcies a aquesta reposició en diverses botigues és l'amiibo del Bokoblin, que en circumstàncies normals no hauria comprat, però m'estic tornant boig amb els amiibos i especialment en el cas d'aquesta obra mestra de joc, tot i que deixo fora el del Link genet perquè senzillament no m'agrada. Els altres, els tinc tots.


Una compra prevista, però que no sabia quan arribaria. El disc dur extern de 2TB per a la Xbox One, ja que els 500GB d'emmagatzematge intern són insuficients aviat per culpa de l'obligatorietat d'instal·lar els videojocs, però que no ens enganyem: amb un disc intern d'1TB, l'altre model que hi havia, no s'hauria solucionat gaire temps.

Necessitava, doncs, 2 teres, i tot i que aquest model de Seagate dedicat a la marca Xbox normalment és més car precisament per això, a l'Amazon Prime Day l'he trobat més barat, 78,50 euros, que el que seguia habitualment, també de Seagate. Era una compra desitjada perquè ja tenia diversos jocs sense poder instal·lar, o que havia hagut de desinstal·lar per jugar-hi més endavant, i em sabia greu.


El mes passat vaig dir que ja tenia gairebé tots els packs del Lego Dimensions que volia, però ara ja puc dir que els tinc tots -i algun d'extra-, perquè hi ha hagut unes ofertes a Media Markt que m'han permès aconseguir el Level Pack dels Goonies (9,90 en comptes de 29,90), els Fun Pack (un personatge però sense episodis extra) de l'E.T. i en Bart Simpson (tots dos a 4,90 en comptes de 14,90) i el més espectacular, l'Story Pack (6 episodis) de Bèsties fantàstiques i on trobar-les, que dels tres Story Packs era el que menys m'interessava (tinc el de Lego Batman: The Movie i no em faria res tenir el de les noves Caçafantasmes), però de 44,90 a 9,90 euros... estava molt bé.


Una compra inusual: el CD amb la banda sonora del Kirby Triple Deluxe, joc del qual parlaré aviat, que em va agradar molt i que no vaig demanar en el seu moment al Club Nintendo.

Era l'única manera oficial d'aconseguir-lo, però després de decidir quedar-me la que sí que tenia, la del Mario Kart 8, en comptes de vendre-la com vaig fer amb la del Super Mario 3D World, em van venir ganes de tenir la d'aquest joc de la Nintendo 3DS i l'he trobat per Wallapop precintada per 8 euros.


I si us estàveu preguntant si havia comprat alguna cosa que fos un videojoc i no material relacionat amb els videojocs, doncs sí. Per exemple l'Splatoon 2, una de les grans apostes de Nintendo per a la Switch.

Després d'estrenar fa unes setmanes el primer Splatoon, que no havia tocat fins ara tot i ser de 2015, i tot i tenir-lo des de feia molt de temps perquè el vaig trobar d'oferta -però sense estar-ne convençut pel seu caràcter essencialment multijugador online-, al final em vaig decidir i hi vaig jugar, i ara he volgut tenir la seva seqüela des del primer dia. Han estat, amb descomptes, 40,95 euros.
 

I a aquest, el Puyo Puyo Tetris, li tenia l'ull posat des que sabia que em compraria la Switch, i en provar-ne la demo me'n vaig convèncer. L'únic problema era que la demo deixa jugar molt, i dubtava de si era necessari comprar-lo o no. Però al final sí, per 29,27 euros.



No he abandonat la Nintendo 3DS, al setembre ho veurem també perquè ja tinc reservada una de les seves properes novetats, i de moment, de manera inesperada aprofitant una rara rebaixa per part de Nintendo, he adquirit el Dr. Mario: Miracle Cure, entrega exclusivament digital i sembla que la més completa de la saga, i que tenia al meu punt de mira per quan la pogués aconseguir més barata, per 6,99 euros.


Pel mateix preu i en les mateixes circumstàncies, però en aquest cas sense haver-li fet cas abans, he descarregat el Mario and Donkey Kong: Minis on the Move, que pertany a la saga Mario vs. Donkey Kong, que tinc pendent. És la primera entrega -i sembla que l'última- per a la Nintendo 3DS, també només digital.




diumenge, 29 de gener del 2017

Compres: Gener de 2017

Sembla que no hi ha manera, que no hi ha un mes tranquil, que tinc la mà foradada. I és veritat. Però també és cert que amb la Xbox One S recent volia nodrir-me ara dels principals jocs que desitjava i, amb els que veurem a continuació, estic més que servit per anar tirant durant mesos, així que ara sí que pronostico tranquil·litat en les despeses videojoquístiques per al futur immediat, que també toca. 

Tanmateix no m'he gastat tants diners, aquest mes. Moltes coses m'han sortit de franc. Primer, perquè dos dels jocs han estat en realitat regals de Nadal que no van arribar a temps i que em van entregar el dia de Reis:


Són el Rise of the Tomb Raider i el Batman: Arkham Knight en edició Game of the Year, dos dels títols que més em motivaven a adquirir una consola de nova generació -ja no tan nova- que ha resultat ser la Xbox One. Per al Rise of the Tomb Raider vaig comprar, això sí, el Season Pass, a molt bon preu al basar mexicà de la Xbox, de manera que el joc queda igualat en contingut amb les edicions del 20è aniversari de la PS4 (llevat de la part de realitat virtual) i el PC.

També m'han sortit de franc els quatre següents. El primer perquè el regalaven amb la subscripció a Xbox Live Gold, que he agafat la promocional d'un mes a 1 euro:


És el The Cave, un videojoc exclusivament digital de la Xbox 360 que no coneixia però que en veure'l regalat vaig investigar i sembla que per 0 euros pot ser interessant.


Després tenim l'R-Type Dimensions, també digital i per a la Xbox 360, que sempre havia volgut però que era massa car, amb els seus 14,39 €. Però he comprat aquesta recopilació de les versions arcade de l'R-Type i l'R-Type II amb la possibilitat d'alternar gràfics clàssics i moderns sobre la marxa perquè vaig tenir la sort, sense saber-ho, que la compra de la Xbox One S durant el Black Friday em va proporcionar moltíssims punts del programa Xbox Live Rewards, que al seu torn es van convertir en 25 euros i escaig de saldo per a compres digitals, per tant vaig veure clar en què els volia gastar.


Amb el mateix saldo encara he pogut agafar més coses. Una és el Sonic CD, versió de 2011 que més que emulat és refet des de zero amb un nou motor gràfic, i del qual es va encarregar el responsable del proper Sonic Mania.

Tinc el Sonic CD original, el del Mega-CD, però aquesta versió estava per 2,39 € i poder-hi jugar a la Xbox 360 en alta definició, amb format panoràmic i amb els assoliments i algun canvi que hi van afegir em cridava l'atenció. No abandono els plans de jugar a l'original, però.


També 2,39 € costava el Bionic Commando Rearmed, un remake de l'original de la NES (que he afegit a la NES Mini, per cert) que va ser lloat en el seu moment i encara ara es considera un dels millors títols digitals d'Xbox Live Arcade.


Més encara: no estava segur de si volia aquest aclamat recopilatori exclusiu de la Xbox One, el Rare Replay, que conté 30 videojocs de la història de Rare -des de l'Spectrum fins a la Xbox 360, passant per la NES, la Nintendo 64 i la Xbox-, perquè el que encara em queda d'ànima purista preferiria jugar-hi a les màquines originals, però també em vaig fent realista i 30 jocs per 9,95 € estava molt bé, fins i tot tenint-ne ja alguns a les consoles originals. 

Era una oferta de la cadena Game, on no compro mai per diversos motius relacionats amb la seva reputació, però sí que hi vaig comprar la Wii l'any 2008, i un cop recuperada la meva targeta de soci vaig comprovar que era veritat que els punts no caduquen mai: amb aquella compra havia acumulat prou saldo com per endur-me el joc sense pagar ni un cèntim.


Passem al que sí que he pagat, que ja era hora (o no): vaig trobar una oferta per la qual per 1,79 € podia descarregar a la Xbox One la versió digital de l'Assassin's Creed Unity, que no té gaire bona fama per alguns problemes tècnics, i de fet no he acabat ni el primer joc de la longeva saga, però per aquest preu em semblava prou atractiu.


Ja acabo amb la meva nova consola, no us preocupeu: al desembre vaig comprar el Lego Dimensions, un toys-to-life que va creixent en contingut a mesura que es compren packs amb ninots, i amb una oferta d'Amazon França -una oferta sensacional que fins i tot pagant un enviament que era gairebé igual al preu del producte em sortia molt més barat que aquí- m'he decidit a comprar el The Simpsons Level Pack, amb la figura d'en Homer, el cotxe i la tele dels Simpson, que desbloqueja una aventura a Springfield.



Pel que he pagat més, però gràcies a diversos descomptes no tant, ha estat el Dragon Quest VIII: Journey of the Cursed King, remake per a la Nintendo 3DS del joc que el 2004 va sortir per a la PlayStation 2, i que tinc, però al qual no he jugat més d'una hora des que el vaig comprar fa una dècada. En portàtil, molt millor.  



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...