La que vaig tenir dijous va ser una experiència religiosa, podríem dir. Una cosa que em pensava que ja no podria fer mai i que vaig aconseguir gairebé per casualitat: trobar la recreativa Mario Kart Arcade GP i jugar-hi!
I on la vaig trobar? Doncs en una sala recreativa anomenada Sol Park, a la Puerta del Sol de Madrid. Dic que va ser gairebé casualitat perquè vaig preguntar a la persona amb qui havia quedar si sabia on la podia trobar, sense gaire esperances, i me la va localitzar. En un fòrum havia llegit que podia ser a Salou, també, però a l'agost hi vaig estar, la vaig buscar per molts centres d'aquests i no la vaig trobar, i ja havia perdut l'esperança. I aprofitant que vaig anar a Madrid vaig provar sort allà.
Fem una mica d'història, que ja sabeu que m'agrada: Mario Kart Arcade GP és un joc de 2005 exclusiu dels salons recreatius i es basa en els principis vistos a tots els altres títols de la franquícia, però amb notables diferències. Una és la presència de personatges de Namco (que va desenvolupar el joc amb Nintendo), concretament en Pac-man, la Mrs. Pac-man i en Blinky (el fantasma vermell dels jocs d'en Pac-man), cosa que el converteix en el primer títol de l'univers Mario amb convidats de fora (el següent ja seria el Mario & Sonic at the Olympic Games, i també el Mario Kart Arcade GP 2, tots dos de 2007).
Aquí una foto de més a prop. Quina emoció quan vaig veure la màquina... El problema és que jugar-hi va ser bastant difícil. Barat també, perquè amb 1 euro es podien fer tres partides, però els volants no acabaven d'anar fins i costava avançar sense xocar contínuament amb les tanques a banda i banda, a més de dificultar moltíssim l'elecció de personatges i pistes. Però em vaig poder fer una idea de com era i ja puc dir que hi he jugat. Per cert, veieu aquesta cosa groga damunt la pantalla? És una càmera, anomenada Nam Cam, que et fa una foto i la combina amb un element característic del personatge que has triat, i apareix en pantalla quan el teu rival humà és a prop teu. Ara voleu veure'l una mica en moviment, oi? Som-hi:
La qualitat de la imatge no és gaire bona, però és el millor que he trobat. A banda de la diferència que he comentat abans, a nivell jugable també en trobem. Per començar, els objectes que ens anirem trobant i que ens ajudaran a superar els rivals o a defensar-nos dels seus atacs els triem abans del tret de sortida. Bé, triem tres possibilitats, que són les que aniran apareixent. Però el sistema d'elecció és com el de les màquines escurabutxaques, de manera que no acabes de controlar-ho tu. De tota manera, per a una primera experiència ja està bé, perquè alguns dels ítems són força diferents dels que estem acostumats a veure, com un bolet que ens fa invisibles de cara als altres o unes boles que llancem cap enrera.
Les puntuacions que va obtenir aquesta primera incursió dels Mario Kart al món arcade van ser moderadament bones, però jo crec que es mereix més, perquè és prou diferent de qualsevol versió domèstica com per ser especialment valorat en aquest sentit. De fet, només hi podem jugar en un lloc així, perquè no existeix cap port per a consola. A més, està dissenyat seguint els cànons de les recreatives, amb partides ràpides, sense complicacions i diversió assegurada. Personalment, m'ha agradat molt poder provar-lo i si puc repetiré algun dia que torni a passar per la capital de l'imperi.
Fem una mica d'història, que ja sabeu que m'agrada: Mario Kart Arcade GP és un joc de 2005 exclusiu dels salons recreatius i es basa en els principis vistos a tots els altres títols de la franquícia, però amb notables diferències. Una és la presència de personatges de Namco (que va desenvolupar el joc amb Nintendo), concretament en Pac-man, la Mrs. Pac-man i en Blinky (el fantasma vermell dels jocs d'en Pac-man), cosa que el converteix en el primer títol de l'univers Mario amb convidats de fora (el següent ja seria el Mario & Sonic at the Olympic Games, i també el Mario Kart Arcade GP 2, tots dos de 2007).
Aquí una foto de més a prop. Quina emoció quan vaig veure la màquina... El problema és que jugar-hi va ser bastant difícil. Barat també, perquè amb 1 euro es podien fer tres partides, però els volants no acabaven d'anar fins i costava avançar sense xocar contínuament amb les tanques a banda i banda, a més de dificultar moltíssim l'elecció de personatges i pistes. Però em vaig poder fer una idea de com era i ja puc dir que hi he jugat. Per cert, veieu aquesta cosa groga damunt la pantalla? És una càmera, anomenada Nam Cam, que et fa una foto i la combina amb un element característic del personatge que has triat, i apareix en pantalla quan el teu rival humà és a prop teu. Ara voleu veure'l una mica en moviment, oi? Som-hi:
La qualitat de la imatge no és gaire bona, però és el millor que he trobat. A banda de la diferència que he comentat abans, a nivell jugable també en trobem. Per començar, els objectes que ens anirem trobant i que ens ajudaran a superar els rivals o a defensar-nos dels seus atacs els triem abans del tret de sortida. Bé, triem tres possibilitats, que són les que aniran apareixent. Però el sistema d'elecció és com el de les màquines escurabutxaques, de manera que no acabes de controlar-ho tu. De tota manera, per a una primera experiència ja està bé, perquè alguns dels ítems són força diferents dels que estem acostumats a veure, com un bolet que ens fa invisibles de cara als altres o unes boles que llancem cap enrera.
Les puntuacions que va obtenir aquesta primera incursió dels Mario Kart al món arcade van ser moderadament bones, però jo crec que es mereix més, perquè és prou diferent de qualsevol versió domèstica com per ser especialment valorat en aquest sentit. De fet, només hi podem jugar en un lloc així, perquè no existeix cap port per a consola. A més, està dissenyat seguint els cànons de les recreatives, amb partides ràpides, sense complicacions i diversió assegurada. Personalment, m'ha agradat molt poder provar-lo i si puc repetiré algun dia que torni a passar per la capital de l'imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada