Clons: Munch Man

M'ha passat més d'una vegada i per sort em continua passant: quan ja no sé de què parlar al bloc per tal d'evitar repetir-me se m'acut alguna secció nova. Avui encetem la dels clons, aquells videojocs que són clares còpies més o menys descarades d'altres, amb permís o sense, però que canvien el disseny dels personatges. N'he esmentat algun, com el famós cas del Super Mario Bros. 2, però no m'havia concentrat en aquesta qüestió, cosa que ara sí que faré.

El Munch Man, un joc de 1982 creat en exclusiva per a la plataforma TI99/4A de Texas Instruments, a primera vista no fa l'efecte que sigui un clon, però el cas és que ho és, però no d'un joc, sinó de dos. És com una barreja dels conceptes del mític Pac-man (de fet, com ja vaig explicar, "pac" ve de l'onomatopeia japonesa "paku", que és com "nyam" per a nosaltres i... "munch" per als anglosaxons) i d'un dels jocs de la meva infantesa, l'Oil's Well. Per tal de veure-ho més clarament, aquí al costat teniu un Pac-man jugable en flash, i si us fa mandra seguir l'enllaç de l'article de l'Oil's Well aquí en torno a posar un vídeo:

Què? Sí o no? És un clon o una barreja d'aquests dos jocs, oi que sí? La diferència (alguna cosa havia d'aportar, però en aquesta secció veurem també jocs que són literalment clons) és que al Munch Man es tracta d'omplir tota la pantalla, de passar per tot arreu, per tal de poder acabar les pantalles. S'assembla a l'Oil's Well perquè és una serp i es mou igual i al Pac-man pel tema dels quatre enemics i les "pastilles" que permeten temporalment menjar-se'ls. Una altra cosa que varia una mica és que els enemics, que es diuen Hoonos, canvien d'aparença (fins a les 20 pantalles, ja que després es reinicien) i augmenten les seves habilitats i la seva agressivitat a mida que anem passant pantalles.

Potser em direu "ep, que l'Oil's Well va sortir després!", i és cert. El joc de Sierra va aparèixer un any després, el 1983, per tant si algú va copiar va ser l'Oil's Well, i no el Munch Man. Les coses com són. Però de tota manera estem parlant de jocs que s'assemblen sospitosament i malgrat que, com ja he dit, en veurem casos més escandalosos (per exemple, un especial dedicat als clons de l'esmentat Pac-man, que en són uns quants), aquest Munch Man no està malament per començar, oi?

Jocs de la meva infantesa: Oil's Well (MSX)

Tornem a l'MSX després de força temps per parlar de l'Oil's Well, un joc senzill però addictiu que agradava especialment a la meva mare, així com el Galaga era l'únic que tocava el meu pare.

 

Creat per la gent de Sierra, coneguda per ser la mare de les aventures gràfiques, primer de tipus conversa (pur text) i després més evolucionada amb sagues com Leisure Suit Larry o King's Quest, aquest joc va sortir el 1983 per a diverses plataformes. Per una banda els PC i els Apple, però també sistemes com ara el Commodore 64, la ColecoVision, els microordinadors de 8 bits d'Atari i, evidentment, l'MSX.

Aquest vídeo no és de la versió d'MSX, que no he trobat pas, sinó de l'Atari 800 XL, que gràfica i sonorament és bastant clavada, per tant ja em serveix per il·lustrar el tema.

Jo al principi no hi jugava gaire, com he dit abans era més aviat la meva mare, però al final em vaig picar i me'l vaig acabar. La decepció és que després de la novena i última pantalla (eren de dificultat creixent i en aquella època 9 era un nombre bastant respectable de fases) tornava a començar el joc des de la primera. Però bé, era un desafiament que havia de dur a terme. Ara m'ha encuriosit saber com era alguna de les altres versions, de manera que les busco i les comparteixo amb vosaltres, estimats lectors:

La de PC, que tècnicament estava per sobre de les altres, com és natural.

I aquí la del Commodore 64, bastant semblant a la que jo conec, però amb els sons diferents. Però el que no sabia, i a partir d'ara ja sé, és que el 1982 va aparèixer una recreativa d'Atari anomenada Anteater, on el protagonista era un ós formiguer, que feia el següent:

Com podem veure, doncs, l'Oil's Well era un clon de l'Anteater, i és que tot té un origen, senyores i senyors, encara que no el coneguem.