Compres: juliol de 2019

Acaba el mes de juliol i, com de costum, faré un repàs de les adquisicions del mes, un setè mes de l'any que semblava que havia de ser una mica més tranquil -que no és que hagi estat de bogeria, però més tranquil sí que l'esperava-, però que al final ha tingut alguna sorpresa o algun imprevist.

No esperava, per exemple, comprar cap joc per a PC, concretament Steam. Però mira, ara que m'ha agafat la dèria de la saga Kunio-kun, vaig fer-hi una ullada i hi vaig veure un joc que només podia tenir així o en PS3, consola que no tinc. I, com que el van posar rebaixadíssim al cap de poc, no calia dir res més.

És el River City Super Sports Challenge All Stars Special, de 2015, que es basa en el River City Super Sports Challenge (Nintendo DS, 2010, però no llançat a Europa) i en el Downtown Nekketsu Kôshinkyoku: Soreyuke Daiundôkai! (Famicom, 1990).

També estava d'oferta aquells dies el Day of The Tentacle Remastered, una versió amb els gràfics polits, no tan pixelats, d'aquest clàssic de les aventures gràfiques de PC que és de les poques coses que conec i he jugat en aquest sistema i d'aquest gènere. 

Doncs bé, tant l'un com l'altre, afortunadament, estan associats al meu compte de Steam, però el meu ordinador no compleix els requisits tècnics per fer-los anar, ni tan sols el DOTT, així que de moment em quedo amb les ganes de jugar-hi.

Una altra cosa inesperada va ser una incorporació a la col·lecció de franc, perquè es tracta d'un regal o una donació. Sempre sento històries de gent que rep donacions per part d'altres persones que fa anys jugaven a videojocs, però ja no, o per la raó que sigui. 

Doncs bé, m'ha tocat a mi, per una vegada, perquè un company de feina tenia per casa l'Stunt Race FX de la Super Nintendo complet, i com que ja no tenia la consola va decidir donar-me'l. Gràcies, José Luís!

El tenia claríssim, aquest: ja vaig recomanar, quan me'l vaig acabar, el Dragon Quest Builders, llançat per a la Switch a principis de 2018 però que no m'he acabat fins fa poc més d'un mes. I, com estava previst, la segona part sortia aquest juliol, i evidentment també me l'he comprat. El Dragon Quest Builders 2, però, no tenia la portada japonesa, a diferència del que passava amb el primer, i per tant es perdia la il·lustració del mestre Akira Toriyama...

...Fins que el vaig desprecintar i vaig descobrir que la portada era reversible, de manera que la vaig canviar de seguida i ara ja tinc la capsa del joc tal com desitjava. 

No hi jugaré de seguida, però. Potser ni tan sols aviat. Fa massa poc que em vaig acabar l'altre, estic embolicat amb un altre Dragon Quest, concretament el Dragon Quest IX, i també vull variar. Però l'havia de tenir tant sí com no.

Aquest no ha estat una sorpresa, però tampoc tenia data concreta: l'Starlink: Battle for Atlas és una proposta d'Ubisoft que es va fúmer una patacada comercial de la qual parlaran els llibres d'Història durant generacions.

Tot perquè l'era dels toys-to-life, és a dir els videojocs en què es fan servir ninotets i peces físiques reals per reflectir-los a la pantalla a través d'un dispositiu, ja ha passat, i perquè en aquest cas concret no es va explicar gaire bé, de manera que es percebia com un sistema complicat i poc atractiu. 

Però de sentir-ne parlar la gent, i de llegir coses molt bones sobre el joc per part dels que sí que se l'havien comprat, vaig decidir que algun dia me'l compraria, i ho havia de fer en versió Switch, que té en exclusiva el ninot d'en Fox McCloud de la saga Star Fox i la seva nau Arwing. El vaig adquirir quan va estar a un preu irresistible, i aquí el tenim.

I aquesta última compra, l'R-Type Dimensions EX (que conté l'R-Type i l'R-Type II de recreativa en versió original i també remasteritzada) no sabia ben bé quan la tindria, perquè es tracta d'una edició limitada feta per Strictly Limited Games d'un títol digital, i tot i que la vaig pagar al febrer, estava prevista per al maig i s'ha anat retardant, de manera que fins ara no l'he tingut. 

Aquí m'heu pogut veure fent el meu tradicional unboxing quan es tracta d'una edició col·leccionista, com és el cas. Perquè aquesta edició física limitada també es podia comprar en versió estàndard (la capsa amb el joc dins i prou), però ja que l'R-Type Dimensions el tenia per a la Xbox 360 en format digital, si me'l tornava a comprar en Switch per aprofitar la portabilitat de la consola havia de ser per tenir-ne l'edició física, disponible per primer cop i, posats a fer, l'edició col·leccionista.

I això ha estat tot, amigues i amics. El mes que ve... auguro alguna compreta digital i, de físiques, ben poques, però ja ho veurem.

Compres: Gener de 2017

Sembla que no hi ha manera, que no hi ha un mes tranquil, que tinc la mà foradada. I és veritat. Però també és cert que amb la Xbox One S recent volia nodrir-me ara dels principals jocs que desitjava i, amb els que veurem a continuació, estic més que servit per anar tirant durant mesos, així que ara sí que pronostico tranquil·litat en les despeses videojoquístiques per al futur immediat, que també toca. 

Tanmateix no m'he gastat tants diners, aquest mes. Moltes coses m'han sortit de franc. Primer, perquè dos dels jocs han estat en realitat regals de Nadal que no van arribar a temps i que em van entregar el dia de Reis:

Són el Rise of the Tomb Raider i el Batman: Arkham Knight en edició Game of the Year, dos dels títols que més em motivaven a adquirir una consola de nova generació -ja no tan nova- que ha resultat ser la Xbox One. Per al Rise of the Tomb Raider vaig comprar, això sí, el Season Pass, a molt bon preu al basar mexicà de la Xbox, de manera que el joc queda igualat en contingut amb les edicions del 20è aniversari de la PS4 (llevat de la part de realitat virtual) i el PC.

També m'han sortit de franc els quatre següents. El primer perquè el regalaven amb la subscripció a Xbox Live Gold, que he agafat la promocional d'un mes a 1 euro:

És el The Cave, un videojoc exclusivament digital de la Xbox 360 que no coneixia però que en veure'l regalat vaig investigar i sembla que per 0 euros pot ser interessant.

Després tenim l'R-Type Dimensions, també digital i per a la Xbox 360, que sempre havia volgut però que era massa car, amb els seus 14,39 €. Però he comprat aquesta recopilació de les versions arcade de l'R-Type i l'R-Type II amb la possibilitat d'alternar gràfics clàssics i moderns sobre la marxa perquè vaig tenir la sort, sense saber-ho, que la compra de la Xbox One S durant el Black Friday em va proporcionar moltíssims punts del programa Xbox Live Rewards, que al seu torn es van convertir en 25 euros i escaig de saldo per a compres digitals, per tant vaig veure clar en què els volia gastar.

Amb el mateix saldo encara he pogut agafar més coses. Una és el Sonic CD, versió de 2011 que més que emulat és refet des de zero amb un nou motor gràfic, i del qual es va encarregar el responsable del proper Sonic Mania.

Tinc el Sonic CD original, el del Mega-CD, però aquesta versió estava per 2,39 € i poder-hi jugar a la Xbox 360 en alta definició, amb format panoràmic i amb els assoliments i algun canvi que hi van afegir em cridava l'atenció. No abandono els plans de jugar a l'original, però.

També 2,39 € costava el Bionic Commando Rearmed, un remake de l'original de la NES (que he afegit a la NES Mini, per cert) que va ser lloat en el seu moment i encara ara es considera un dels millors títols digitals d'Xbox Live Arcade.

Més encara: no estava segur de si volia aquest aclamat recopilatori exclusiu de la Xbox One, el Rare Replay, que conté 30 videojocs de la història de Rare -des de l'Spectrum fins a la Xbox 360, passant per la NES, la Nintendo 64 i la Xbox-, perquè el que encara em queda d'ànima purista preferiria jugar-hi a les màquines originals, però també em vaig fent realista i 30 jocs per 9,95 € estava molt bé, fins i tot tenint-ne ja alguns a les consoles originals. 

Era una oferta de la cadena Game, on no compro mai per diversos motius relacionats amb la seva reputació, però sí que hi vaig comprar la Wii l'any 2008, i un cop recuperada la meva targeta de soci vaig comprovar que era veritat que els punts no caduquen mai: amb aquella compra havia acumulat prou saldo com per endur-me el joc sense pagar ni un cèntim.

Passem al que sí que he pagat, que ja era hora (o no): vaig trobar una oferta per la qual per 1,79 € podia descarregar a la Xbox One la versió digital de l'Assassin's Creed Unity, que no té gaire bona fama per alguns problemes tècnics, i de fet no he acabat ni el primer joc de la longeva saga, però per aquest preu em semblava prou atractiu.

Ja acabo amb la meva nova consola, no us preocupeu: al desembre vaig comprar el Lego Dimensions, un toys-to-life que va creixent en contingut a mesura que es compren packs amb ninots, i amb una oferta d'Amazon França -una oferta sensacional que fins i tot pagant un enviament que era gairebé igual al preu del producte em sortia molt més barat que aquí- m'he decidit a comprar el The Simpsons Level Pack, amb la figura d'en Homer, el cotxe i la tele dels Simpson, que desbloqueja una aventura a Springfield.

Pel que he pagat més, però gràcies a diversos descomptes no tant, ha estat el Dragon Quest VIII: Journey of the Cursed King, remake per a la Nintendo 3DS del joc que el 2004 va sortir per a la PlayStation 2, i que tinc, però al qual no he jugat més d'una hora des que el vaig comprar fa una dècada. En portàtil, molt millor.